dimecres, 19 de gener de 2011

Un llamp dins l'ampolla

Em llevo a cinc minuts de les set del matí, com qualsevol altra dia laborable, però avui no és pas un dia normal. D'entrada he afegit l'alarma del mòbil per evitar la possibilitat d'adormir-me. Sí, ja sé que no m'he adormit una sola vegada en els darrers sis o set anys, però avui no vull córrer cap risc. Passo per la dutxa i esmorzo amb calma. La motxilla ja la vaig preparar ahir així que només he de recollir-la i marxar. La ronda del mig està col·lapsada, i esmerço quaranta-cinc minuts en un trajecte que no me n'hauria de comportar més de vint-cinc. He sortit d'hora, però arribo amb tot just deu minuts de marge abans del primer. Per acabar-ho d'enllestir, no sé on coi és l'aula A33M. Així que si algú ha vist una ombra travessant a corre-cuita la facultat de física i química de la UB prop de les nou del matí, no cal que s'esveri, era jo. De nou a onze el primer. Enllesteixo un quart d'hora abans, i en l'hora i escaig de marge passo per la cafeteria a fer el segon esmorzar mentre faig les primeres trucades per veure com va tot. De moment, sense novetats. De dotze a dues tinc el segon examen. En quant surto d'allà encenc de nou el mòbil i ara sí. Ma germana ha tornat a fer-me oncle, així que agafo la moto i me'n vaig a l'hospital.

En deu minuts sóc allà. Encara són a maternitat i sense habitació. Al pare de la criatura se li escapa la felicitat per sota la porta. La llevadora li ha explicat què havia de fer amb la documentació mentre pujaven el nen a neonatologia, però em confessa que, com que ell duia al menut, no recorda res. A quarts de tres ma germana ja té habitació i podem veure-la. Està cansada, però la veig activa. Quan pare i àvia se'n van a dinar i ella es dedica a contestar missatges aprofito per fer un repàs de darrera hora. A quarts de quatre faig una escapada per menjar-me un plat combinat i cap a les cinc me'n torno a la facultat. A les vuit del vespre surto del tercer i darrer examen del dia. Han estat sis hores d'exàmens, i després d'un bon grapat de pàgines escrites recordo que faig massa força sobre el bolígraf. Tinc la mà adolorida. Però estic content. La feina està feta i tot ha sortit bé. Això sí, ha estat un dia ben intens. Com un llamp dins una ampolla.

20 comentaris:

  1. Sí señor, Joanet, esto es lo que se llama un día completo...muchísimas felicidades!! dale un beso a tu hermana de mi parte!! MARIBEL

    ResponElimina
  2. Enhorabona i... intenta relaxar-te, t'ho mereixes!

    ResponElimina
  3. Enhorabona tiet! Espero que ja t'hagis relaxat!

    ResponElimina
  4. Coi, una metàfora preciosa, un llamp dins una ampolla... jo, hi ha dies, que hi tinc tempestes!

    ResponElimina
  5. dies així ens mantenen actius i alerta.....felicitats oncle

    ResponElimina
  6. Felicitats Sr. oncle Joan! si et fan padrí o fadrí hauràs de pagar la Mona.

    ResponElimina
  7. Però és que si les coses no passen així, no tenen la mateixa gràcia. Després t'avorriràs, però l'atzar sempre vol que se'ns ajuntin un munt de coses els mateixos dies.

    ResponElimina
  8. El llamp dins l'ampolla és una imatge que podria tenir molts significats, i el que tu li dones no se m'hauria acudit, o sigui que bé. Quan la criatura arribi als 13 o 14 anys en tornem a parlar, d'això de la felicitat de ser mare o pare.

    ResponElimina
  9. Què passa, tio ?
    (felicitats per la part que et toca).

    ResponElimina
  10. Ep, felicitats primer de tot!

    I ara toca descansar, que has patit aquell crim del qui ha de fer més d'un examen per dia!

    *Sànset*

    ResponElimina
  11. collons! quin dia!
    quants, nervis, esforcos, emocions, corredisses, ...
    moltes felicitats, tiet!

    ResponElimina
  12. Felicitats, Joan! pel nou nebot. Quin dia més atapeït de proves (espero que reeixides). Hi ha dies en què, sense proposar-t’ho...s’acumula la feina!!;-)

    ResponElimina
  13. LLUÏSA, gràcies. ^^

    MARIBEL, ei! Vaig intentar enviar-te un correu i me'l va tornar. Què has canviat d'adreça?

    VENTAFOCS, PORQUET, gràcies. Ara mateix veig les estrelles allargant-se cap a l'infinit, com la nau que surt de l'hiper-espai. En procés de tornada a la calma, sí.

    ZEL, de vegades les tempestes ajuden a fer net!

    GARBÍ, esgotadorament feliç sona prou bé.

    PUIGCARBÓ, ja ho sóc de la menuda, però què caram, que es posin perduts de xocolata m'encanta.

    XEXU, bufa, sí, però ara mateix tinc moltes ganes de cap de setmana beeeeeen avorrit.

    DOOMMASTER, TXABI, gràcies, nois.

    LLUÍS, dedueixo que l'adolescència et posa nerviós? Va, home, un somriure coi, que tots hi hem passat.

    SÀNSET, el crim és meu que podent triar data, va i els agrupo tots!

    KIKA, no sóc molt nerviós, però les emocions i la sensació de baldufa hi van ser, sí.

    ISABEL, gràcies. Ben carregat i aromàtic com un cafè!

    ResponElimina
  14. Arribo tard, però arribo .
    Quin mèrit això d'agrupar els exàmens! Tan sols de recordar-ho m'agafa neguit.

    I felicita la germana, i malcria el nebot. Que és el que toca fer als tiets ;)

    ResponElimina
  15. Ah, això del llamp dins l'ampolla em sembnla que ho explotaré. Amb el seu permís

    ResponElimina
  16. Un dia molt aprofitat, enhorabona per l`infantó de la teva germana.

    ResponElimina
  17. EULÀLIA, agrupar-los no té mèrit. El mèrit seria aprovar-los i això encara està per veure ... No s'ha de confondre la gosadia amb la temeritat.

    AINA, benvinguda. I gràcies, és clar.

    ResponElimina
  18. massoquisme en estat pur, diria jo.

    *Sànset*

    ResponElimina