diumenge, 8 de maig de 2011

Setanta-set dies de sequera


Fotografia d'Ariana Casanovas

Desobeint el metge per un magre marge,
ignorant els vuit dies de repòs que semblaven l'infinit,
m'he cordat les bambes i he sortit a rodar.

Quatre quilòmetres suaus sota una xafogosa calorada
i, exercint de cargol, lent però bavejant de felicitat,
he tornat al running.

22 comentaris:

  1. Una gran notícia, me n'alegro molt!!!

    ResponElimina
  2. me n'alegro, ja era hora! au a còrrer

    ResponElimina
  3. ara calma....mica en mica, no forcem la màquina

    ResponElimina
  4. Cargol treu banya, puja la muntanya... i ja no paris de córrer !
    (Benvingut !)

    ResponElimina
  5. I la setmana de repòs que et quedava, s'han convertit en dues setmanes de recuperació més lenta, oi? Et felicitaria per tornar a la teva passió, però com després se't compliqui... mira en Puyol...

    ResponElimina
  6. avui síq ue t'he entés :-)
    espero que el marge sigui magre de veritat i sense conseqüències :-)

    ResponElimina
  7. Bentornat de nou! Aquí t'espero per a reptar-te en alguna cursa! Sàpigues que a la nocturna d'Hospitalet vaig fer marca personal! Hehe...

    ResponElimina
  8. aixxx! ara m'has fet patir en això de no fer cas al metge...

    ResponElimina
  9. ... per cert, veig que "mitzunes" en el teu retrovament amb el running

    ResponElimina
  10. Tan sols una pregunta de neòfit: què és el running?

    ResponElimina
  11. LLUÏSA, i al TN no n'han dit res. Si és que ...

    VENTAFOCS, en argot de corredor rodar és sortir a entrenar. Una sortida seria un rodatge mentre que una rodada és anar de morros per terra. Tot i així, gràcies. Entenc que no volies desitjar-me cap patacada!

    PUIGCARBÓ, ja ho pots ben dir. Se m'ha fet etern.

    BELÉN, feia molt temps que no entrenava tan content amb un termòmetre elevat. El que són les coses.

    GARBÍ, sí, no tinc pressa. Procuraré aprendre la lliçó.

    TXABI, procuraré deixar les baves (i els cargols) enrere, però amb paciència.

    ResponElimina
  12. XEXU, ets un carallot. Ho saps, oi? ^^ En Puyol sempre avança les seves recuperacions, aquest darrer cop potser no, però una flor no fa estiu.

    KIKA, sí, segur? ^^ El magre marge són vuit dies, i un vuit de costat, o reposant, és el símbol de l'infinit. Veus? Et mimo i tot, de tant fàcil.

    PORQUET, les competicions hauran d'esperar fins al setembre, però me l'apunto. La Mercè, potser?

    EULÀLIA, el metge sempre exagera, conscient que el pacient no li fa gaire cas. Vuit dies sobre 77 són ben poca cosa, crec. Prou bondat que he fet.

    TXABI, les Wave semblen fetes a mida dels meus peus. He provat de tot, i sempre hi acabo tornant.

    LLUÍS, és una activitat esportiva de masoquisme onanístic. Et calces les sabatilles i surts a córrer una estoneta, i quan el fetge et surt per la boca tornes a casa satisfet.

    ResponElimina
  13. Welcome back to the running, Joanet; ja ets un home lliure, ja pots tornar a re/córrer pels camins!!

    ResponElimina
  14. Digues que sí!
    Jo ahir em vaig cascar dues hores de paddel en plena solana (14-16). Un patir però ... un gust!!!

    ResponElimina
  15. Ai, ai... poc a poc i bona lletra...que si hi tornem a ser...

    ResponElimina
  16. No he pogut deduir si t'ha passat alguna cosa greu, però les respostes de la gent em fan pensar que, vaja, al metge sí que hi has anat.
    Espero que el mes de maig florit sigui benigne amb tu, runner.
    Salut.

    ResponElimina
  17. 77 dies per un cul inquiet és molt temps. Tant el "córrer" com el "no poder córrer", tenen un factor psicològic important per qui ho disfruta o bé ho pateix. Has passat 77 dies patint però ara et toca fer-ho de gust!! passeu bé.
    Un menorquí inquiet

    ResponElimina
  18. FERRAN, sí, realment tinc associat córrer amb la llibertat. T'ho ben asseguro.

    ÒSCAR, aquests patidors esportistes...

    MENORQUÍ INQUIET, Berto, nano, que ets ben poc anònim per aquí. Sí, sóc un belluguet feliç, ara.

    ResponElimina
  19. He rebut missatges de correu informant-me d'altres comentaris que, misteriosament, han desaparegut. Sento no poder-vos contestar com caldria, però gràcies per passar i comentar. Sé que hi vau ser.

    ResponElimina
  20. vaig a córrer a Perpinyà aquest diumenge. Feliç retorn als camins, company!

    ResponElimina