dijous, 3 de febrer de 2011

Monosil·làbic d'oblit

La mort dels mots


Ja no hi ha dits, no hi ha mans, no hi ha ment. El full mor sol i trist. I un cop mort ja no hi ha res, no hi ha por ni plor, ni tan sols un crit de dol. Blanc i net, erm i nu. Ni un mot, ni tot just un verb ras i curt. Mort i prou.

I tot es fon en res.

13 comentaris:

  1. Però podem tornar-lo a omplir d'agradables paraules. Els mots no es creen ni es destrueixen, tant sols es transformen......o era l'energia?

    ResponElimina
  2. o potser el full espera a ser omplert quan retorni l'esperança.

    ResponElimina
  3. Ostres, així és com veig jo darrerament la pàgina d'edició de missatge del blogger, i no hi ha manera. Bon exercici el teu.

    ResponElimina
  4. Bon dia Joan,
    No sóc gaire bo fent comentaris. Però et prometo que et seguiré amb molt d'interès.
    El blog és variadíssim i enriquidor. Una bella troballa.

    ResponElimina
  5. Un full en blanc és com un silenci: si no tens rés interessant a dir, millor que no parlis; si no has d'escriure rés interessant, deixa el full en blanc...

    ResponElimina
  6. Queda lleig escriure a un blog per parlar d'un mateix, però avui no ho he pogut evitar. M'ha fet gràcia (és una manera de dir-ho) la complementarietat que hi ha entre aquest apunt teu i el darrer dels meus. Tot i parlar de la mort en els dos casos, són simètrics.

    ResponElimina
  7. I quan les poques paraules que queden sonen buides és llavors que miro al meu voltant i sempre trobo en altres vides un tros de la meva.

    ResponElimina
  8. Molt bo, Joan. N'hi ha que diuen que quan ens morim és perquè ja hem après tot el que havíem d'aprendre, i passam a un nivell superior, a una dimensió més profunda per adquirir nous aprenentatges. No morim, l'ànima continua cercant les paraules més adients per omplir els nostres buits.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  9. CLIDICE, gràcies. Anava a escriure un comentari també monosil·làbic, però ben pensat, aquí ja no toca!

    GARBÍ, els mots es creen i es destrueixen. Ho saps tan bé com jo, tu, que també t'enfrontes a la pàgina.

    PUIGCARBÓ, el full és un etern cant de sirena que sempre ens espera.

    XEXU, veus? De tant en tant els invents de laboratori són també aptes per a tots els públics. Hi ha d'haver de tot en aquesta vida!

    JORDI, benvingut i gràcies. Em poses el llistó molt alt! Procuraré estar a l'alçada.

    TXABI, i tanmateix quants silencis s'omplen amb paraules buides.

    LLUÍS, entenc que a tu aquest text t'haurà suggerit moltes coses. T'entenc. I sí, podrien ser perfectament complementaris.

    MARTONA, benvinguda. Les nostres vides poden ser retalls aliens, però el collage es propi. O potser el collage és aliè i els retalls propis ...

    VENTAFOCS, no crec en la mort per aprenentatge. Sempre queda per aprendre, i no encaixa amb les vides escapçades abans d'hora. Però el pensament és verb, i mentre d'altres ens pensin, serem. Un record, un mot, un sentiment ...

    ResponElimina
  10. El full mor si és blanc, però si està ple de lletres escrites, viu per sempre?

    ResponElimina
  11. TUMATEIXA, comentari en monosíl·lab fonètic, hehehe.

    EULÀLIA, un full blanc és una invitació que no podem rebutjar, però les lletres només viuran mentre hi hagi algú per llegir-les.

    ResponElimina