dimecres, 1 de juny de 2011

Juicy Salif



Calfred metàl·lic,
suc d’idees finades,
i una ment seca.


El Juicy Salif és l’original espremedora de fruites que Philippe Stark va dissenyar el 1990, i que s’ha convertit en tota una icona del disseny industrial. La seva imatge inspira aquest haiku, amb el que contribueixo a la proposta de Relats Conjunts.

19 comentaris:

  1. "Calfred metàl.lic" sona a doblement fred. Brr!

    ps: puc explicar una cosa que no ve a "cuentu" però jo disparo? una vegada vaig posar dins del rentaplats el Juicy Salif que li havia regalat a ma mare; va quedar mate, pobre, tan brillantot i bonicot com havia estat...

    ResponElimina
  2. una descripció perfecte. Sembla un dibuix de Moëbius

    ResponElimina
  3. Es pot dir més llarg però no més bé.

    ResponElimina
  4. Un haiku molt ben trobat i ben arrodonit, una molt bona resposta a la proposta.

    ResponElimina
  5. El remaleït espremedor ha despertat sensacions de tota mena, eh! Sí, realment la parella del meu relat estava condemnada al desastre. Amb espremedor o sense!

    Per cert, he fet una volteta ràpida pel teu bloc. Pinta molt i molt bé! De fet, només amb la teva presentació del perfil, ja deixes a tothom intrigat i amb ganes de llegir-te... així que ves, seguiré per aquí!

    Fins aviat!

    ResponElimina
  6. un haiku molt adient....m'ha agradat...calfred metàl·lic , realment és això un calfred!

    ResponElimina
  7. El trasto no sé, però a nosaltres de ment seca res, que estan sortint propostes molt bones!

    ResponElimina
  8. no entenc massa de haikús...però t'ha quedat bé

    ResponElimina
  9. Llimona i acer
    ella agra i ell punyent
    es fonen en un bes

    ResponElimina
  10. Jo també em quede amb el vers de "Calfred metàl·lic". M'ha recordat la sensació de la maquineta de tallar els cabells passant pel bescoll.

    ResponElimina
  11. No entenc massa de poesia, però m'ha semblat absolutament descriptiu i terrorífic... això del "suc d'idees finades" unit al calfred, no em fa pensar en res bo... De fet, gairebé sento com tres forats al cap! :-))

    ResponElimina
  12. Doncs jo per trabucar-ho em quedaré amb la menta, menta fresca.
    Magnífic.

    ResponElimina
  13. FERRAN, metall i fred són idees recurrentment properes. Perquè preguntes? Hehehe.

    PUIGCARBÓ, un punt sí que el té, sí.

    McABEU, trobo que l'haiku li escau, tres potes, tres versos i un punt entre modern i recargolat.

    FERRAN, ja sé que no és ben bé un relat, però m'ha semblat que s'ho valia.

    YÁIZA, benvinguda. Els lectors àvids són un regal.

    ELFREELANG, veig que el calfred metàl·lic ha aconseguit l'impacte que pretenia. Fred i dur.

    ResponElimina
  14. XEXU, és que ens estem esprement el cervell, i cadascú hi aporta el seu suc.

    GARBÍ, doncs mira, gràcies.

    BELÉN, amb mètrica de quasi-haiku has fet un súper-comentari. Tot un plaer sonor.

    JPMERCH, ostres, quina imatge la teva, hi afegeix aquell odiós xerric i el calfred és terrible!

    ASSUMPTA, entenent-hi o no has descrit molt bé la idea central, així que no cal que t'excusis gens ni mica. Aquí no cal entendre-hi, només gaudir-ne.

    QUADERN, ment seca - menta fresca. Gir impactant i dispers, com un tret de trabuc.

    ResponElimina
  15. Un petit calfred,
    recorre l'espinada.
    Relat suculent.

    ResponElimina
  16. Hehe... Realment no sé perquè vaig preguntar: ho hagués explicat de totes formes :-)

    Moltbonaniiiiiiiit!

    ResponElimina
  17. És un trasto inútil, d'aquí les "idees finades". I tampoc és gaire bell, per les connotacions. Però és la lluita d'algunes persones per tocar el mínim possible de peus a terra.

    ResponElimina
  18. Seca, resseca,
    la meua ment adesiara.

    ResponElimina
  19. MONTSE, gràcies per l'haikumentari.

    FERRAN, no tens remei. Hehehe.

    HELENA, fixa't, amb tres potes i quasi de puntetes, porugues elles.

    JORDI, mentre només sigui adesiara tot anirà bé. A més, qui no s'ha sentit mai buit i espremut?

    ResponElimina