divendres, 26 d’agost de 2011

Desafiant els límits


Oscar Pistorius - Imatge extreta de la seva web oficial

Demà comencen els mundials d'atletisme de Daegu i, durant nou dies, mil nou-cents quaranta-cinc atletes de dos-cents dos països competiran per la glòria. Òbviament, no tots els atletes opten seriosament a les medalles, però l'èxit no sempre es mesura en or. Tothom competirà amb la idea d'aconseguir superar-se a sí mateix, batre la seva marca personal, marcar un nou rècord del seu país o, simplement, fer-se veure en un aparador internacional de prestigi.

Qui ja ha aconseguit estar en boca de tothom sense ni tan sols trepitjar la pista és l'Oscar Pistorius, i és que el velocista sud-africà no és un atleta qualsevol. Va néixer amb absència congènita d'ambdós peronés i amb onze mesos li van practicar una doble amputació de cames per sota el genoll. Tot i així, en la seva adolescència ja practicava rugby, waterpolo, tenis i lluita lliure abans que una lesió el portés cap a la velocitat. La seva irrupció a les competicions paralímpiques va ser fulgurant i actualment ostenta els rècords mundials en categoria T44 (amputats d'almenys una cama per sota el genoll) de 100, 200 i 400 metres, proves que ha dominat amb claredat durant anys.

Però la seva lluita ha estat una altra. Pistorius porta anys intentant demostrar davant el TAS (Tribunal d'Arbitratge eSportiu) que les seves pròtesis de fibra de carboni no li aporten cap avantatge significatiu i que, per tant, pot competir a tots els nivells. La polèmica està servida ja que les opinions, la manera d'encarar els estudis o els grups de comparativa utilitzats en ells són molt divergents i fomenten el debat. De fet, al 2007 la Federació internacional d'atletisme va canviar la seva normativa per prohibir explícitament l'ús de qualsevol dispositiu tècnic que incorpori ressorts, rodes o qualsevol altra element que proporcioni avantatge a qui l'utilitzi davant d'altres atletes que no els facin servir. A principis del 2008 va vetar directament l'elecció de Pistorius per a l'equip sud-africà, però mesos més tard, i davant la impossibilitat de provar que tenia algun tipus d'avantatge, se li va aixecar el veto. Tot i així, aleshores no va aconseguir la mínima per Pequín.

Ara però, les tornes han canviat. Al juliol, Pistorius va aconseguir imposar-se als 400m a Lignano aconseguint, a més, la mínima pels mundials. Des d'aleshores, la polèmica ha estat més viva que mai, però el cert és que a Daegu el veurem competir amb els millors, desafiant els límits de les normes, desafiant els seus propis límits.

No ets discapacitat per les discapacitats que puguis tenir, ets capacitat per les capacitats que tens. Oscar Pistorius.

8 comentaris:

  1. Caram, tota una altra història de superació. Aquests voluntariosos atletes que de tant en tant ens presentes senten precedents. Potser en un futur hi haurà molts altres com ells, paral·lelament a l'avanç de la ciència en ortopèdia. Però igualment, s'ha de ser d'una pasta especial per assumir aquests reptes.

    ResponElimina
  2. Quina frase tan verdadera. No el coneixia i la seva historia és tota una lluita per fer el que li agrada, malgrat tot. Persones com ell motiven, per veure que els límits hi són per saltar-los.

    Gràcies per compartir el seu cas,

    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  3. Per la part que em toca, ho seguiré amb interès. I seguirem també les interpretacions que se'n fan.

    ResponElimina
  4. No conec gens els detalls de la carrera esportiva de Pistorius, però alguna cosa sabia i ara n'he llegit més. És genial conèixer històries de superació com aquesta.

    ResponElimina
  5. Veient els vostres comentaris no sé si ha quedat gaire clara la meva posició amb el tema. D'una banda admiro aquesta gent per l'esperit que demostren, per lluitar sense treva contra les adversitats que la vida els ha plantejat. Però d'altra banda també penso que s'ha de ser curós, perquè si una pròtesi aporta algun tipus d'avantatge, aleshores l'esperit esportiu de competir en igualtat de condicions se'n va pels aires. El tema és molt delicat, i ara per ara, encara miro de trobar una posició pròpia.

    XEXU, aquesta gent està feta d'una pasta especial, això segur. Però com aquest nano comenci a amenaçar les medalles, tindrem sidral per estona.

    BARCELONA M'ENAMORA, els límits també hi són per alguna cosa, i aquí radica el problema. Si les pròtesis l'ajuden massa aniria en contra de l'esperit esportiu.

    JORDI, interpretacions n'hi haurà de tots colors, ja veuràs.

    FERRAN, la superació sempre és un repte, per tothom.

    ResponElimina
  6. Doncs ja està. En Pistorius ha fet història, i encara que no ha pogut accedir a la final, s'emporta cap a casa les ovacions del públic (en la prèvia on es va classificar per les semis, i en les semis en les que va quedar eliminat) i la satisfacció d'estar allà. Ell ha obert el camí. Bravo Oscar.

    ResponElimina
  7. Sembla impossible que el tio pugui competir contra atletes que no tenen discapacitats! Si la pròtesi la porta per una discapacitat anterior i no especialment per ajudar-se en la cursa, opino que és lícit. Felicitats Oscar!

    ResponElimina
  8. BELÉN, sembla que porta unes pròtesis diferents per caminar i per córrer. I no deixa de ser ben curiós veure unes cames per terra prop de la pista mentre competeix.

    ResponElimina