dimecres, 15 de juny de 2011

Xip de viatge


The Wave – Ariana Casanovas
Fotografia guanyadora del X Concurs fotogràfic La foto de les teves vacances organitzat pel SITC.

Diuen que fa dies que se m'intueix. Que escric de vents forans i mars aliens, de somnis mediterranis i primaveres de colors als peus. Que salto traçant camins de present, i assalto un futur que s’endevina immediat. Sí, me’n vaig aviat.

Una setmana més i estaré enfonyat dins un bolígraf amb ales. Tanco els ulls i ja travesso l’Atlàntic Nord en direcció al Pacífic per colrar la meva pell al sol de Califòrnia, Arizona, Nou Mèxic i Colorado. I fidel al meu Stetson calat, xiulo les gestes d’en Clint Eastwood només il·luminat per sa foganya mentre acampem en territori indi. I per acabar m’engalano amb una camisa digna d’en Magnum i passejo el meu esperit Aloha per les illes Hawaii mentre us escric uns cops de ploma viatgers, exhaust però feliç.

Però un home tot sol no sempre se basta, i per això m’acomboio amb uns rínxols rere una càmera. M’han dit que el seus ulls de caramel no només copsen bones imatges, sinó que ens pagaran un viatge a Buenos Aires. Sí, me’n vaig aviat i quan torni me n’espera més. Potser per això salto d'alegria. Sorteig i concurs. Passat i present. Present i futur. Ja no sé on visc. I al cel se penja una estrella i se fa de nit.


14 comentaris:

  1. Precisament una persona tan especial i concreta com el meu germà Oriol fa pocs dies que m'havia enviat aquest clip. Impressionant. Sobretot sabent que sóc un fan incondicional del Clint.

    ResponElimina
  2. A mi em fan anar de Vacances a lanzarote. Casum l'olla!

    ResponElimina
  3. Per un moment he pensat que te'n tornaves cap allà a California i aquelles terres, perquè recordava el teu viatge de l'any passat. I jo que no li trobo res a aquell lloc... però veig que ara vas més al sud... que tampoc m'interessa massa? Però a veure què és això de que els ulls de l'Ariana et pagaran el viatge?? Sona interessant això...

    ResponElimina
  4. Mare meva, nens, què bé us ho munteu. Ben jugat... i disfruteu moltíssim! A la pròxima trobada teniu permís per portar-nos fins a 500 fotos; bé, com seran de l'Ariana, 1.000! ;)

    ps: la foto guanyadora, brutal, boníssima!

    ResponElimina
  5. caram! ja comencem amb les vacances? i a mi que no em toquen les de debò fins al Setembre...

    ResponElimina
  6. Molt bon viatge!
    gaudiu-lo molt, molt i ja ens explicareu a la tornada... amb fotos i amb paraules... tot el que hagueu viscut!

    ResponElimina
  7. LLUÍS, el paisatge, en primera persona és encara més espectacular. Ja saludarem el Clint de part teva si ens el trobem.

    PUIGCARBÓ, i diria que no hi aniràs molt de gust...

    XEXU, els parcs nacionals americans són una autèntica delícia. El Gran Canó mereix molt més que uns versos dels Antònia Font. Me'n torno cap allà, però si l'any passat vam fer la costa Oest, aquest any anem cap a l'interior, i al final ens donem un caprici hawaià.
    Buenos Aires vindrà després, encara no sé quan, gràcies al concurs de fotografia del SITC que ha guanyat l'Ariana amb aquesta foto de l'any passat.

    FERRAN, es fa el que és pot. Això de guanyar un premi així ens ha instal·lat un somriure nou!

    TUMATEIXA, l'any passat vaig ser dels últims, que les vam fer al setembre-octubre, i en canvi aquest any seré dels primers. Pren paciència, quan tu marxis ja haurem tornat gairebé tots i ens podràs fer dentetes.

    MAR, gràcies. Anirem fent cròniques des dels USA, per descomptat. Potser no tant sovint, potser sense seguir-vos massa, però estarem a l'altra banda de la pantalla.

    ResponElimina
  8. A vegades no cal ser a "l'altre món" per veure meravelles. El mal és que en aquest on som potser no les arribarem a veure totes...
    Bons viatges, i profitosos en imatge i lletra.
    Olga

    ResponElimina
  9. Soc en Txabi.... no puc fer-te comentaris amb el meu perfil de Google (alguna ajuda ?)

    ResponElimina
  10. Aquesta és una de les fotos que recordava haver vist de l'anterior viatge; deu ser per això que és una foto de premi.

    Passeu-vos-ho molt i molt bé i a la tornada ens feu sentir enveja a tots plegat (la meva serà sana... o no)

    Petons per tots dos i a gaudir de l'experiència.

    ResponElimina
  11. OLGA, tinc assumit que no veuré totes les meravelles d'aquest món, però no em rendeixo!

    TXABI, em sembla que el Blogger ha tornat a fer de les seves, però ja estan resoltes.

    LLUÏSA, intentaré que les cròniques depertin molta enveja. I com que no vull inventar res, hauré d'aprofitar el viatge al màxim!

    ResponElimina
  12. Ostres, el peu de foto ja hi era quan vaig llegir aquest post, o el vas posar després? Estic cec com un talp! És que de vegades se m'ha d'explicar tot, ho sento.

    ResponElimina
  13. XEXU, hi era, hi era. Però tranquil, que jugui amb el temps verbal talment com la cançó tampoc haurà ajudat gaire. Mai no està de més una nota aclaridora.

    ResponElimina
  14. Je friso per lelgir les cròniques transoceàniques, que venint de tu, seran suggerents i oníriques.

    Acabo de proposar aquest apunt per l'apunt de la setmana de "el cor del blog" http://el-cor-del-bloc.blogspot.com.

    ResponElimina