dijous, 28 de juliol de 2011

I no obstant, un somriure


Smile - SpyKate per DeviantArt

S'entela el mirall i, per un moment, no veus reflectida la imatge del món que anomenen real. Et sents net, lliure, nou com l'alba, fresc com un infant. Somnies quimeres impossibles. Altres realitats, altres equilibris, altres societats. Però lentament el baf s'esvaeix junt amb l'esperança de trobar un món sensat a l'altre costat. La teva imatge és la mateixa, la del món també. Sonats reivindicant les seves follies a sang, pretesos il·lustres robant al poble una vegada més i una continua sensació d'indecisió en les tasques de govern. Tu t'estrenys el cinyell una mica més i ells se l'aflueixen a l'empar de la llei de conservació dels forats de cinturó. No hi ha encís que valgui.

I no obstant, el sol segueix sortint per l'est. No us sembla meravellós?

11 comentaris:

  1. i resem perquè no puguin canviar la rotació natural del sol...........

    ResponElimina
  2. Meravellós, dius ? un miracle, això és el que és...

    ResponElimina
  3. el joc de la vida és aixó, voler i delir-se.

    Puigcarbó

    ResponElimina
  4. és un regal...
    i no obstant seguirem somrient... això ningú ens ho traurà!

    bentornats!

    ResponElimina
  5. Vivim un temps complicat, i amb més incertesa que mai. El govern que tenim fa pensar en el final d'un cicle: això ja no funciona gens, i ells només saben parlar del dèficit. Hem posat al poder els més inútils i els més incapaços de comprendre el món. De manera que cal que aprenguem a funcionar sense ells. Potser s'obre una nova aurora de l'anarquisme?

    ResponElimina
  6. Justament, nosaltres ens estrenyem el cinturó PERQUÈ ells puguin deixar-se'l anar. Van justos? Que ens ho pagui el poble, tu!

    ResponElimina
  7. No obstant, el sol seguirà sortint per l'est molt després que no quedi cap humà a la terra.
    La realitat actual és molt dura i costa fer el somriure. L'hem de dibuixar com a la foto?

    ResponElimina
  8. GARBÍ, a aquestes alçades, estic segur que no poden canviar-la. D'altra manera ja ho haurien fet, i probablement, malament.

    TXABI, em temo que anem molt necessitat de miracles. Massa.

    PUIGCARBÓ, d'acord, però juguem amb gent que té les cartes marcades. I així no s'hi val.

    MAR, els regals de la vida són de les poques coses que ens queden. Les hem de saber gaudir, doncs.

    LLUÍS, fa temps que el món funciona de puta pena, però aquest nou anarquisme no treu el cap més que en l'imaginari col·lectiu d'una minoria. I anar fent.

    XEXU, l'economia ja ho té això. Tendeix a conservar-se. I les grans economies tendeixen a conservar-se. Així ens va als altres, cada dia una mica més escanyats, però mirant de somriure-li a la vida. Poca cosa més ens queda.

    EULÀLIA, jo no n'estic tan segur. Qualsevol dia, requalifiquen l'astre per fer-ne habitatges o s'empesquen qualsevol altra cosa per escanyar-lo i esgotar-lo. En quan al somriure, potser l'hem de dibuixar, la felicitat va molt cara.

    ResponElimina
  9. estem tant acostumats a estrenyer que ni ens adonem que cada cop ho fem un forat més.

    ResponElimina
  10. KIKA, inversemblant que el món faci el seu curs amb la que està caient.

    TUMATEIXA, però un dia d'aquests ens quedarem sense forats ni cintura.

    ResponElimina