dijous, 17 de febrer de 2011

Cant I, Glòria


Imatge de la sèrie Digital Landscapes - Jarek Grudzinski

La deessa cantà sobre la inspiració, i el seu cant arribà a les costes mortals de la Mediterrània. Allà vaig sentir-les mentre creia només encarar la roca, sabent-me fràgil com el vidre. El so trencà el temor i el que m'havia semblat només negror despertà als meus ulls com la fosca radiant d'una nit de lluna plena.

–Hi ha un reflex de foscor en els teus ulls, espantats de perdre un futur que encara no albires. Les onades no s'escolten terra enllà, la lluna és muda a les orelles, però canta dins el cor del qui l'escolta. Quan tot és silenci i la foscor dolça, escolta el seu cant. Només tens les paraules contra la nit.

Miro enllà, i les lletres suren amb l'argent d'un peix alat. Saltironegen alegres, però callen rere les ombres descolorides en les que van dansant. Una rere l'altra sumen esforços solcant camins imprevistos mentre s'escapen del corral. Ja no són meves. S'esmunyen de les meves mans i corren, lliures i inconscients, a estavellar-se contra les roques del penya-segat per caure esbocinades als meus peus. D'allà les recullo amb cura cap al cistell de les idees moixes d'on sorgiran en nits d'ascens de lluna. Nits on caldrà fondre-les de nou, teixir-les amb ploma de licantrop i mirar de fer-ne poesia, potser lírica de desesper.
O tal vegada un cant de glòria.

5 comentaris:

  1. 0 comentaris. Com ahir quan el vaig llegir. I és que costa de comentar. Perquè et quedes pensant i digerint les paraules i amb la ment en blanc. El cas és que torno per veure si algú ha gosat. Però no. I mira, em llenço a la piscina, per no dir res.

    ResponElimina
  2. EULÀLIA, és curiós. Les estadístiques diuen que heu anat passant més o menys com sempre, però ningú s'hi anima. Com si els comentaris quedessin també esbocinats contra les roques.

    ResponElimina
  3. quan acabo de llegir el que escrius el que em demana el cos és silenci, per absorbir-ho, per tornar-ho a llegir...
    m'agrada com escrius

    ResponElimina
  4. ACPV demana
    a tothom que pose la seva web o bloc en negre i que ho avise al correu sensesenyal@acpv.cat

    ResponElimina
  5. TUMATEIXA, gràcies, sempre s'agraeix.

    MORTADEL·LA, he estat de cap de setmana i m'he perdut la major part del sidral. Sense senyal, només volen escoltar la seva veritat, la resta fan nosa.

    ResponElimina