dimarts, 14 de desembre de 2010

Per Nadal, postres de trufa

No, no faré un apunt culinari ni res que s’hi assembli, però m’ha semblat un bon títol. M’agraden els jocs de paraules, ves. A l’etiqueta hi diu llengoter, que vol dir burleta en el sentit de qui llengoteja o treu la llengua. L’utilitzo per a parlar de qüestions de llengua perquè és el meu to burleta el que pretén jugar amb els mots fent-ne befa, mofa i escarni. Poca gent sap avui que trufa també significa burla, així que el títol va encaminat a jugar amb aquest sentit. Tampoc les postres (femení plural, sempre plural) són reals, sinó més aviat una metàfora sense massa sentit destinada a fer referència a l’àpat saguer que, com el Nadal mateix, es presenta a la saga, sempre a última hora quan ja tot està dat i beneït. I aquí em teniu, ensutjant de nou un full en blanc, pretenent escriure sense saber-ne les beceroles, però endavant, sempre endavant amb voluntat d’aprenentatge.

Avui m’han dit que encaro aquesta recta final d’any més burleta que de costum. En el meu cas aquesta expressió en cursiva o itàlica (en castellà també se'n pot dir bastardilla de la cursiva, alça) sona prou greu com per incitar a la reflexió. Això, tot i que no parlàvem de blocs (amb ce segons l’IEC que si molt no m’equivoco és l’autoritat competent en matèria lingüística) afecta de ple el Cops de Ploma, que darrerament està mostrant la seva cara més juganera. Estic destapant un pot perillós, tal vegada, però us ben asseguro que procuro no ser gaire potiner. La vida me la prenc de filis, en conya, de bon humor, amb bona predisposició, però la llengua me la prenc seriosament, jo. Però anem directes a barraca que estic embrancant-me. Deia que la frase m’ha fet ruminar, per extensió, sobre el gir que està fent aquesta casa. Fa temps que vinc dient que no vull centrar-me en política i tampoc pretenc fer cròniques periodístiques de l’actualitat perquè això ho feu molt millor alguns de vosaltres (no somriguis, he dit alguns). Així que el meu camí ha de ser un altre. Tampoc tinc cap pretensió de fer riure, la veritat, que encara que alguns no ho creguin sóc més seriós del que semblo (ben mirat, semblo moltes coses que no sóc, és a dir, si fa no fa com tothom), però no puc evitar un cert aire cínic. Què voleu que us digui, de vegades tinc la barra i les penques de menysprear certs valors morals i seguir embrancat.

Baixem a la terra per a encarar les postres (femení plural, insisteixo) i acabem aquest libel contra mi mateix com si la cosa comencés just aquí. I tot això per a dir, amb aquest extens panegíric lingüístic, que tot plegat seguirà si fa no fa igual. Que miraré d’anar cap a la lletra que tant valoro tot perdent conceptes, però que no puc prescindir del discurs que l’estat d’ànim em porti perquè per això tinc aquest bloc (amb ce, tal com mana l’IEC), per abocar-hi tota mena de dèries, de postres i d’àpats, sorneguers o no, tal com van passant per aquest caparró inquiet.

Vagi de gust.

16 comentaris:

  1. un brllant i divertit exercici prou juganer amb les paraules. Almenys és diferent als altres comentaris que fet tots plegats.

    Ah! una paraula curiosa i no massa coneguda en català. SUARA, vol dir: fa una estona. Suara je vist a ton pare (per exemple) la fan servir al moianés i rodalies, o la feien, que tot es va perdent.

    ResponElimina
  2. Hola, Joan,
    Ja torno a ser aquí, com que em vas dir que t'hi trobaria. ;-)
    I, si senyor, m'agrada el que he trobat, ets un pou de ciència i de coneixements lingüístics. I no vull ser sorneguera, t'ho ben asseguro!
    En aquest post (no sé com és diu en català), del teu BLOC, em recordes al meu entranyable amic Daniel! que també és de les comarques diguem-ne més orientals. Estic aprenent moltes paraules noves, i m'agrada!

    ResponElimina
  3. Un bloc amb ce, es clar!, com els blocs i les llibretes de tota la vida, on ens hem deixat l'ànima en paper...

