dijous, 23 de desembre de 2010

Setge lingüístic

L’abril del 83 es va aprovar la llei de normalització lingüística de Catalunya per una quasi completa unanimitat. Tres anys més tard el Constitucional li donava el vist i plau. Sí, sembla que ningú ho recorda, però fou així. Alguna retallada, és clar, però el model d’ensenyament quedava garantit. Ara, 27 anys després, el Suprem es recolza en la recent sentència del TC per a disparar amb bala contra la immersió lingüística a l’escola. El que servia en la transició democràtica ja no serveix al segle XXI.

Estem en guerra. Una guerra freda, no declarada, una guerra silenciosa amb l’enemic infiltrat a casa. La baralla es va trencar el 28 de juny, i ara les màscares són fora. Ja no cal fer comèdia, ja no cal actuar perquè el fantasma franquista ja no genera cap mena de vergonya. El cap alt i a utilitzar tàctiques de conquesta.

Parlo de guerra, d’enemics i conquesta i hi haurà qui veurà greus les paraules. Ho són. Són molt greus. El diccionari diu que guerra és la lluita armada entre dos o més pobles, i que un estat de tensió política sense declaració oberta d’hostilitat s’anomena guerra freda. Crec que les paraules són armes ideològiques molt poderoses així que la definició li escau. Seguim amb el diccionari per assegurar que un enemic és algú que es mostra contrari, que té aversió contra algú i cerca oposar-s’hi o damnejar-lo. Quedi clar que no els considero enemics per pensar diferent, els considero enemics per voler malmetre allò en que crec, allò que m’estimo. Per últim he parlat de conquesta perquè conquerir és fer propi per la força, i el que ara pretenen no és més que imposar la seva voluntat per damunt de la voluntat del Parlament, del Congrés, del Senat i del poble, com si d’un cop d’estat es tractés.

Estem en setge, i no ens queda altra que morir. O lluitar.

14 comentaris:

  1. Com gaire bé sempre, totalment d'acord. N'estava convençut de que "saltaries" (fins i tot, has estat inclús "light").
    Ens estan buscant, sí... i ens acabaran trobant.
    Tensen, tensen, i tensen tant la corda... que acabaran aconseguint que quelcom és trenqui.
    Ojalá sigui el que nosaltres volem el que és trenqui !.

    ResponElimina
  2. LLuitarem, oi?
    No va dir el President Macià que calia defensar-nos fins i tot posant en perill les pròpies vides?
    A mi ja em sembla bé que s'hagin tret les màscares, així a molts incauts poden començar a veure com són les coses.

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. Com desconec les poques armes que ens queden, penso que el primer de tot és la desobediència. Això sí, totalment recolzada pels polítics!

    ResponElimina
  4. totalment d'acord, però ligt com et diuen més amunt... hem de lluitar tots, els polítics sobretot... i on son? algú els ha vist? heu sentit que es queixessin?

    ResponElimina
  5. Del tot d'acord amb el que dius. Hi ha un dur intent d'involució centralista que vol acabar amb nosaltres. Estem en una guerra freda. I els hem de plantar cara. Per desgràcia, els dos partits més votats han amagat el cap sota l'ala. Malament comencem.

    ResponElimina
  6. TXABI, he estat calculadament suau, ho sé. Però això és perquè l'apunt l'he escrit avui després de la febrada que em va agafar ahir on ho hauria cremat tot. Crec que davant la irracionalitat absoluta hem de ser més sensats que mai i no perdre el nord. Ens cal ser forts i freds, buscar la nostra oportunitat i, aleshores, llençar-nos a per ella amb tota la força. L'esprint s'ha de fer al final.

    SÀNSET, no en tinguis cap dubte. En l'últim apunt, que ara em sona premonitori, deia que només aconseguiran de mi el silenci del mort. Doncs això.

    ÒSCAR, quan la llei és injusta és de justícia ser il·legal. Abans amb cadenes que traïdor a mi mateix.

