dilluns, 27 de setembre de 2010

L'ona

Abans de res hauríem de disculpar-nos per trigar tant a fer-vos saber coses de nosaltres, però que coi, estem de vacances, així que segur que ens disculpeu. Aquí hi ha accés a Internet arreu, però està pensat per dur el teu propi portàtil. Que els comerços tanquin a les cinc o les sis no ajuda gaire tampoc. No, no m'he descuidat els accents*, simplement, aquest teclat no en té, i bla, bla, bla ...

Ara mateix venim de banyar-nos a les aigües del Colorado, al llac Powell. De passar un diumenge típic d'Arizona, capejant les calors d'aquesta terra digna del seu nom a l'únic llogarret d'aigua que s'hi pot trobar. El dinar a la motxilla, una passejada de bon matí i després a relaxar-se a les cristal·lines aigües d'aquest racó de somni. Avui ha estat un dia profitós, tot i això, perquè a primera hora del matí ens hem encaminat a un sorteig de loteria. Volem visitar The Wave, i l'única manera d'accedir-hi és obtenint un permís especial. Vint al dia, deu per Internet amb 3 o 4 mesos d'antelació i 10 més per sorteig d'un dia per l'altre. Ahir ho vam provar sense sort, però avui sentíem les vibracions! Així que demà tenim una extenuant excursió sota una solana d'espant, per trobar-nos amb un tros de roca només accessible a un reduït grup de privilegiats.

Vam començar aquest perible pel país sense nom a San Francisco, travessant el Golden Gate embadalits. Les platges de Califòrnia però, ens han sigut esquives. Santa Bàrbara, Malibú, tot amb uns nuvolots terribles que ho feien irreconeixible. On són els descapotables, els polis en pantaló curt i bicicleta i les nenes en biquini i patins? Als parcs naturals la cosa va començar a anar molt millor. Aquí tot és a l'engròs. Sequoies gegantines, distàncies enormes, canons inabastables ...

Grand Canyon ha estat el nostre darrer destí abans d'arribar on som ara. I quin destí! Plantar la tenda ja es tot un esdeveniment, però esgotar-se sota el sol abrasador caminant durant hores per unes gorges que no s'acaben mai no té preu. Sí, és cansat, però la recompensa es troba al llarg del camí.

Aquest país sense nom concret és una terra inesgotable, coneguda per contínues influències, i no obstant, terriblement canviant i inabastable. Hi ha moltes amèriques, moltes cultures. L'equilibri és complicat, però és alhora el que aporta una riquesa sense fi a tot allò que tenim al davant. Des d'aquestes terres, dins la reserva Navajo, aquest contrast de cultures és més viu que mai. Aquí les lleis tribals són tan vigents com les estatals, i fins i tot utilitzen zona horària pròpia!

No patiu, seguirem explicant-vos les nostres aventures tan bon punt en tinguem ocasió.

*Missatge editat a posteriori. Podeu trobar les imatges aquí.

dijous, 16 de setembre de 2010

Compte enrere


S'escola el temps i la treva comença a esvair-se, a punt de saltar del calendari al rellotge. Ja no queda temps per a esperar. Cal enllestir-ho tot de pressa, confiant no oblidar res. No et posis aquests pantalons si vols emportar-te'ls nets. Passaport i brúixola, llibreta i bolígraf, i una bona companyia. No cal res més. La resta alleuja, però també pesa. Ensumo el querosè.

diumenge, 12 de setembre de 2010

Informàtica en català

Amb la senyera al balcó i la Diada encara ben present toca fer una mica de pedagogia i superar la fase en la que vaig deixar el bloc en l'anterior missatge. I per fer-ho caldria insistir en l'ús normalitzat de la nostra llengua en tots els àmbits. Atès que esteu davant d'una pantalla d'ordinador, el primer que caldria fer seria preguntar-vos en quin idioma teniu configurat el sistema operatiu. I el navegador. I el programari. Com? Que encara no els teniu en català?

Si, ja sé que el Windows no està en català, però Microsoft ofereix un paquet d'interfície de llengua (Language Interface Pack) per a traduir el sistema bàsic. Alguns missatges seguiran apareixent en castellà però el gruix del programa funcionarà en català després d'instal·lar-lo. El teniu disponible per a XP, Vista (encara l'utilitza algú?) i Windows 7.

