dilluns, 23 de maig de 2011

Déjà-vu


Erupció del Grímsvötn – Jon Gustafsson – Reuters

Segons el Termcat es tracta d’una paramnèsia que consisteix a percebre que allò que s’és vist per primera vegada ja havia estat vist anteriorment. El rellevant del cas és la nota afegida que diu que aquest fenomen pot aparèixer en persones sanes o bé associat a un trastorn mental.

El Grímsvötn, volcà islandès de nom impronunciable, escampa les seves cendres pel cel europeu, les companyies d’avió diuen que no passa res, però mentrestant fan cara d’estrènyer el culet. I en un altre derivat d’aquesta part inferoposterior del tronc, els culers s’ho miren esperant no haver d’alterar els plans en el seu desplaçament europeu. I tot plegat, em recorda alguna cosa indefinida.

Em va passar quelcom semblant amb les onades gegantines, els desatres nuclears o els terratrèmols recents. Massa sovint. Núvols i onades que s’escampen. Perill mortal. Vides humanes. Però no, no passa res, són fenòmens aïllats i no hi ha canvi climàtic. Fenòmens que no són repeticions, pura casualitat, que passen a llocs remots amb noms que s’obliden fàcilment. I no obstant, se’m repeteixen un i altre cop al cervell com imatges televisades. I em pregunto quina mena de trastorn és el meu.

16 comentaris:

  1. Jo no crec massa en el canvi climàtic, almenys en el que ens venen als mitjans. La terra es queixa, això sí. Moviments de plaques tectòniques, no sé si això té massa a veure amb el que fem nosaltres a la superfície.

    ResponElimina
  2. ... un, val; dos, potser; tres o més, com per preocupar-se jo crec.
    (en el blog ja he donat idees als "culerots" viatgers, i als no viatgers, per tal d'escamapar el fum).
    Ah! i soc adicte a les "paramnèsies", per lo freqüents...

    ResponElimina
  3. Potser tens la capacitat de predir la fi del món ;P

    ResponElimina
  4. tot aixó no té res a veure amb el canvi climàtic, entre altres coses perquè de canvi climàtic ni ha hagut sempre, pensa que no hi ha res que no hagi succeit abans. Sense saber-ho un dels primers divuixos que vaig fer era l'onada d'un dibuixant japones i anys més tard em vaig assabentar QUE ERA LA IL·LUSTRACIÓ D'UN TSUNAMI. El problema és que tu creus que vius en un dejà-vu, i jo penso que estic en el diaq de la marmota. No sé que és pitjor.

    ResponElimina
  5. sempre m'ha agradat com sona la paraula...
    jo en tinc molts

    ResponElimina
  6. no pot ser tot transtorns, no? alguna manera hi deu haver de ser normal, no?
    :-)

    ResponElimina
  7. Tots estem transtornats. Especialment després dels resultats penosos a les urnes. I mira jo també dec sofrir transtors, perquè el que hi veig ja ho he vist abans, cap allà el 1933 fins 1945 a Europa. Tan swe bo ens adonem del déjà-vu.

    Puigcarbó: el canvi climàtic existeix i no solametn perquè hagi existit sempre (i en aquest tema sempre estarem " a la grenya " ;-) )

    ResponElimina
  8. L'erupció d'un volcà no crec que tingui massa a veure amb el canvi climàtic. El canvi climàtic és l'acceleració del ritme d'escalfament del clima de la Terra. Ara ens trobem en un període interglacial (el clima de la Terra sempre ha oscil·lat entre períodes glacials i interglacials), i per tant toca que la temperatura de la Terra s'escalfi. El que està comprovat és que aquest augment de temperatura està essent més ràpid del que seria l'augment natural i, per tant, el canvi climàtic és això. Les conseqüències d'això? No estan clares. Amb ritmes més lents els ecosistemes, la fauna i la flora es van adaptant. Amb un ritme més ràpid... està per veure.

    Ara bé, terratremols i els seus posteriors tsunamis o volcans en erupció han passat sempre i no tenen absolutament res a veure amb si la temperatura de la Terra creix a un ritme més ràpid del que seria la tendència natural (és a dir, sense l'efecte de l'activitat de l'home)

    ResponElimina
  9. tots estem com el volcà.....molt calents per dins i a punt de rebentar

    ResponElimina
  10. XEXU, el canvi climàtic existeix, una altra cosa és que hi tinguem molt a veure. Però tot plegat, tant és. En realitat només volia reflexionar sobre l'estabilitat del planeta que sembla que donem per descomptada quan en realitat vivim enmig d'una certa anomalia.

    TXABI, crec que més valdrà que comencem a valorar que la terra es belluga, es trenca, tremola i es sacseja. I és ben normal. Els rarets som nosaltres per pretendre que això no passi.

    DOOMMASTER, ui, no. D'il·luminats que prediuen l'enèsima fi del món se'n poden trobar a cabassos. No em necessiteu pas per això.

    PUIGCARBÓ, vaja, déjà-vu o replays dos maneres diferents d'enfocar la vida. Coses dels imperis, suposo.

    TUMATEIXA, serà el francès que sempre ha presumit de sonar dolç.

    ResponElimina
  11. KIKA, si hi ha una manera de ser normal, no estic molt segur de voler-la conèixer.

    EULÀLIA, no t'esveris, que les coses no són ben bé iguals. Les urnes són dramàtiques, però en definitiva, només un pas més per tal que tot peti. De vegades l'única manera de començar de nou és fer tabula rasa.

    PORQUET, no volia donar la idea de culpar el canvi climàtic. No és el cas. El que em preocupa és que la humanitat viu de rendes en un planeta estable, i això serà així en el futur. Hem viscut massa temps sense grans canvis, però per una simple qüestió estadística ja toquen. I no hi estem preparats.

    GARBÍ, veurem si som capaços de refredar-nos amb una bona sacsejada o si necessitem una dutxa freda.

    ResponElimina
  12. Et llegeixo tot just acabat de veure un reportatge a la tele sobre el desastre ocorregut al planeta en temps remots, quan la vida animal i vegetal va pràcticament desaparèixer sota rius de lava.

    Colló, quin comentari més apocalíptic, trobo...

    ResponElimina
  13. El que a tu et passa és "stormbrain", i també existeix des de fa temps.
    Gràcies a esprémes el cervell i centrifugar-lo, apareixen acudits nous. O vell però revestits de nou. I per això a cada generació ens considerem els més savis de tots.
    Olga

    ResponElimina
  14. FERRAN, apocalíptic, sí. Però no és una mica absurd creure que el món és estable?

    OLGA, benvinguda. Jo no em considero gens savi, però la pluja d'idees amenaça en tornar-se pluja àcida.

    ResponElimina
  15. De vegades em venen ganes d'eixir al carrer amb un llibre cridant la fi del món a la manera de Sant Vicent Ferrer, i amb barba d'alguns anys, ha, ha, ha... i és que cal dir que les casualitats es repeteixen.

    ResponElimina
  16. VICENT, benvingut. Ui, això de la fi del món està massa vist. No tindries credibilitat. Millor enganyes primer uns quants il·lusos i els fas cedir-te el patrimoni. Per si les mosques.

    ResponElimina