dijous, 14 d’abril de 2011

Etiquetes

La catosfera no m’espera i segueix el seu dia a dia, dia a dia, dia a dia.
No hi ha conreu mental quan la collita és imposada i els bous corren rere l’arada.
No hi ha curses quan la tíbia flaqueja amb l’estrés d’una fractura.
Les divagacions es perden, i les plomes no ragen quan t’ocupa el cap el signe del temps.
L’escena roman amagada rere un teló que, de moment, no s’obrirà per a mi.
L’espurna està apagada, no hi ha temps per l’haikú, i encara menys pel cal·ligrama.
Les imatges corren fugisseres i no tinc esma per atrapar-les.
El gest llengoter s’ha encongit dins una caixa, resseca de teclejar i cremar-se les parpelles.
Les lletres dansen als meus ulls, devoro pàgines àgils, devoro pàgines espesses, m’ennuego de pàgines. Escric pàgines àgils, escric pàgines espesses, m'ennuego de pàgines.
El meu microcosmos esdevé nanocosmos contret i abocat a una sola tasca creativa.
Els meus microcontes s'ofeguen en la seva pròpia brevetat.
Les dents serrades. La feina a fer no admet ni tan sols mossegades.
El planeta sota els peus no és verd ni gris ni marró, però potser és vidre, o porcellana.
La política no em porta enlloc, però m’esgota a cada passa.
La sang blaugrana em bull en un horitzó de muntanyes blanques.
Els viatges són ara records del passat i somnis del futur.
I només tinc temps per dir quatre ximpleries.

9 comentaris:

  1. Ànims, tot passa, la catosfera volta però no s'allunya i les muntanyes ja perden la blancor perquè la seva neu es desfà davant aquesta primavera de colors blaugrana.

    ResponElimina
  2. animats, el que podriem dir molt animats, ja veig que no ho estem, ara aixó "La sang blaugrana em bull en un horitzó de muntanyes blanques." t'ha sortit rodó.

    ResponElimina
  3. Doncs les quatre ximpleries no ho són pas diria jo....escrius molt bé...potser és la primavera i l'astènia famosa o les tisores i tisorades que ens retallen poc a poc les plomes i el tremp...cosa que a cops de ploma es venç

    ResponElimina
  4. Tots estem una mica primavera, però quan t'hi acostumes tot torna a rutllar.

    ResponElimina
  5. Jo també diria que tot això és la primavera. He rebut dos corrus de gent que sol escriure bé i sovint, i que no obstant porten uns dies de sequera. Jo matix he repescat algun text antic aquests dies, per penjar-lo com si fos nou.
    Com que afortunadament no segueixo el futbol i m'importa un pito, m'estalvio una pena més. Però comparteixo: la política (els polítics) no em porten enlloc però em fatiguen a cada passa.

    ResponElimina
  6. d'acord, quatre... però molt ben dites !.

    ResponElimina
  7. Tens tantes imatges i tantes coses per dir, moltes més de les que el teu cervell pot admetre però que intueix, que pot ser que sí, que tinguis la sensació de no fer res de profit.
    No és així, amic.
    La sola forma d'expressar el teu desfici ja és un valor.
    Expressa'l a poc a poc, i de cada frase que has escrit, explorada fins als seus últims confins, veuràs que te'n surt una bona prosa. No et deixis "atrafegar"; construeix-te un refugi agradable.

    ResponElimina
  8. PORQUET, gràcies, vaig penjat de temps i ho pago, però tindré paciència per veure com fon la neu.

    PUIGCARBÓ, ànims en tinc. Temps, no. Esperem trobar la drecera entre muntanyes portant, com portem, els milors exploradors.

    ELFREELANG, els retalls afecten el meu calendari i al rellotge de retruc. Però no defallim.

    JORDI, i jo sense poder córrer...

    TUMATEIXA, m'ha agradat això "d'estar primavera". Sí, m'escau.

    LLUÍS, el futbol ens porta alegries fugisseres, però alegries. Els polítics, en canvi, només decepcions continues, i això que no n'espero res!

    TXABI, mira-te'l. Somrient i fent-me la pilota.

    OLGA, anoto el consell. Poso la primera, i arrenco a poc a poc. El desfici haurà d'aprendre paciència.

    ResponElimina