dilluns, 24 de gener de 2011

Segona temporada: Últim capítol

Torno a abaixar la mirada cap al record del cordó umbilical. Però no hi ha pell ni carn, ni cap rastre d'aquell borrissol que té la mala costum d'amagar-s'hi. No. En aquest melic de paper i lletra convertit en sortida per al verb i la paraula només s'hi acumulen les meves dèries escrites en forma d'apunt. La terra completarà avui la segona volta sobre l'eix solar d'ençà que un servidor va decidir obrir la finestra i ventilar. Aire fresc necessari, tal vegada, per a començar a respirar envers el món i deixar l'aire viciat de l'escriptura onanística.

D'aquesta segona temporada em quedo amb un lleuger i tímid gir cap a la llavor dels mots perquè, tal com us he dit altres vegades, no pretenc fer periodisme ni redactar un estimat diari sinó, més aviat, renovar contínuament l'instrumental de laboratori textual per a mirar d'anar una mica més enllà de les meves pròpies lletres.

Sí, el Cops de Ploma s'ha convertit en un segon melic, el melic de les meves lletres. Però no parlo de mirar-me el melic en el sentit d'ignorar el món, sinó més aviat en referència a la connexió que ens uneix al centre d'aquell univers infantil. Com una metàfora de la constant insatisfacció, de la recerca que ens obliga a millorar a través del descens pel cordó umbilical. I aquí, en aquesta casa, sempre he pretès que ma mare siguin les lletres, l'inici de tot. Al principi fou el verb, com diuen en alguna banda.

Aquest és l'últim capítol de la segona temporada, com si d'un serial es tractés. Però farem com amb aquella sèrie descarregada i no caldrà esperar. Poso el punt i final a la segona temporada, però no cal que apagueu l'ordinador. El tercer volum és a punt de començar.

14 comentaris:

  1. enhorabona, i per molats anys i temporades més!
    aquesta metàfora del cordó umbilical me l'hauré de rumiar una mica, perquè així d'entrada no la pillo del tot... :)

    ResponElimina
  2. volia dir 'molts' i no 'molats'!!!

    ResponElimina
  3. ... l'esperem ! (el tercer, i tots els que -segur- arribaran !).

    ResponElimina
  4. Per molts cops de ploma i per moltes temporades més.
    Tenim els ull ben oberts esperant una tercera que, a ben segur, no serà pas la vençuda.

    ResponElimina
  5. Enhorabona per aquesta segona temporada! i així m'agrada, home, que continuïs! encara que acabada d’arribar em penso que t'ho puc dir...nooo? Doncs, aquest cop joooooo (mirant-me el melic), tampoc he pillat la metàfora, estic amb la Kika!! què vols dir? què ets egocèntric perquè continues mantenint el bloc viu?

    ResponElimina
  6. Per moltes temporades més, company!

    ResponElimina
  7. Encantada de seguir el fil d'Ariadna que per atzar un dia vaig començar a tibar encuriosida. Jo no vaig ser-hi la primera temporada, però com a una sèrie de les que al·ludies, em vaig enganxar....

    ResponElimina
  8. esperarem doncs! el tomb últim ha estat per a mi molt interessant i enriquidor.

    Salut

    ResponElimina
  9. Felicitats pel segon aniversari! Al blog ja li comencen a sortir cabells blancs, eh? Són forces dies això ja. I per molts més que en vinguin.

    ResponElimina
  10. Per molts anys,ets una recent descoberta, que duri, que duri força!

    ResponElimina
  11. KIKA, no t'hi escalfis el cap, de vegades les paraules són només allò que cadascú vol entendre.

    TXABI, procuraré no fer-vos esperar gaire per tal que els seguiu esperant.

    ÒSCAR, no ens rendirem tan aviat, no.

    ISABEL, vaja, al final m'ho fareu explicar. Vull dir que el bloc és el meu cordó umbilical, el que m'uneix a les lletres de les que aspiro a ser fill. Que m'obliga a mirar-me el melic per replantejar-lo, per millorar ...

    DOOMMASTER, salut!

    BELÉN, podeu tibar el fil que no us abandonaré a Naxos. Gràcies per llegir, de debò.

    PUIGCARBÓ, vaja, espero estar a l'alçada en el futur per seguir engresant-vos.

    XEXU, calla, calla. Amb dos anyets el considero encara un bloc tendre, però a mi sí que me'n surten de cabells blancs!

    CARME, gràcies. Mirarem de no defallir.

    ResponElimina
  12. Va, ja l'esperem. Nosaltres, que som companys de quinta!

    *Sànset*

    ResponElimina
  13. Si és tan ben escrit com aquest text, benvingut sigui el tercer volum! Gràcies per seguir-me.

    ResponElimina
  14. SÀNSET, ostres, m'ha sonat quelcom militar i m'has fet por! Hehehe.

    HELENA, benvinguda. Procuraré fer-ho, sí. Igualment.

    ResponElimina