divendres, 11 de febrer de 2011

La dansa de les muses


Three Muses - Anne Garland, The Luminous Playhouse

Capficat i capcot em barallo amb mi mateix per menar la nau a bon port. I així, capbussat en els meus pensaments, gairebé ni me n’adono de la seva presència. Però hi són. Totes tres. La petita em roba el son i s’escola als meus pensaments, encoratjant-los, fent-los créixer. De primer es mostra esquerpa i gairebé he d’arrabassar-li els llavis amb un esforç titànic. M’hi aboco, m’hi ofego, em perdo per tal de trobar-me. I quan la nau s’ensorra i amenaça el temporal, els seus petons esdevenen dolços com la mel i la seva llavor em fa captiu. L’ànima creix i, mirant de calar fons, em llenço a l’abisme amb els ulls clucs.

Però quan els obro s’ha esvaït el record del bes, i em trobo en braços de sa germana, decidida a prendre el relleu amb total naturalitat. La petita se’n va discretament i el seu llegat el recull la mitjana. Els petons esdevenen carícies, moixaines decidides, amanyacs furiosament sensuals i es fonen els cossos rebregant els llençols de Pèrgam. El temps s’atura. El dia esdevé nit, o potser és la nit qui es transforma en dia. No ho sé. No m’importa. Els cossos s’alimenten units en un de sol. Les hores cauen difuses però la seva intensitat no minva. Finalment, la meva carcassa mortal cau rendida i s’adorm en la riba del plaer.

Desperto amb la germana gran i ja no hi ha rastre de les altres dues. Me la miro amb els ulls tendres, però la pruïja ha passat. Em llevo baldat però satisfet de la sessió maratoniana i m’adreço a la cuina per preparar alguna menja mentre la sento cantussejar. Però quan torno ja no hi és. Només queden els llençols de Pèrgam, plens a vessar. Somric feliç. He dansat amb les muses de l’Helicó.

10 comentaris:

  1. alguna cosa així debia pensar Martin de Vos en pintar el quadre

    ResponElimina
  2. No hi entenc gairebé res, fins al final. També penso que és suggeridor, molt ben escrit.

    ResponElimina
  3. Dedueixo els noms de les que t'han visitat...
    però i les altres 6, on eren?

    ResponElimina
  4. PUIGCARBÓ, en De Vos en pinta nou, seguint els designis canònics.

    MARIA, gràcies, era la intenció, sí.

    HELENA, ai, la ploma que ens crida i ens buida.

    JORDI, no sé que m'esgota més, córrer o escriure ...

    EULÀLIA, si te'n falten sis, em sembla que vas errada en la deducció. He seguit la classificació de Pausànies, que només en cita tres: Meletea, Mnemea i Aedea.

    ResponElimina
  5. Més que per la cita culta (de cultura jo en tinc poca, que sóc mestre de primària) m'he guiat per la foto i he pensat que eren tres. Caram...! He encertat! Escolta: com es fa per viure aquesta experiència?

    ResponElimina
  6. LLUÍS, ningú no va sobrat, que jo he hagut de refrescar els noms via google ... Has provat amb els psicotròpics? No, ara de debò és un tema oníric més que no pas real ...

    EULÀLIA, de res, dona, que m'agrada que entengueu de què parlo.

    TUMATEIXA, agraït.

    ResponElimina