dimecres, 24 d’agost de 2011

Despertar


                                Awake - Can Akiltopu


Esclat sobtat de matí.
     Aigua freda, pell humida
          a desgrat de la claror.

Tenebra de xafogor
     de sang i suor colpida.
          I un rajolinet de vi.

11 comentaris:

  1. Ara quedaré una mica trunyo, però despertar-se amb aquesta visió em sembla que desvetlla a qualsevol...

    ResponElimina
  2. Osti nano ara m'he desvetllat de patac!

    ResponElimina
  3. Espero que, en nom de la igualtat, un altre dia ens despertis amb una altra imatge! Ho sé, ho sé, a la majoria de mascles no us farà caaap il.lusió, però... en nom de la igualtat, un altre dia... ;)

    ResponElimina
  4. Bandarres, que sou tots uns bandarres. Que heu dedicat més temps a la imatge que al text i, és clar, després no heu entès un borrall.

    PUIGCARBÓ, el què? ^^

    XEXU, trunyo!? Ai las.

    JORDI, ui, quin garbuix. No he entès res.

    PORQUET, la visió del pernil ja ho té això.

    FERRAN, em sembla que hi ha temes en els que mai ens entendrem, tu i jo. Però no pateixis, procuro triar les imatges per temes de bellesa plàstica sense deixar-me influenciar (massa) per les febres. Tinc un bon grapat de lectores femenines i no pretenc fer-les fugir. Així que quan s'escaigui també tindràs la teva dosi, paraula.

    ResponElimina
  5. Segur això dels temes en què sempre discreparem, haha! En aquest, fijo ;) M'apunto la teva paraula, huhu...

    ResponElimina
  6. QUIN DESPERTAR MÉS ACALORAT. M'HA AGRADAT. PERQUÈ EL RAJOLINET DE VI? QUANT A LA FOTO, TAMBÉ M'HA AGRADAT. LA BELLESA ES BELLESA, D'HOME O DONA. VINC DEL BLOC DE LA BLN. DISCULPA SI HIHA FALTES; NO ESCRIC MOLT BÉ EN CATALÀ. UNA ABRAÇADA SUADA.

    ResponElimina
  7. FERRAN, ep, sense compromís. He dit, quan s'escaigui.

    MAR, benvinguda! No cal que cridis, dona, i no et preocupis per les faltes, que ja ho faig jo.
    Ets la primera noia que comenta, i ja em començava a tèmer que la imatge us havia espantat! Pel que fa al vi, la poesia sovint diu coses estranyes per dir-ne d'altres. El vi representa aquí la bogeria, aquell punt un tant embríac que tenim alguns pel matí quan la calor ofega, la llum encega i el cos desperta mentre el cervell encara mig dorm.

    ResponElimina
  8. A desgrat de la calor, aigua freda, pell humida, aire acondicionat i tot el que calgui!

    El teu comentari a la Mar m'ha anat molt bé, així he pogut entendre més el que volies expressar amb el poema dedicat aquest moment tan concret del dia.

    ResponElimina
  9. BARCELONA M'ENAMORA, us ho poso massa fàcil...

    ResponElimina