Els apòstols del Mac podreu enorgullir-vos que aquest funciona íntegrament en català des de la versió Tiger (10.4). Només cal que aneu a Preferències del sistema i Internacional. Si el català no apareix a la llista predeterminada escolliu l'opció Editar llista i afegiu-lo. Després només cal pujar el català a la primera opció i tancar la sessió per a aplicar els canvis.

I si sou dels activistes que han decidit no pagar per mals sistemes ni haver-los de piratejar tenint-ne de bons gratuïts, aleshores sabreu que l'Ubuntu també funciona completament en català. El trobareu a Sistema, Administració, Suport d'idiomes.

Pel que fa a navegadors, Explorer, Google Chrome i Firefox funcionen en català, però també Flock, Konqueror i Sea Monkey. I què passa amb el programari? Doncs doneu-vos un tomb pel SoftCatalà i veureu la quantitat de programes que estan disponibles en el nostre idioma. Altra cop, no hi valen excuses.

dimarts, 7 de setembre de 2010

El català és una llengua inútil

Què voleu que us digui. És el que hi ha. Aquest no és un país normalitzat. Aquí vivim d’il·lusions que a qualsevol altra lloc sonarien estúpides. I així ens va. Aquí la gent ve i s’instal·la i utilitza una llengua que no és la pròpia, i són els nadius qui adapten la seva. Intento utilitzar la meva llengua en el territori que l’ha vist néixer i acabo convertit en una mena d’activista lingüístic fent una cosa que hauria de ser ben normal.

Escena 1: Forn de pa
- Bon dia. -
- Buenos días. ¿Qué desea?-
- Un pagès de mig, si us plau. -
- ¿Un payés de medio? -
- Sí, un pagès de mig. –
- ¿Se lo corto? –
- Perdoni?-
- Si vol que *se-lu talli. –
Crec que es refereix al pa. Victòria pírrica.

Escena 2: Benzinera
- Bon dia. -
- Buenos días. ¿Cuánto ponemos?-
- Ple, si us plau. -
- ¿Lleno? -
- Sí, ple. Gràcies. –
- De nada. –
- ...-
- Bueno, pues ya lo tenemos. 8 euros por favor.-
- Tingui. –
- Venga, hasta luego. -
- Adéu. –
- Adéu. –
Només he arrencat un mot. L’últim, de comiat encasellat. Empat tècnic.

Escena 3: A la feina
- Bon dia. -
- Hombre, Joan, buenos días. Te estava esperando.-
- M’esperaves? -
- Sí, mira, necesito que le eches un vistazo a este informe. Lo he escrito en catalán y no sea que haya metido la gamba.-
- A veure. -
-...-
- Seràs cabró. –
-¿Qué pasa? –
- Quatre collonades en tres fulls, això és el que passa. –
- ¿Cómo? –
- Que escrius en català perfectament, tros d’animal. Que no el parles perquè no vols.-
- Ah, ya. No lo hablo porque no me da la gana.-
- Fes-te fotre. –
Acceptació oberta, derrota dolorosa.

Conclusió: parlem una llengua inútil.
Parafrasejant: perdoneu, però algú ho havia de dir.
I ara què? Ens rendim d’una vegada?
Ni parlar-ne.

- Bon dia. -
- Buenos días. ¿Qué desea?-
- Un pagès de mig, si us plau. -

dimecres, 1 de setembre de 2010

Desconnexió

Porto dies un tant absent de l'activitat blocaire. He estat per aquí tot l'agost mantenint oberta aquesta casa mentre la majoria éreu fora, però a mesura que tothom s'ha anat reincorporant jo he anat desconnectant.

Fins ara tenia molt clar que les meves havien de ser unes vacances tardanes, i m'ho havia pres amb dedicació i calma, però ara que tothom t'explica les seves aventures i que els darrers ja han començat a desfilar ho veig una mica més a prop i he comès el terrible error de començar l'espera. I encara em queden gairebé tres setmanes!

Ben mirat, potser és que començo a esgotar el pot de les essències, però no tinc molt a dir. No ho sé, no hi ha moviment, no hi ha notícies, i l'únic que m'envolta són històries de vacances encara calentes al record. Potser vosaltres tampoc no esteu per històries tot just aterrats. No ho sé. La qüestió és que em trobo desganat i la meva producció ha caigut sota mínims. Escric molt menys que fa unes setmanes, i no només al bloc. Les pàgines no flueixen igual, hi dedico menys temps i el que dedico és menys productiu. Poc rendiment, molta mandra i la sensació constant de tenir el cap a una altra banda. Necessito unes vacances.