dilluns, 20 de juny de 2011

Directe, personal i irreverent


Day Dreams – Nava Lubelski

Treballo, cotitzo i pago impostos de fa més de quinze anys. No he estat mai a l’atur ni he cobrat un duro de cap tipus de prestació. He fet feines que no m’agradaven ni hi tenia cap futur mentre no en trobava alguna altra de més interessant. Estic feliçment casat de fa anys amb la meva xicota de tota la vida. Tinc la hipoteca pagada perquè en el seu moment no ens van convèncer els cants de sirena bancaris per generar benestar a base de deute i vam ser prudents. Ara tenim un sou degudament retallat. No porto rastes, no tinc gos ni porto tatuatges. Treballo a l’administració pública. Estudio a temps parcial perquè m’interessa formar-me contínuament tant a nivell personal com professional. He votat a totes i cadascuna de les eleccions en les que he tingut dret a fer-ho, i en canvi, no he anat a totes i cadascuna de les manifestacions a les que he cregut que havia d’anar, cosa que lamento. Tant votant com manifestant-me he tingut sovint la sensació d’inutilitat absoluta. Per motius d’agenda, que és una frase que sempre queda molt professional, no he estat físicament al costat del moviment dels indignats. Acampar enmig la ciutat tampoc em motiva especialment, tot s’ha de dir.

Però n’estic fins els collons. Així, amb les vocals ben arrodonides i plenes i amb les consonants ben esmolades i punxegudes. N’estic fins els pebrots (que per cert, és l’únic aliment que no puc sofrir en cap de les seves múltiples variacions) de la tergiversació dels fets oficial amb la connivència dels mitjans de comunicació en aquesta democràcia de paper mullat. Ja n’hi ha prou d’enaltir errors, vull solucions d’aquells que cobren per trobar-les. Que escoltin, que les peticions són ben concretes i tenen fonament. I si no en són capaços, el carrer és ple d’aturats. Hi ha molta gent capacitada que no té padrins i mereix oportunitats que d’altres malbaraten. Que recordin Islàndia. Recordem-la tots. I penso que, ara per ara, només hi ha dues posicions possibles: indignat o indigne. Sovint m’he alineat en la segona.

I amb tot plegat, me’n vaig de vacances. I tinc intenció de desconnectar de tot. De vegades penso en emigrar del país, del planeta, de la raça humana. I merda pel que es quedi. Amén. Però només de tant en tant. I no vegis com em fot deixar un apunt així just abans de marxar. No puc evitar-ho.

En les properes setmanes rondaré ben poc per la xarxa i només posaré l’etiqueta "viatges". Paraula. Ens veiem a la tornada.

15 comentaris:

  1. d'acord, ara ves de vacances. gaudeix d'uns viatges meravellosos. però torna. i quan tornis segueix escrivint aquest apunt. que està motl ben començat però no està acabat.
    ok?

    ResponElimina
  2. torna, no et quedis als Estates. Si et consola, jo estic com tu però amb tota una vida treballant i casat amb la mateixa senyora des del 1970. Ah! i de jubilat em descompten d'IRPF més de 300 eurons cada més. BIBA EGPAÑA

    ResponElimina
  3. Algunes coses.

    Primerament, felicitats per aquest escrit, que m'ha agradat molt. Per com està fet, pel to que se li endevina, i perquè collons, les coses s'han de dir pel seu nom i punt, de manera clara i ben entenedora per tots aquells que les volen entendre.

    En segon lloc, fes-te una pregunta, o millor te la fas quan tornis de vacances. Alguna de les peticions que es fan perjudica els polítics o els que tenen el poder (que no tenen per què ser els mateixos)? Doncs si és així (que ho és), no escoltaran res. Per tant, menys demanar i més fotre'ls fora a cops d'escombra al cul. A tots. L'única solució, fa dies que ho vaig dient. Les protestes pacífiques van morir amb Gandhi.

    I finalment, només dir molt bones vacances, que puguis desconnectar molt i molt i que se't posin fantàsticament bé, que sempre fan falta.