    ResponElimina
  4. M'encanta aquest apunt (hehehe Eulàlia), Joan! Quin domini de la llengua i de l'escriptura! M'ha agradat que fessis servir les beceroles, cada vegada s'empra menys...

    Jo també sóc de les de bloC!
    Petons i records! ;-)

    ResponElimina
  5. Doncs jo vaig a donar-te la meva opinió, partint de la base de que estimo el català per sobre de la majoria de coses d'aquesta vida, però fer-lo servi de manera tan petulant, és una merda. El post, que explica coses importants respecte el teu estat, respecte el que penses del teu blog i de què vols que signifiqui, em sembla pedant i extremadament carregat fins al punt de donar-me ganes de deixar de llegir.

    Et dic tot això esperant que no et sàpiga greu, però és que sé que saps escriure d'una altra manera, d'una manera que m'agrada molt més, i que curiosament, és igual de normativa i acurada amb el català, mai no t'he vist cometre cap error, i el teu ús lingüístic és més que notable. Per tant, juga tant com vulguis amb la llengua, però no saps la ràbia que m'has fet amb aquest escrit.

    A que sóc un nano maquíssim dient aquestes coses. Ja m'ho diuen, ja.

    Per cert, el IEC pot dir missa. Si volen, que m'apuntin amb una pistola a la templa. Blog per sempre més. Bloc és una altra cosa. Vaja, ni t'ho mencionaria si no fos perquè el teu escrit sembla que exigeix l'escriptura amb ce per dues vegades.

    ResponElimina
  6. Fet i fet, les postres (femení i plural, coincideixo amb tu) de músic, ben variades i sempre acompanyades d’algun licor, les saps servir com un senyor. El dia que te’n cansis ja provaràs altres coses. Ves a saber. Però mai picar una mica de tot, fer el tastaolletes, ha de necessitar cap tipus d’explicació de caire justificatiu.

    P.S. Uaiba he fet la versió made in Taiwan de com has escrit!

    *Sànset*

    ResponElimina
  7. FRANCESC, de vegades cal trencar rutines perquè tot segueixi igual. Suposo. O potser no. Ben mirat, qui ho sap?

    ISABEL, un pou és fons, profund i fosc. M'has fet sentir vell, o potser és sornegueria. La paraula que busques és apunt, apuntada ahir mateix. ^^

    BELÉN, ara dubto de si el teu comentari és sorneguer o no! Hehehehe.

    RITA, no sé qui domina qui. Bé, si ho sé, però és una manera de parlar, ai.

    VIOLETA, ídem. ^^

    XEXU! Sempre he dit que aquesta casa és per mi una mena de laboratori lingüístic. I tot i la producció, diguem-ne, normal de tant en tant m'agrada fer experiments. Admeto que sóc immodest, potser insolent de vegades, però no trobo gens petulant utilitzar els recursos que tinc a l'abast. Un químic segurament utilitzarà llenguatge tècnic i ningú l'acusarà de petulant. Jo pretenc ser filòleg, i dic pretenc perquè tinc pel camí un bon grapat d'assignatures.

    Respecte al bloc, només constato que, tal com jo ho veig, no és una elecció. Em caldria un apunt sencer per a explicar-ho, però resumiré dient que em semblen tan vàlids els arguments per escriure-ho amb ce com amb ge. Per tant, decideixo utilitzar el criteri de l'autoritat competent perquè qualsevol altra cosa em sembla un cert tipus d'intrusisme laboral.

    Lamento que no t'agradi aquest apunt, i m'agrada que rondis per aquí fins i tot quan aportes la teva desbordant alegria per ensabonar-me. No tinc intenció d'utilitzar espasa ni escopeta amb ningú, per més que amenaci les meves cames.
    Una abraçada.

    SÀNSET, en femení i plural les coses sempre sonen bé, no en tinguis cap dubte (masculí singular, que les febleses són masculines). *Uiaba i olé

    ResponElimina
  8. Jo no et serviré per obrir un debat filològic, doncs m'ha encantat el teu apunt (al que jo acostumo a anomenar post que és més cool)i no tinc res dolent per dir-te... Em sap greu!

