Fotografia d'Ariana Casanovas
Desobeint el metge per un magre marge,
ignorant els vuit dies de repòs que semblaven l'infinit,
m'he cordat les bambes i he sortit a rodar.
Quatre quilòmetres suaus sota una xafogosa calorada
i, exercint de cargol, lent però bavejant de felicitat,
he tornat al running.
Una gran notícia, me n'alegro molt!!!
ResponEliminaFeliç rodada!
ResponEliminame n'alegro, ja era hora! au a còrrer
ResponEliminaBenvingut a la suada!
ResponEliminaara calma....mica en mica, no forcem la màquina
ResponEliminaCargol treu banya, puja la muntanya... i ja no paris de córrer !
ResponElimina(Benvingut !)
I la setmana de repòs que et quedava, s'han convertit en dues setmanes de recuperació més lenta, oi? Et felicitaria per tornar a la teva passió, però com després se't compliqui... mira en Puyol...
ResponEliminaavui síq ue t'he entés :-)
ResponEliminaespero que el marge sigui magre de veritat i sense conseqüències :-)
Bentornat de nou! Aquí t'espero per a reptar-te en alguna cursa! Sàpigues que a la nocturna d'Hospitalet vaig fer marca personal! Hehe...
ResponEliminaaixxx! ara m'has fet patir en això de no fer cas al metge...
ResponElimina... per cert, veig que "mitzunes" en el teu retrovament amb el running
ResponEliminaTan sols una pregunta de neòfit: què és el running?
ResponEliminaLLUÏSA, i al TN no n'han dit res. Si és que ...
ResponEliminaVENTAFOCS, en argot de corredor rodar és sortir a entrenar. Una sortida seria un rodatge mentre que una rodada és anar de morros per terra. Tot i així, gràcies. Entenc que no volies desitjar-me cap patacada!
PUIGCARBÓ, ja ho pots ben dir. Se m'ha fet etern.
BELÉN, feia molt temps que no entrenava tan content amb un termòmetre elevat. El que són les coses.
GARBÍ, sí, no tinc pressa. Procuraré aprendre la lliçó.
TXABI, procuraré deixar les baves (i els cargols) enrere, però amb paciència.
XEXU, ets un carallot. Ho saps, oi? ^^ En Puyol sempre avança les seves recuperacions, aquest darrer cop potser no, però una flor no fa estiu.
ResponEliminaKIKA, sí, segur? ^^ El magre marge són vuit dies, i un vuit de costat, o reposant, és el símbol de l'infinit. Veus? Et mimo i tot, de tant fàcil.
PORQUET, les competicions hauran d'esperar fins al setembre, però me l'apunto. La Mercè, potser?
EULÀLIA, el metge sempre exagera, conscient que el pacient no li fa gaire cas. Vuit dies sobre 77 són ben poca cosa, crec. Prou bondat que he fet.
TXABI, les Wave semblen fetes a mida dels meus peus. He provat de tot, i sempre hi acabo tornant.
LLUÍS, és una activitat esportiva de masoquisme onanístic. Et calces les sabatilles i surts a córrer una estoneta, i quan el fetge et surt per la boca tornes a casa satisfet.
Welcome back to the running, Joanet; ja ets un home lliure, ja pots tornar a re/córrer pels camins!!
ResponEliminaDigues que sí!
ResponEliminaJo ahir em vaig cascar dues hores de paddel en plena solana (14-16). Un patir però ... un gust!!!
Ai, ai... poc a poc i bona lletra...que si hi tornem a ser...
ResponEliminaNo he pogut deduir si t'ha passat alguna cosa greu, però les respostes de la gent em fan pensar que, vaja, al metge sí que hi has anat.
ResponEliminaEspero que el mes de maig florit sigui benigne amb tu, runner.
Salut.
77 dies per un cul inquiet és molt temps. Tant el "córrer" com el "no poder córrer", tenen un factor psicològic important per qui ho disfruta o bé ho pateix. Has passat 77 dies patint però ara et toca fer-ho de gust!! passeu bé.
ResponEliminaUn menorquí inquiet
FERRAN, sí, realment tinc associat córrer amb la llibertat. T'ho ben asseguro.
ResponEliminaÒSCAR, aquests patidors esportistes...
MENORQUÍ INQUIET, Berto, nano, que ets ben poc anònim per aquí. Sí, sóc un belluguet feliç, ara.
He rebut missatges de correu informant-me d'altres comentaris que, misteriosament, han desaparegut. Sento no poder-vos contestar com caldria, però gràcies per passar i comentar. Sé que hi vau ser.
ResponEliminavaig a córrer a Perpinyà aquest diumenge. Feliç retorn als camins, company!
ResponElimina