dimecres, 20 de juliol de 2011

Postal hawaiana


Rolfwinia per Chicks And Surfboards

Estem a les acaballes del nostre viatge i aquesta vegada no ens volíem perdre l'oportunitat de visitar les illes de l'arc de Sant Martí: Hawaii. A Big Island vam rondar l'illa sencera per banyar-nos sota la llum de la lluna en piscines naturals d'aigües termals que veuen de l'escalfor del volcà. I vam dormir al volcà mateix després de passar-nos hores contemplant la caldera rogenca contra el cel nocturn. I ara, després de fer un vol curt en avioneta, som a Maui. El cert és que una vegada visitada l'illa, no hi ha molt a fer. Però tan és, ens hi podríem passar una bona temporada sense malbaratar-ne un sol minut.

Una illa amb un volcà enmig, nascut a la riba del mar que, com a muntanya imponent, atrau tots els núvols i, fent honor a la pluja, una vegetació tropical densa i espessa. Ciutats petites i acollidores, amb el seu front street ben cuidat, terrasses amb vistes al mar, botigues i restaurants per a deixar-s'hi el sou. I a tot just una passejada, platges de somni, proveïdes de serveis, taules i dutxes, amb una zona de gespa i tot just una franja de sorra fina a escassos metres de la barrera de corall on neda habitualment tot un ventall de fauna marina.

Sí, realment no hi ha molt a fer, llevat de sucar-se entre les tortugues, buscar peixos tropicals tot fent snorkel i esperar tenir sort per veure algun dofí. O potser passar hores sense ni adonar-se'n simplement buscant ones per cavalcar després d'haver pres lliçons de surf. I al vespre, quan cau el sol que comença a amenaçar la integritat de la teva pell, seure a veure un espectacle de danses hula mentre sopes tranquil·lament esperant la lluna. Quan ets a la piscina prenent el sol, amb les ulleres de sol posades i una beguda freda i el portàtil a la tauleta, només pots pensar que la vida del turista és realment dura. I potser fins i tot escriure una postal des de Hawaii.

Podeu trobar les imatges aquí

11 comentaris:

  1. Una postal que fa venir tota l'enveja del món i més.

    Per molt :) res a fer que tinguis, punyetero!

    ResponElimina
  2. quina feinada a no fer res......no t'estressis i gaudeix del que et queda

    ResponElimina
  3. Això són vacances! Almenys en té més pinta que estar pel Canó del Colorado...

    ResponElimina
  4. Meditar deixant que tot se t'emporti sense posar-hi cap obstacle. Escriure i respirar. Agafar forces. Netejar-se, buidar-se, recarregar-se. Agraïr la vida.

    ResponElimina
  5. no es un tauró el que s'acosta al peu a la dreta de la foto?

    ResponElimina
  6. Per favoooor, torna ja que les dentetes se m'estan posant tan llargues que acabaré llaurant el carrer!

    ResponElimina
  7. .... ai, senyor, "pero qué penita me dáis".
    Aprofiteu-ho, que -com sempre- lo bó s'acaba ràpid !.

    ResponElimina
  8. ÒSCAR, hi ha res-a-fers que passen molt i molt bé.

    GARBÍ, a hores d'ara ja em queda ben poquet per gaudir, ai.

    XEXU, home, doncs a mi això de rondar per segons quins paisatges no em sembla pas poca cosa! Fet i fet, acostumo a fer més d'això que no pas de relax, que en tot cas, com ha estat el cas, queda pel final com el descans del guerrer.

    BELÉN, molta saviesa en poques paraules. Segueixo mirant d'agrair la vida a diari.

    PUIGCARBÓ, com la foto no és meva no t'ho puc dir, però la noia sembla ben tranquil·la, i jo, de taurons, no n'he vist cap ni un.

    PORQUET, mira que bé. Si t'esperes una mica t'ajudaré a plantar-hi alguna cosa. No em queda gaire per tornar, em temo.

    TXABI, s'acaba massa ràpid, però mira, al sarró que queda!

    ResponElimina
  9. Vaig dir que no passaria més, però no ho puc evitar... grrrr

    ResponElimina
  10. Ara ja has tornat i et queden els records del dolce faire niente...

    ResponElimina
  11. TUMATEIXA, és que tens poca voluntat...

    EULÀLIA, records, records. Què és la vida sinó un record?

    ResponElimina