diumenge, 26 de juny de 2011

L'ombra de l'arbre de Josuè


Panoràmica a Joshua Tree – Joan Sunyer

Una carretera i milles per recórrer. El temps és al nostre costat. De vacances. I talment com en un anunci, només hem de baixar la finestra i deixar que el palmell de la mà acaroni el vent. No tenim reserves ni cap mena de pressa. Hem sortit de Los Angeles i el nostre únic compromís a hores d'ara és tornar el cotxe a Phoenix d'aquí a vint dies quan s'hi pot arribar perfectament en una llarga tirada de sis o set hores. Calma, doncs.

Fa calor, molta calor. El Mojave és un desert inhòspit, de paisatges quasi lunars que recorden la importància d'un bé tan preuat com l'aigua. Llevat de les càmeres, és l'únic que portem a la motxilla. Espetega un sol de mil dimonis, i el paisatge desolat desperta el record del pas lent d'una mula. Potser per això l'emulem, perseguint una ombra inexistent. Però és només una excursió. Tornem al cotxe i l'aire condicionat representa un petit luxe. Ens endinsem al Joshua Tree National Park, on tot és roca erma i aquesta mena d'híbrid entre un cactus i un arbre que dona nom al parc. Els mormons van veure en aquest arbre la imatge de Josuè alçant els braços al cel. Estic segur que reclamava una mica d'ombra.

Descansem ara a Prescott, ciutat que ha estat per a nosaltres gairebé com la troballa d'un oasi. Ens hem passat la tarda asseguts a l'herba del parc central tot escoltant Bluegrass en directe. No sé com li va anar a en Josuè, però nosaltres hem trobat la nostra ombra.

Podeu trobar les imatges aquí

11 comentaris:

  1. uauuuuu!
    sí que fa enveja aquesta ombra que heu trobat, sí...
    i poder empaitar el temps i no a l'inrevés és tot un luxe que cal assaborir poc a poc, com ja veig que feu...
    bona estada!

    ResponElimina
  2. Oh-my-God: ENVY!!!

    Us estic veient (digues-li veient, digues-li imaginant) i no puc evitar pensar que he estat lent. Sí, definitivament m'hauria d'haver amagat dins la vostra maleta!

    Gaudiu molt i molt, Joshuas, més que Joshuas!!

    ResponElimina
  3. cabron..zejat que deus estar! enveja cotxina em mou. Que mil serps i dos mil escorpins et piquin a la part més feble. Paseu-vos-ho molt bé i records al Joshua aquest. No correu que us sortirà un sheriff amb ray-ban i posat fatxendero i us posará una multa.

    ResponElimina
  4. això sí que són vacances! :-)

    ResponElimina
  5. Quin luxe, anar fent sense pressa.

    Passeu-vos-ho molt,molt, molt bé!!!

    ResponElimina
  6. .... doncs aquí també fa molta calor, ala !
    (Txabi)

    ResponElimina
  7. Oooooh, quina enveja més insana! I pensar que jo fins al setembre estaré lligat a la pota de la taula.

    En tot cas gaudeix d'aquest viatge, és una passada poder visitar llocs com aquests i sense cap mena de pressa. És genial! (i per cert, aquest és un viatge que tinc al cap, o almenys un de semblant, així que ja estàs fent algun post més per a informar!)

    ResponElimina
  8. MAR, moltes gràcies. Procurarem fer-vos molta enveja sense oblidar de desitjar-vos que tingueu el vostre temps per a tornar-nos-la quan estem de tornada.

    FERRAN, no sabia de les teves habilitats de contorsionisme. T'asseguro que per encabir-te en el nostre equipatge hauries de ser molt i molt bo, que viatgem força lleugers!

    PUIGCARBÓ, no tenim pressa, i el color comença a notar-se, sí. De moment els escorpins i les serps ens temen més a nosaltres que no a l'inrevés. Mirarem que segueixi sent així.

    KIKA, ho són, ho són. I després de tanta intensitat quasi que es gaudeixen més.

    LLUÏSA, gràcies. Farem tot el que podrem i una miqueta més.

    TXABI, encara sense accés? Aquest any em sembla que tindré un estiu mooooolt llarg!

    PORQUET, paciència, que marxaràs quan tots siguem a casa i ens podràs fer envejota. En breu seguiré amb les cròniques, no pateixis. Entre els apunts de l'any passat i els d'aquest, espero farcir-te d'idees!

    ResponElimina
  9. Mira, em sap greu però no he sentit enveja. Els EUA no són un dels llocs on aniria. Una mica més avall, en canvi (des de la frontera mexicana) ja em faria més patxoca.
    Em pregunto perquè mentre llegia la teva crònica de vacances (des de la feina) em venien a la ment uns acords de U2...

    ResponElimina
  10. enveja... enveja... enveja...
    grrrr
    de bon rotllo eh...

    ResponElimina
  11. LLUÍS, no et sàpiga greu, només que de la feina estant, sorprèn que no preferissis estar de vacances on sigui! He de reconèixer que l'apunt està escrit amb la mateixa melodia rondant-me el cap, això sí.

    TUMATEIXA, vaja, si és de bon rotllo, cap problema.

    ResponElimina