dilluns, 3 de gener de 2011

Regal de fum

Comatosed - The Gift-Smoke

Doncs ja hi som, any nou i vicis vells. Aquests són dies de llistes de bons propòsits, de fer balanç de l’any que ens deixa i resums de tota mena. Grans plans per a l’any que just comença i l’increïble i fascinant món dels fascicles col·leccionables. I tot plegat, fum.

Avui ha sonat el despertador i ben poca cosa ha canviat. Sóc el mateix, un dia més vell, un dia més savi(?), però el món que m’envolta no ha canviat gaire. Així que lluny d’esperar que l’any em porti res de bo miraré de sortir a buscar-ho. Els meus desitjos no han canviat gens d’ençà de fa uns dies però com sembla que ara és temps de treure’ls del calaix us diré que un servidor us desitja, sempre, salut i empenta. La resta millor si es sua una mica que sempre fa més feliç. I res, que els bons propòsits no pesin massa, ni les llistes i resums us aclaparin, ni us obsessionin els plans com per oblidar-vos de viure per seguir col·leccionant coses inútils i acabar descobrint que tot plegat és fum, talment com el dia a dia.

Apa, a treballar, que ningú ens regalarà res.

19 comentaris:

  1. Vinga, Joan, a treballar, i ben dur. Tens raó, ningú no ens regala res. Per la fotografia i pel títol del teu "apunt", pensava que aquest parlaria de l'entrada en vigor de la llei antitabac. Menys mal que no ha estat així.

    Ànims i una forta abraçada.

    ResponElimina
  2. Som-hi, a guanyar-nos les garrofes. M'agrada aquesta filosofia de formigueta!

    ResponElimina
  3. M'agrada això de salut i empenta. Igualment!

    Salutacions!

    ResponElimina
  4. Bon any Joan i gràcies pels teus cops de ploma que tant ens fan aprendre. Tens raó, les coses suades tenen un regust molt bó, millor que regalades!

    ResponElimina
  5. Treballar es el que ens toca....i sort de poder-ho fer. Però mentre treballem anem forjant la nostra felicitat del dia a dia

    ResponElimina
  6. ... endavant, que fa pujada !
    (jo, en veure foto i títol, també pensava que faries "lloança" de la llei del tabac, la veritat...)

    ResponElimina
  7. Sincerament mai m'he plantejat cap propòsit en acabar l'any, és un dia més sols que festiu el primer de l'any,i prou...

    ResponElimina
  8. A treballar s'ha dit... i a gaudir també!

    Bon any.

    ResponElimina
  9. Poc a poc i bona lletra. Per ser any nou no cal emparanoiar-se per fer-ho tot quan més ràpid millor. Bon any i que el gaudeixis!

    ResponElimina
  10. Jo em vull quedar amb la saviesa de la teva darrera frase. I quanta raó tens, noi!!!

    ResponElimina
  11. M'ha agradat molt com ho expresses. Espero que no et sàpiga greu que et deixi un comentari per ensabonar-te, haha ;)

    ResponElimina
  12. VIOLETA, detecto una certa rancúnia amb el tema llei? I se m'ha tornat vostè sorneguera amb la llengua? Apunt entre cometes i la patada al fetge del *menys mal ... Ai, ai, que m'hauràs de perdonar la impertinència.

    PORQUET, la formiga és una formidable pencaire d'equip. Potser n'hauríem d'aprendre algunes coses.

    VENTAFOCS, doncs sí, salut per fer i empenta per seguir. I ja tenim la clau de volta.

    BELÉN, no sé si les gràcies es mereixen, però s'agraeixen. Els regals estan molt bé, però hi ha coses que cal guanyar-se-les, sí.

    GARBÍ, crec que la felicitat és una actitud, i com tantes altres coses a la vida cal treballar-se-la. Hauríem de tenir molt clar que per més que somniem petits objectius, la fita definitiva és ser feliç, i prou.

    TXABI, pujada de les bones, sí, però tenim les cames a punt. La imatge, un dia com avui, pot ser capciosa, sí.

    PUIGCARBÓ, crec que els propòsits han de ser aplicables avui per avui. Demores temporals com demà, l'any vinent o per la primavera no em serveixen, són meres il·lusions per endarrerir allò que, en el fons, no volem fer.

    EULÀLIA, l'has encertada de ple. Treballar-s'ho per gaudir-ne.

    DOOMMASTER, la gent agafa unes dèries impossibles de mantenir a llarg termini. Per això duren el mateix que els fascicles col·lecionables, que en tens el quiosc ple els primers dies, a mitges setmanes després i un parell de mesos després ningú no se'n recorda.

    ISABEL, ai gràcies. Comença a fer-me perillosament feliç que em diguin noi ...

    FERRAN, mira, t'ho confesso. Tota aquesta conya de l'actitud trinxeraire és una farsa. Vam acordar que algú havia de fer de dolent i jo estava delerós per fer-ho. Així que pots ensabonar-me tranquil. ^^

    ResponElimina
  13. quina mandra. A treballar i amb la congestió que porto a sobre. I sí, faig el tallat i no puc fer un trist cigar. Al carrer, a acabar de "congestionar-me". Casun...

    *Sànset*

    ResponElimina
  14. Jajaja, Joan, justa la fusta. I et parla una exfumadora de dos paquets (dos) al dia a qui no li molesta en absolut que la resta de gent fumi.

    Abraçada.

    ResponElimina
  15. La vida és un continuar la vida mateixa; el temps, el pas del temps en els calendaris és un invent humà per portar el compte..., només nosaltres ens hem creat l'il·lusió de que cada any que passa serà diferent i especial..., propòsits i esperances es porten durant tot el teu recorregut i els balanços no són comptables, que toquen fer-los un dia determinat, la vida mateixa és un balanç. Ens venen temps en una casella de calendari.

    ResponElimina
  16. SÀNSET, potser ha arribat el moment de deixar-ho? En sé d'una a qui faries feliç ...

    VIOLETA, m'ensumava quelcom així. El tema té moltes arestes, sí.

    WANDERLUST, la teva darrera frase és un vers més que una frase. M'encanta.

    ResponElimina
  17. Hola Joan,
    els millors desitjos pel 2011. Moltes gràcies per les fotos de líquens de Tsodilo Hills! una bona contribució per a VERTILÍQUENS.

    Salutacions,
    MJ

    ResponElimina
  18. MJ, de res. El cert és que si tu no m'ho haguessis demanat mai se m'hauria acudit fixar-m'hi.

    SÀNSET, d'això se'n diu fugir d'estudi.

    ResponElimina