    KIKA, potser he temut perdre raons en una defensa massa visceral. En privat els diria quelcom generacionalment compost en comptes d'enemics. Els polítics són uns titelles més, però si els exigim ens donaran, perquè l'únic que volen és seguir aferrats a la cadira.

    ALBERT, hem de seguir endavant, alçar el cap i plantar-nos. I ho hem de fer ja, mentre quedi alguna cosa que defensar. Si seguim fugint d'estudi aviat no ens quedarà ni terra sota els peus.

    ResponElimina
  7. Comencem malament amb el pacte sociovergent, i aquí el que faria falta és un bon cop de puny damunt la taula, més com ens sabem porucs i dividits ells van a la seva i nosaltres marejant la perdiu en discussion peregrines. Ho tenim dificil

    ResponElimina
  8. Llegir la frase "el Constitucional li donava el vist-i-plau" m'ha fet pensar si avui havia pres algun al·lucinogen. Sembla mentida com s'ha girat la truita eh? La transició comença a semblar el paradís amb la que ens està caient. És trist.

    Ara bé, que ens vagin maltractant... ells solets ens duran cap a la plena llibertat.

    ResponElimina
  9. No em semblen massa greus les paraules que dius. De fet, és una declaració d'intencions en tota regla, i ja he escrit en alguns blogs que sembla que tornem a temps de Franco, veig que arribes a la mateixa conclusió. Però l'enemic el tenim a casa, perquè algú ho ha demanat des d'aquí. Si aquí a tots ens estigués bé el model d'immersió, això no passaria. Però hi ha uns quants que no el volen i han sabut fer la força per canviar-ho. Altres, tant que s'omplen la boca, no són capaços de tirar endavant res del que diuen. Si no fos perquè el poble català, de manera majoritària, no vol la independència, penso que l'única sortida que tenim és anar contra la llei espanyola i fer-ne una de pròpia, com promulga Solidaritat. No és que estigui massa d'acord amb les tesis d'aquest partit, però en això no els falta raó. Si continuen així, la situació es pot tornar insostenible i haurem d'actuar. De moment, ens han fet una ferida de mort. Però la guerra no està perduda.

    ResponElimina
  10. PUIGCARBÓ, hem estat porucs els darrers anys, molt, però no sempre ha estat així, per més que ens ho vulguin vendre. La tria del nou gerent no ajuda massa, no.

    PORQUET, trenta anys quasi, i pitjor que aleshores. Per flipar, sí. Espero que tinguis raó, no entenc com la vena als ulls segueix afectant a tanta gent.

    XEXU, l'enemic està instal·lat a casa. És un desarrelat que no pertany enlloc i no té identitat pròpia més enllà de l'auto-odi, però és el que hi ha. Respecte al que vol el poble, ningú ha fet una consulta com cal. Conec molts independentistes que han votat Convergència 'perquè cal anar pas a pas'. El Laporta no m'agrada gens, s'agrada massa, però tampoc m'agraden els altres. No veig ferida mortal, no encara, però és hora de respondre al foc.

    ResponElimina
  11. S'acaba el temps de la docilitat. Quan peti tot ens divertirem, ja ho veuràs!

    ResponElimina
  12. Actualment continuarem en l'agonia pronosticada de fa temps: el poble es mostra molt feble malgrat les manifestacions. No hi ha líders, i els líders que semblaven engrescadors s'han tornat cendra. Els nous es dedicaran a negociar la pròpia conveniència.
    L'escriptor, que és qui treballa l'idioma, fa molt de temps que és sentenciat a mort.

    ResponElimina
  13. DOOMMASTER, no crec que haguem estat mai un poble dòcil. Potser tranquil sí, però no pas dòcil. Ara, que ens divertim, segur.

    SÀNSET i UTNOA, gràcies *guapus

    OLGA, líders de cendra em sona a títol de novel·la biogràfica dels polítics actuals, certament. La sentència la tenim, però en som uns quants que no estem disposats a acatar cap sentència. Escriptors a les barricades també sona a títol de llibre.

    ResponElimina