dimarts, 26 d’abril de 2011

Adéu fantasmes


Lost - Alecu Grigore

He tornat a escriure un text simbòlic, carregat de lírica i imatges estranyes que, tal vegada, només tenen significat dins el meu cervell confús. L’exorcisme del suor no em serveix, ara per ara, i per més que albiro la llum al final del túnel, encara no he passat pel peatge. Vaig estalviant, però.

Barrino el sentit de tot plegat. D’unes lletres capficades o de la seva absència en aquest espai d’assaig. He cridat les meves pors i no han sabut què respondre, amagades al seu torn entre les seves pròpies ombres. Esquitxo lletres per sepultar-les, per fer-les brollar per l’albelló de cap a la claveguera. Tomba de paraules alienes, com l’estàtua marmòria d’aquell rei que ja ningú recorda qui va ser. Fora pors. Enrere queden, atrapades entre les lletres que vaig deixant enllà, ben enllà.

I ja no són meves.

9 comentaris:

  1. Hi ha moltes maneres d'exorcisar les cabòries: Córrer. Escriure.

    Però en podrien ser d'altres: parlar, ballar, passejar en solitud.

    ResponElimina
  2. De vegades pensar massa no és bo. Però aquest és un defecte que no podem evitar.

    ResponElimina
  3. em sembla que anem de bracet en aquests exercicis d'exorcisme, oi?

    ànims que ja s'albira el final!

    ResponElimina
  4. EULÀLIA, de vegades els exorcismes són molt necessaris. Suposo que tots tenim un mètode favorit per a purgar els nostres mals de cap, i tots són vàlids si funcionen.

    PUIGCARBÓ, lligar-los a unes paraules que es desprenen de mi és un mètode que em funciona prou bé, per aiò us escalfo el cap...

    TUMATEIXA, pensar no pot ser dolent. Però no s'ha de confondre amb capficar-se.

    MAR, en realitat aquest és un apunt força optimista, encara que d'entrada potser no ho sembli. Tinc l'ànim ben engreixat.

    ResponElimina
  5. Mentre la tomba sigui de paraules alienes...

    *Sànset*

    ResponElimina
  6. Entonem plegats "La bella Lola" mocador en mà per acomiadar i deixar a port les nostres pors.

    Naveguem enllà cercant nous ports plens de vida i il·lusió!

    ResponElimina
  7. Les pors són molt tossudes i de llarga vida.

    Un servidor, tot i que fa anys que s'afaita, creu que Mourinho és l'Home del Sac. :)

    ResponElimina
  8. SÀNSET, ostres, imagino que una tomba només pot tenir paraules alienes. Almenys, escrites per fora.

    PORQUET, 'Ay que placer sentía yo / cuando en la playa / sacó el pañuelo y me saludó' i tralarà. Caram, quin optimisme.

    ÒSCAR, ah, que vols dir que no l'és?

    ResponElimina