dimarts, 8 de febrer de 2011

La seducció de la paraula esquiva


La Sirena - John William Waterhouse

La sento de nou, com un lleu xiuxiueig que s’alça. La melodia és clara, l’encís m’atrapa. Sento que em crida de lluny i el seu cant em porta imatges d’una pell que sé suau, mentre els narius s’omplen de l’enyorat perfum que l’embolcalla. Em crida, i no vull resistir-m’hi. M’espera, nova com l’alba, com un regal per als meus dits encisats pel volum de l’ofrena. M’aclapara el desig però em deleixo enmig la calma demorant l’encontre. Avanço lentament, sense pressa, i la imaginació vola al compàs de l’erotisme del so mentre somnia en la perfecció de la dansa.

La precisió del traç segueix la cadència del so. La melodia es transforma en corbes a resseguir lentament i el moviment, pausat i segur, avança cap al paradís. La culminació és perfecta al bressol del son; l’error, absent; la suor, imperceptible; la combinació dels cossos, divina. La ploma està llesta i les paraules brollaran sense treva.

Aquest és el somni. Però despertaré, i després de lluitar-hi em rendiré exhaurit sols per amagar-me esgotat sota els llençols rebregats mentre repasso sense treva la frase òrfena. I ploraré de nou les meves mancances per fer-la meva ... fins l’endemà, quan torni a sentir la seva seducció de nou, com un lleu xiuxiueig que s’alça.

10 comentaris:

  1. Imagino que has posat aquesta imatge no pas per casualitat. Allò que fascina de la pintura no és la sirena, paradoxalment, sinó la possibilitat clara que el pobre xicot s'ofegui.

    ResponElimina
  2. Aquest apunt lliga amb l'anterior de manera clara. Com un díptic. En un ens parles de la mort des de la blancor del full, aquí de la frase perfecta que fuig misteriosament. Qui, dels qui escrivim, no hem viscut les dues sensacions?

    ResponElimina
  3. No sempre visiten les muses, potser fins i tot, són més els dies que ens abandonen que no pas els que tenim la sort de comptar amb elles. Però arriben, segur que arriben.

    ResponElimina
  4. poesia en estat pur...

    gràcies

    ...
    (sense paraules)

    ResponElimina
  5. Baudelaire quan parlava de la prosa poética es referia a texts com aquest.

    ResponElimina
  6. És més fàcil que un artista faci 99 obres dolentes i una de bona, que no pas que en faci cent de bones i una de dolenta, estadísticament parlant, i perquè serveixi d'alleujament.

    ResponElimina
  7. LLUÍS, de vegades la necessitat d'escriure m'ofega però, paradoxalment, és una mort dolça.

    EULÀLIA, el díptic serà tríptic ben aviat. Encara queda una tercera sensació recurrent.

    XEXU, diuen que les muses només et troben treballant.

    MAR, prosa poètica potser. De res. Tu tampoc les trobes? ^^

    PUIGCARBÓ, vaja, no aspiro a comparar-m'hi, però si ho fas tu no em queixaré.

    HELENA, l'estadística és allò que diu que a casa hi tinc dues televisions i mitja. I coi, en tinc una i mitja que no trobo enlloc! Trist alleujament. L'artista hauria de creure que les seves obres sempre són dolentes i obligar-se a millorar. No crec en l'artista satisfet.

    ResponElimina
  8. Si el que has d'escriure és com això no deixis més planes en blanc.

    ResponElimina
  9. Buscant informació de Waterhouse topar-se amb un text tan...(no sabria com defnir-lo) m'ha deixat bocabadada, gràcies per aquesta sorpresa, segueix escrivint

    ResponElimina
  10. TUMATEIXA, la pàgina en blanc és el crit d'allò que ha de venir. No la menystinguem.

    LORRAINE, vaja, gràcies. Me n'alegro d'aquesta sorpresa tan ... el que sigui.

    ResponElimina