dijous, 3 de març de 2011

La línia blava

Thin Blue Line - Fotografia de l'atmosfera de la Terra - NASA

Pintura. L'he tornada a veure allà palplantada, alterosa, perdent-se enllà. Delint-se per ser petjada per més de quinze mil ànimes. No pas jo, albirant per la finestra amb un esguard de creixent tempesta reclosa.

Plou. Però és massa d'hora per tal que comenci a desdibuixar-se a poc a poc. Durant setmanes marcarà un camí que no he de seguir. Potser seran mesos. Seguiré més aviat el seu esvaniment, lent, progressiu, esperant tal vegada calcigar la seva hereva l'any vinent.

Blau. Diuen que és un color trist, melangiós. Però em recorda el cel clar de no pas avui. La línia cerúlia m'encara al sol radiant que avui s'amaga. Tan és, tornarà a brillar. I podré trepitjar-la amb ganes. Desig desfermat pel llamp que no arriba.

18 comentaris:

  1. Des del passat dilluns, veig la línia blava des de la finestra del despatx, i a la sortida del metro... Setmanes esperant-la i el proper diumenge espero poder seguir-la fins al final; ja sé on porta, però cada vegada és diferent. Joan, molts ànims, any rere any la línia torna per ser seguida.

    ResponElimina
  2. Uiiii jo ja l'he vista també. Tinc un munt d'amics que l'aniran a córrer i jo els aniré a animar. De moment, jo no m'animo a córrer... potser l'any vinent ens hi trobem!

    ResponElimina
  3. Jo no hi seré, però us envio coratge.

    ResponElimina
  4. Ànims noi. Aquesta no la correràs, però n'hi haurà d'altres. I també n'hi ha en altres llocs. Aviat tornaràs a donar guerra. No desesperis.

    ResponElimina
  5. Confesso que no he entès què té a veure una línia blava i les curses, l'atletisme, etc. Jo ara mateix escric vint metres d'una sortida del metro de la línia blava: Camp de l'Arpa.

    ResponElimina
  6. Ahir vaig llegir l'apunt i em va omplir de dubtes. No vaig deixar cap comentari.
    Avui torno i el puzzle es completa sol. Lliga totamb els darrerrs apunts que has anat penjant: les crosses, la línia, la superació.
    Especialment la superació.
    No t'hi amoïnis que en vindran d'altres, de línies blaves.

    ResponElimina
  7. JAUME, benvingut. Aquest any només podré animar, però si això del genoll m'ho permet, l'any que ve tornaré a seguir-la.

    PORQUET, ai, sí. A veure com van les proves, que això de no saber què tinc m'està tornant boig. Un any no és res.

    JORDI, bona falta els farà. Uns aplaudiments i crits d'ànim també s'agraeixen, és clar.

    XEXU, ostres, ha estat una mala jugada això que el cos em traeixi a falta de tan poc temps per una fita així, però... Em desespera estar aturat, jo, que sóc un coi de belluguet.

    LLUÍS, és tradició marcar el recorregut d'una marató amb una línia blava, que representa la trajectòria ideal. Si fas quatre parades més pots passar a veure'm i tastar les galetes.

    EULÀLIA, els apunts de superació eren una mena d'entrenament mental per afrontar el repte maratonià. Però una desafortunada lesió m'ho impedirà. Ara ja no vaig amb crosses, però la coixera és evident. Així que em toca carregar-me de paciència.

    ResponElimina
  8. ostres, noi, em sap molt greu. ha de ser terrible entrenar-te tant per una cosa que t'agrada i després que et passi això. ànims!
    manten l'optimisme ben amunt, tu que en saps! :-)

    ResponElimina
  9. Aquestes crosses t'han barrat el pas. Jo estaré com tu, al costat del públic, crec que ens ho passarem molt bé. Diguem que la lesió passarà i les ganes de córrer creixeran veient els maratonians. Gaudeix del present, de la festa, de ser aquí i ja arribarà el teu moment.

    ResponElimina
  10. Porto dies pensant:
    -compte, Txabi, no et torcis un peu, no caiguis... compte amb la moto...
    Sense trovar-m'hi, crec saber perfectament com et sents. I ha de fotre molt (mal apart).
    Diumenge la correrem plegats tu i jo, tranquil: et portaré "virtualment" lligat al meu pitrall; però no et prometo baixar del teu millor temps... que un té les seves limitacions.
    (per cert, preciossa la fotografia).

    ResponElimina
  11. Com el Lluís, no estava entenent gaire de què anava la cosa d'aquesta foto, d'altra banda, tan bonica. Sort dels comentaris :)

    Sento que no puguis córrer aquesta cursa, però com ha dit algú per aquí dalt, més en vindran. Ei, i a Berlín també ne fant, eh? ;)

    Records, Joan. A tots dos.

    ResponElimina
  12. Si canvies els poc més de 42 quilòmetres per 42 metres, segur que el teu genoll aguanta una passejada seguint la línia blava i, encara que no sigui el mateix, n'hauràs pogut fer un trosset.

    Petons per tots dos!

    ResponElimina
  13. Com el Ferran. els comentaris m'han permès entendre el per què d'aquests colors. Ànims, que més tard o d'hora ja podràs tornar a la normalitat!

    ResponElimina
  14. Eeeep!

    Què tal tot?

    Això... paciència, i quan arribi procura no portar cap tipus de barret metàl·lic mentre pesques amb aquella canya de fibra...

    *Sànset*

    ResponElimina
  15. KIKA, l'optimisme ja està recuperat, però sí, un cert abatiment inicial no hi ha qui te'l tregui després de perseguir durant mesos una fita així.

    BELÉN, veure la línia i els maratonians m'ha despertat sensacions contradictòries. La típica adrenalina però amb un deix de melangia. Si tot va bé, l'any vinent no me la perdo.

    TXABI, doncs no sembla que t'ajudés molt. Ai lás. En fi, gràcies pel teu apunt de suport. Un altre cop serà.

    FERRAN, la marató de Berlín és una de les grans, i m'agradaria molt poder-la córrer algun dia, però és a finals de setembre i em destarota el calendari. Qui sap, potser algun dia.

    LLUÏSA, no l'he trepitjat. Ni quilòmetres ni metres ni tan sols mil·límetres. Aquesta no era la meva, però si puc, l'any vinent em venjaré en la seva hereva.

    ALBERT, sí, aquest cop he tastat el blau trist i melangiós, però miraré de tornar a provar el blau del cel. Paraula.

    SÀNSET, ep nano, car de veure. La pesca no em va, tranquil.

    ResponElimina
  16. Jo encara vaig més a poc a poc i en canvi cada dia la línia blava despunta per a mi, amb el sol darrere: l'horitzó no es deixa atrapar mai, de manera que paciència, amic.

    ResponElimina
  17. OLGA, la velocitat és relativa, només es tracta d'avançar cap a l'horitzó, l'atrapem o no. Sí, paciència. Ara, que m'agafarà treballant per si de cas.

    ResponElimina
  18. Llàstima, jo que t'anava a invitar a un creure per les Bahames...


    *Sànset*

    ResponElimina