dilluns, 10 de gener de 2011

Models a seguir

Todd McFarlane per l'àlbum Follow the leader de Korn

Llegeixo que l’Estat espanyol ven armes per pal·liar la crisi, que la Palin marcava la congressista Giffords amb una diana per indicar un objectiu a combatre, que a Salou hi ha hagut un nou vessament de cru i que en Mourinho va celebrar l’enèsima victòria èpica davant dels morros del rival. Recordo els populars llençant bombes, la impunitat del Millet, els pederastes dins l’Església, el Pepe rematant un rival caigut i un ex-president fent la peineta entre moltes d’altres il·lustres imatges, sense haver de fer cap esforç de memòria. No hi ha càstig. La impunitat regeix i l’èxit del propòsit ho justifica tot.

Aleshores apareix algú, digues-li Pere Puig, digues-li Jared Lee Loughner, i ja no hi ha volta enrere. Una bala al cap per a resoldre el conflicte. Magnífic model de món pels meus fills.

15 comentaris:

  1. Malauradament, vivim en una societat marcada per aquestes coses. Hi ha, malgrat tot, gent que posa els seus diners a la banca ètica, per evitar que els seus diners siguin utilitzats en el negoci armamentístic. O d'altres que s'hi juguen la pell per lluitar contra ia impunitat.
    podria seguir la llista de petits grans de sorra, Sí, són grans de sorra, engrunes si vols. Però molts grans de sorra fan una platja.

    ResponElimina
  2. Pensa Joan que la cadena Fox que és la que devia mirar assiduament Jared Lee Loughner, ve a ser com Intereconomia però a l'engrós, i la veu molta gent als EUA. Hi ha hagut un que ha disparat però uns quants l'ha induït.

    ResponElimina
  3. Suposo que ha de ser difícil educar amb aquests exemples, però com diu l'Eulàlia, també hi ha persones que hi aporten granets de sorra, que caldrà fer més visibles que les altres...

    L'escala de valors va canviant i no per bé precisament. Ens hi haurem d'esforçar!

    Bona reflexió, Joan!

    ResponElimina
  4. Dependra de nosaltres que als nostres fills no els hi arribi aquesta gran quantitat de merda... tant de bo ho puguem evitar, però no en soc gaire optimista.

    ResponElimina
  5. crec cada vegada amb més convenciment que anem enrrere....per molta tecnologia que tinguem....la humanitat perd el rumb

    ResponElimina
  6. Potser és que no seguim els líders correctes. Hi ha persones i personalitats que treballen molt i molt bé, amb ètica, professionalitat i llegant un món millor. Malauradament, aquest món riu cada cop més les gràcies dels rarets, dels que la diuen ben grossa o fan algun estirabot i la gent que realment val la pena queda amagada rere tanta morralla.

    ResponElimina
  7. Doncs no, aquests que cites no serien models de conducta. Però potser n'hi ha d'altres que podria estar millor seguir, no?

    ResponElimina
  8. Espero, amb tot el meu cor, que aquest no sigui un model a seguir sinó un exemple de bogeria humana... però de moment, i entre altres morts, una criatura de nou anys ja no ho podrà veure. Quina indignació i quin horror!!!

    ResponElimina
  9. BEN armes ?; Molt "encés" hauries d'estar tu quan vas escriure aquesta, com sempre, encertada reflexió.
    (tot i que no el suporto, prefereixo al BEN AFFLECK...).

    ResponElimina
  10. Doncs un món ben trist. I per molts exemples positius que puguin haver, els negatius sempre faran més soroll.

    *Sànset*

    ResponElimina
  11. EULÀLIA, això de la sorra em sona ...

    PUIGCARBÓ, tinc mooolta imaginació, però una Intereconomia a l'engròs supera els meus malsons.

    RITA, sort en tenim de l'estil Guardiola.

    DOOMMASTER, jo sóc optimista de mena. Els nostres fills rebran aquesta merda sens dubte. La nostra feina és que siguin capaços de reconèixer-la com a tal.

    GARBÍ, sempre he pensat que com a individus podem ser intel·ligents(?) però com a massa som absolutament imbécils.

    PORQUET, doncs haurem de començar a treballar per canviar les tornes.

    XEXU, n'hi ha, n'hi ha. Però m'esvera que se'ls ignori mentre a aquests se'ls concedeix tanta glòria.

    ISABEL, de vegades penso que no és bo que ens mostrin sovint l'horror. Li acabem perdent el respecte i ja no ens impressiona.

    TXABI, arrrrrgggggghhhhhhhh! Ostres, fins el coll. Encegat, sí.

    SÀNSET, si fan soroll és perquè hi ha qui se'ls escolta massa.

    ResponElimina
  12. Les meves filles, que tenen 9 i 11 anys, estan fen projecte interdisciplinari -sona complicat però només és tenir un tema especial cada any per als treballs- Les Noticies, i han de mirar diaris i telenotícies per després imitar-ho amb els treballs d'escola...
    No puc contar els cops que m'han preguntat: "i per què ho ha fet això??"... per què ha matat a la mare... o la mare als fills... o aquell a 6 persones, o per què surten aquests homes encaputxats a la tele...

    ResponElimina
  13. Costa molt fer entendre als nostres fills els que a nosaltres en costa entendre. Haurem de rebuscar els models que volem que segueixin, començant per nosaltres i fer-los veure quins són els models que no han de seguir (que ja hem vist que n'hi a a voler).

    ResponElimina
  14. Ens estem degradant com a societat. Hi ha tot un seguit d'actituds que no haurien de permetre's que no reben cap càstig. És més, encara hi ha qui les aplaudeix o prova de justificar. Estem anatn enrere i no sembla que hi hagi fre.

    ResponElimina
  15. TUMATEIXA, bufa, hauràs de treure un arsenal d'inventiva per capejar el tema ...

    VENTAFOCS, de vegades, la seva visió és molt més clara, simple i buida de cotilles socials, també. Tots haurem d'aprendre a encaixar-ho.

    ALBERT, tampoc cal dramatitzar, però ens cal reflexionar què ens porta a seguir aquests models. No tot s'hi val.

    ResponElimina