    ResponElimina
  4. fes el que vulgis.....però calma't abans de marxar per gaudir al màxim de tot i que tornis amb els collons plens de bones experiències.....que per suposat esperem que ens expliquis.
    Jo també passo de tot i marxo quatres dies de vacances, vull viure al màxim i no permetré que m'ho espatllin

    ResponElimina
  5. KIKA, tal com està el panorama em temo que no ho està, d'acabat. I el que ens queda.

    PUIGCARBÓ, no m'hi penso quedar. Per viatjar tot m'agrada, però per viure-hi sóc bastant més exigent. No em consoles gens, però vaja, s'agraeix la intenció.

    XEXU, sabia que t'agradaria el to. Acostumo a ser més mesurat amb la ploma, però de tant en tant s'ha de dir allò que cal en el to que cal per tal que ho entengui qui ho ha d'entendre.
    Ambdós sabem que la pregunta és inútil, i la resposta òbvia. Però estem obligats a fer-la, a respondre-la i mirar de canviar les coses. Aquest és el nostre deure.

    GARBÍ, en realitat ja estic en un to de semi-vacances. Així que em puc permetre disparar amb bala i a risc desgotar municions. Només tenim una vida, i no ens la fotran enlaire. Malgrat tot, segueixo sent optimista i feliç, i això és dir molt.

    ResponElimina
  6. Què puc dir de les teves reflexions que no sàpigues o puguis imaginar, Joan? Doncs això, o indignats o indignes; un lloc intermig jo no li veig tampoc.

    De moment, divertiu-vos, distreieu-vos, apreneu, relaxeu-vos, fotografieu, admireu i tantes accions de bon rollo com us vinguin de gust i pugueu, i quan torneu a casa tan de bo les coses hagin començat a canviar. A millor, s'entén.

    Bon viatge tingueu!

    ResponElimina
  7. Joan,
    Comparteixo el que dius. I sobretot les sensacions.
    Jo mai m'havia sentit tan malament.
    Que tingueu unes bones vacances.

    ResponElimina
  8. Bones vacances.... gaudeix-les força perquè, malauradament, quan tornis tot seguirà igual per aqui... o pitjor.
    Txabi
    (no puc comentar amb la meva adreça Google)

    ResponElimina
  9. Vinga Joan, que ara és moment de gaudir de les teves vacances, guanyades i merescudes al llarg de l'any. Els problemes, malauradament, seguiran estant aquí quan tornis, per tant, desconnecta, riu, salta, beu, estima i respira fons... gaudeix del teu temps, de les teves vacances, de la teva dona i de la teva vida!

    ResponElimina
  10. Joan, signo al teu costat (llevat que encara no m'en vaig de vacances). Ves, que som molts el que pensem similar. I els intents de menystenir els indigants són inútils.
    Bon viatge a tots dos!

    ResponElimina
  11. Per cert.... veig que ha tornat "l'INDIANA JOANS" a la teva capçalera...
    Txabi

    ResponElimina
  12. FERRAN, ara que ja uns dies que estic lluny, miro de no recordar res de res. Em temo que tindrem temps per seguir-ne parlant.

    JORDI, les sensacions eren el que mirava de transmetre. Ara miro de desconnectar al màxim!

    TXABI, sí, ja tindrem temps. I tant. M'ha agradat això de l'Indiana Joans.

    PORQUET, procuro desconnectar, riure, saltar, beure (no gaire, però una cerveseta ben fresca...), estimar i respirar ben a fons. A tu que et va la natura, això t'encantaria.

    EULÀLIA, seguirem parlant-ne, estarem globalment d'acord i d'altres seguiran sense fer-nos ni cas. Però em prenc una pausa, ok?

    ResponElimina
  13. Exceptuant que jo no m'he casat fa un any, tenim molts punts en comú. I també m'emprenya molt veure que el discurs oficial (dels polítics i la premsa) és que els indignats no tenen propostes concretes. Les volen més concretes encara? Jo diria que no ho poden ser més...!

    ResponElimina
  14. LLUÍS, no hi ha res a fer. Diuen que el pitjor cec és qui no vol veure.

    ROSA, caram, tant sabó no se'm posarà bé...

    ResponElimina