    Utnoa

    ResponElimina
  9. No, no, Joan, ja ho saps, amb la mà al cor. Sempre he tingut i segueixo tenint un bloc, ara en tinc dos, un de paper i un d'ordinador, però per a mi sempre seran blocs, on em deixo l'ànima, petits o grans indrets.... Itaques...

    ResponElimina
  10. Ui, ui, que arribo a la cua...
    Benvingut al meu blog, Joan. Jo n'escric de verdes i de madures perquè em ve de gust i perquè a vegades cal riure's d'un mateix, que dels altres ja ho fem.
    Bones postres. Però posats a la conyeta, "que vagi de gust" també es diu quan vas a ... Ja escriure un post amb la utilització d'aquesta frase.

    ResponElimina
  11. Si dic les coses clares és perquè penso que aquí les puc dir. En un altre lloc, simplement hagués girat cua i no hagués comentat. El blog és teu i només faltaria que t'hagués de dir jo què escriure i què no, pots fer el que vulguis, naturalment. Però et diré que si un químic vol fer-se entendre davant de la gent que no en sap, farà servir un llenguatge igualment correcte però molt més planer. Si s'ho escriu per ell, és clar, ningú més ho entendrà, només algú del ram.

    No t'ensabono, jo no les faig aquestes coses. Escrius bé i molt correctament. A mi m'agrada el llenguatge planer, només dic això. Però no et puc garantir que els teus experiments m'agradin.

    No ens barallarem amb això de blog/c, s'accepta que cadascú ho escrigui com vulgui, el diccionari no sempre ho sap tot. I de post (aquí en tens una altra) sobre el tema se n'han fet molts. No ens posaríem d'acord.

    ResponElimina
  12. De debò que és apunt? així, quan vaig ficar el nom als meus blocs (havien de ser dos), sóc així, una mica exagerada! ho vaig encertar de ple i sense saber-ho!!! que contenta m’has fet!
    Si ho vaig buscar en algun diccionari segur que vaig trobar alguna cosa així com ara que significava missatge, però m’agrada molt més apunt, ja ho crec! gràcies Joan!
    Home, això del pou no t’ho prenguis així, ni per un instant vaig pensar en res obscur! en realitat ho vaig utilitzar com una frase feta, però si tu t’estimes més donar-li aquest sentit fosc...Jo potser li donaria un sentit molt diferent. En molts llocs del món tenir un pou és tenir un gran tresor, qui té un pou amb aigua està salvat. Podrà beure, donar aigua a les seves besties i conrear els camps, això li donarà prosperitat i riquesa, així doncs, si ho utilitzem com una metàfora qui té ciència també té una gran riquesa, el que passa és que com sempre molts cops no ens adonem del que tenim, quina llàstima, oi!

    ResponElimina
  13. TXABI, es fa el que es pot.

    UTNOA, jo també he utilitzat post algunes vegades, més per absorció que no pas altra cosa.

    BELÉN, perdó, és que de vegades no puc deixar de fer befa de tot. Sóc un cas.

    OLGA, benvinguda, tot un honor. Caparró també vol dir eixelebrat, així que la darrera frase encaixa molt bé en el sentit que sigui. Coses de l'escatològic humor català.

    XEXU, va, que tens bula. Però no n'abusis que quan dius allò de fer-lo servir de manera tan petulant, és una merda em penso que t'has oblidat la medicació. Els experiments són això, experiments, i n'hi ha per tots els públic i n'hi ha que no. No pateixis que ens posarem d'acord perquè cadascú escriu com vol sempre que sàpiga què fa. Les normes s'han de saber ... per poder saltar-se-les!

    ISABEL, el Termcat o l'Optimot són bons recursos en xarxa per aquest tipus de dubtes. I d'això del pou, tranquil·la, és simplement que sóc incorregible i sempre li dono la volta a tot plegat.

    ResponElimina
  14. Estic poc agut, jo, aquests dies. Coses de la salut. El post m'ha agradat i el teu interès per l'excel.lència gramatical/semàntica també; especialment en els temps que corren, quan fins i tot en els TN de TV3 sovint s'hi beuen faltes.

    Ai! ;)

    ResponElimina