dimarts, 3 de maig de 2011

Reivindicant la polla



Som com som, i per això hem trigat pocs més de cent trenta anys en adonar-nos-en, però vaja, resulta que en aquest país, que és tan petit que quan el sol se’n va a dormir mai no s’està prou segur d’haver-lo vist, es parla en català des de fa alguns anys més dels que té qualsevol diari.

Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica
va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorta i becarics.
Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica,
els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camatorta i becarics.

Reprodueixo l’embarbussament tal com el va pronunciar Dalí. Així va restar fins que en Monzó el va recuperar per la fira de Frankfurt. La seva única concessió va ser passar dels polls camatorta, als polls camatorts. La resta, fil per randa. La Vanguardia publica avui en català, i en fa ressò amb un anunci que recupera l’embarbussament amb certs matisos.

Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica
va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts i becarics.
Si la gallina no hagués estat xica, pica, pellarica, camatorta i ballarica,
els sis polls no haguessin estat xics, pics, camatorts i ballarics.

La polla ja no és becuda i així, sense un bec molest i punyent, resta dolça i inofensiva i pot mostrar la seva felicitat convertida en alegre balladora. Però per si no n’hi ha prou amb això, a més ens quedem sense polla. Això sí, per esdevenir gallina. Tot un símbol. Només falta la gallineta ballant els Suspiros de España per convertir les quatre barres en cuatro rayitos de sol.

Però no em feu gaire cas, que tot plegat és només el meu embarbussament mental d’avui (és que em calia una excusa per repetir el mot embarbussament i que ningú es vegi temptat al *trabalenguas), tal vegada perquè tinc el cap a una altra banda ofegat en somnis de llet merengada en una terrassa de Wembley.

10 comentaris:

  1. De menut m'ho ensenyava i m'ho feia memoritzar la iaia Maria a Sant Feliud e Codines, i m'ensenyava també moltes cançons enfadoses, aquestes en castellà i una que sempre m'ha fet gracia:

    Una vegada un ciclista de pega
    en un corba va caure al mig del camp
    i en el rulé, se li va fer
    un gros forat que ell es tapava amb un paper. . . . . .i així fins que et cansaves.

    ResponElimina
  2. PUIGCARBÓ, jo aquesta la cantava de menut en aquesta versió:
    Una vegada un ciclista de pega / va donar una volta i va caure en un forat / ram pataplam /
    i es va fer / un foradet / en el culet / que se'l tapava amb un paper / i en el paper/ hi deia així: / una vegada ...

    ResponElimina
  3. Avui en Puji de La cullerada també n'ha fet referència en un bon article. Van una mica allà on bufa el vent, aquests de la Vanguardia. Podríem pensar que més val tard que mai... però és que és tard de collons!

    ResponElimina
  4. És curiós perqu`pe jo de petita ja vaig aprendre la versió mutilada:
    "Una gallina xica, tica, pica, mica, camacurta i ballarica... etc)

    I entre tu i en Puigcarbó m'heu fet recordar el meu avi. La nostr versió era així

    Una vegada un ciclista de pega,
    va caure de cavall
    i es va fer
    un forat
    en el rulé
    i se'l tapava en un paper
    i en el paper hi deia així..."


    etcètera

    ResponElimina
  5. ... la gallina ha dit que NO !, Visca la Revolució ! ... Visca la polla !
    (això de tant "bombo y platillo" per la sortida ahir de La Vanguardia en catalá és per allò que El Periódico ja fa des de fa anys, no ?).

    ResponElimina
  6. Em va sobtar sentir "Becarica". Sempre havia dit ballarica! :-o

    ResponElimina
  7. Com ja he dit en altres paratges del món blogaire la Vanguardia ha tornat a fer la mutació del Camaleó! Però què carai, aquests de la Vanguardia no fan una cosa si no veuen que hi poden rascar algun duret, per tant, celebro que el català comenci a ser un negoci, doncs per a que sobrevisqui la nostra llengua i tingui futur, en aquest món liberal, cal que sigui un negoci!

    ResponElimina
  8. Jo em preguntaria: i per què ara? per què no abans, molt abans? per què no més tard?

    I jo mateix em respondria: Godó&Co han vist ben clar que era el moment per així poder fer quatre durets més.

    Així de simple.

    *Sànset*

    ResponElimina
  9. Ho he entès bé??? Wembley???? És conya, no? Si vas de debó et tinc una enveja camatorta i becarica...

    ResponElimina
  10. XEXU, tard de collons, sí. Però mira, haurem d'envelar per aprofitar el vent.

    EULÀLIA, mutilada tenim la gallina i els polls i encara gràcies. Les versions populars no deixen de sorprendre. Ara que ja m'explicaràs què coi hi fa el ciclista caient del cavall...

    TXABI, a so de bombo i platerets acaben d'inventar la sopa d'all, sí. Són un cracs del màrqueting.

    MENXU, benvinguda. Les versions populars tendeixen a simplificar i és innegable que el ball és més popular que el bec. Ara, que m'ha anat de primera per deslligar la llengua i desbarrar una mica, sí.

    PORQUET, bona. Aquella excusa que els catalans van aprendre a llegir en castellà ja no val, està caducada i enterrada. Ni una trista missa.

    SÀNSET, és que ens estem tornant torracollons. Mira que voler premsa en la nostra llengua...

    BELÉN, vaig escriure l'apunt poques hores abans de la tornada de semis, i tenia el partit al cap. Em referia a això, al somni d'arribar a la final. Però no, no seré a Wembley el 28 de maig, i no em podràs tenir enveja ni xica, ni pica, ni mica.

    ResponElimina