divendres, 10 de juny de 2011

Petjades a la sorra


Deadwood on Cannon Beach – Steven Dempsey

Avanço descalç sobre la sorra molla que s'asseca al meu pas. Observo les petjades, i veig com l'escalfor tot just deixa petja i, de seguida, la humitat torna a ocupar el seu espai fent desaparèixer per sempre aquella passa que ja ni tan sols jo mateix estic gaire segur d'haver donat mai. Davant meu, l'arena es mostra verge de petjades, però sé que l'han calcigat altres peus abans que no pas els meus. No sé cap a on. Segueixo avançant per un camí inexistent, sense futur definit ni passat recordat, però endavant perquè els peus hi apunten.

Trepitjo distret sabent que la sorra no em recordarà. En realitat, tant se me'n dona. Jo m'enduré uns granets enganxats a la sola, entre els dits, i els escamparé enllà. Se'ls endurà el vent. Els oblidaré. Però sabran que hi vaig ser. Sabré que hi vaig ser. Deixant petjades que s'esborren a la sorra.

9 comentaris:

  1. EL COMENTARI D'AVUI QUE ESTIC A PUNT DE PUBLICAR PARLA TAMBÉ DE PETJADES I DE SORRA. i ARA NO M'EL FACIS CANVIAR, QUE M'EN VAIG A AQUELLS MAGATZEMS DELS QUALS NO ES POT DIR EL NOM

    ResponElimina
  2. M'ho apunto. Per no oblidar-ho.
    La sorra no em recordarà.

    ResponElimina
  3. Qui sap si la teva empremta serà més recordada del que et penses.

    ResponElimina
  4. Hostia Joan què bonic!!! És l'apunt que més m'agrada de tot el bloc. L'he llegit en veu alta perquè té una sonoritat bestial. Talment com un poema.

    ResponElimina
  5. "Segueixo avançant per un camí inexistent, sense futur definit ni passat recordat, però endavant perquè els peus hi apunten".

    Coincideixo amb la BLN que aquest cop has superat la teva pròpia marca. Nivellàs. La frase d'aquí dalt em sembla fabulosa.

    Per cert, sospito que la sorra que trepitges és sorra... d'ultramar? Sigui d'on sigui, molt ben trepitjada!

    ResponElimina
  6. una petjada sempre és difícil d'oblidar, encara que sigui esborrada per l'aigua o pel record... tot ens deixa marques...

    preciós escrit, felicitats

    Núria Talavera
    Nebuloses

    ResponElimina
  7. PUIGCARBÓ, això teu amb els magatzems innombrables comença a ser greu. No et faré canviar res, no pateixis. Però treu les majúscules, home, que fan lleig. ^^

    JORDI, la sorra no té memòria, les lletres no hi perduren.

    XEXU, qui sap. En tot cas, em preocupa més viure que deixar petjada.

    BELÉN, el teu entusiasme m'afalaga. O podria dir que no sé si enorgullir-me d'aquest apunt o lamentar els altres. El repte serà aconseguir que ben aviat aquest ja no sigui el teu apunt favorit.

    FERRAN, gràcies. M'estic inflant per moments. ^^
    Encara no trepitjo sorra forana, però suposo que s'intueix que ja estic posant el xip de vacances. Ben aviat, sí.

    NÚRIA, les petjades s'esborren massa ràpid, però no el camí. Els detalls sempre marquen la diferència.

    ResponElimina
  8. que la sorra no et recordi, però endur-te'n uns granets allà on vagis... coincideixo amb els comentaris de més amunt: un text maquíssim. només puc rellegir-lo i aplaudir-te'l. felicitats!

    ResponElimina
  9. PATI, gràcies pels elogis. La sorra la collirem aviat, paraula.

    ResponElimina