dijous, 18 d’agost de 2011

Esportivitat i señorio


Messi marca el primer gol - Gustau Nacarino - REUTERS

D'acord, estic content per l'enèsima victòria del Barça de Guardiola. Però em preocupa veure que la imatge que es transmet de l'esport està tacada pel Show de Mou i els seus sequaços. Veure l'entrenador blanc ficant el dit a l'ull d'un adversari seria còmic de no ser patèticament lamentable. Ignoro l'escena, doncs, i em quedo amb en Cristiano de genolls i en Casillas de bocaterrosa mentre el Messies envia la pilota al fons de la xarxa. Impagable.

Però la final d'ahir es recordarà pels lamentables incidents del final del partit. I aquesta és la imatge que tindran els nostres fills. L'himne dels blancs diu coses com 'club castizo y generoso, [...] noble [...] caballero del honor, [...] cuando pierde da la mano sin envidias ni rencores'. Alguns ho han oblidat.

esportivitat f. Qualitat d'esportiu. Conjunt d'exigències ètiques que es basen en el reconeixement i el respecte de les regles del joc i de les relacions correctes amb un adversari, el manteniment de la igualtat d'oportunitats i l'actitud digna en la victòria i en la derrota. Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, 2a Edició.

señorio m. Gravedad y decoro de las personas en la manera de comportarse, propias de señor. Diccionario de la Lengua Española de la Real Academia Española, Vigésima segunda edición.

Si voleu veure un paio ben pagat, a Madrid, vestit de blanc i aixecant una copa, haureu d'anar a la missa del Papa. O acceptar d'una vegada per totes que les copes les aixeca qui se les guanya. 

14 comentaris:

  1. Es fa molt difícil tenint un blog d'esport no comentar la tangana final. Però de moment només hem fet la crònica del que importa.

    Molt pitjor són els diaris esportius habituals i típics

    ResponElimina
  2. Lamentable final del partit, lamentable actitud qualsevol cosa menys esportiva la de l'entrenador del Real Madrid... Al final, d'aquest entrenador només quedarà el que veu tothom: una xuleria que no se l'acaba, i la incapacitat de portar l'equip que entrena a l'Olimp on el voldria veure. Maleducat i, a sobre, inepte.

    ResponElimina
  3. Mou es victima del seu propi personatge inventat que l'ha engolit. Molt bo l'acudit final d'aixecar la copa un de blanc a Madrid

    ResponElimina
  4. Si és que no hi ha com ser brut, maleducat i animal.

    ResponElimina
  5. Ni esportivitat ni senyorio ni res de res està tocat de l'ala...

    ResponElimina
  6. Molt bo
    OLE pels del Barça i aquells altres al racó de pensar, que son tots de preescolar!

    ResponElimina
  7. L'himne del Madrid sempre m'ha cridat l'atenció. Per anacrònic i fatxenda. Mereixeria una anàlisi literària que el col·loques, de ple dret, en els esquemes mentals del segle XVI.

    ResponElimina
  8. No entenc com tots els madridistes no reclamen que el facin fora ja, perquè tenir com a cap d'orquestra algú com ell fa grinyolar tot el club!

    ResponElimina
  9. A mi em fa gràcia l'himne del Madrid... trobo que, tot plegat, fa més patent com n'arriben a ser de ridículs.

    El cas de Mourinho crec que és de psiquiatra.

    Crec que quan estira el braç, fa uns passos per arribar a una persona que està mig d'esquena i no li ha pogut dir res, estira el ditet i li fica a l'ull, ha perdut la carta de navegar, perd el nord... o sigui, que no està bé del cap.

    ResponElimina
  10. Aquesta foto, aquesta foto.... és genial! De fet és el fidel reflex d'aquest Madrid davant el Barça. I quan aquest equip torni a rutllar en plena forma ja poden anar bramant i muntant xous de Mou. Seguim essent el millor equip del món i la lliga (a la Champions ja és diferent doncs necessites sort) serà ben nostra si no hi ha res estrany.

    ResponElimina
  11. GOTHAM, és trist que després de 180 minuts de partit tot quedi reduït al segon de glòria d'aquest energumen.

    FERRAN, el que ningú entén és perquè l'aguanten. El van fitxar per guanyar al preu que fos, però el preu és molt alt i en canvi, segueixen sense guanyar...

    PUIGCARBÓ, l'acudit aquest no és meu, només una lleu adaptació d'un clàssic.

    ZEL, i carallot. Sobretot carallot.

    ELFREELANG, o és un talp del Barça per destruir Troia des de dins, d'altra manera és inexplicable.

    ResponElimina
  12. TUMATEIXA, em temo que el racó de pensar seria insuficient. Per pensar cal cervell.

    JORDI, ostres. Em passa quelcom semblant. Els identifica taaaaaannnt bé.

    BARCELONA M'ENAMORA, s'han venut l'ànima al diable i encara no se n'han adonat.

    ASSUMPTA, tu per aquí? Benvinguda! L'himne és tot un reflex del club. El psiquiatra del Mourinho haurà de ser molt bo, que la cosa és greu.

    PORQUET, la foto és brutal. El Casillas sembla que demani clemència, i el Cristiano, rendit a l'evidència.

    ResponElimina
  13. Tindrem sort, units i riallers, lúcids i capaços de ser el que som. La nostra Penya té un blog desorbitat on a partir d'ara ens hi trobarem i volem la teva participació, assenyada o arauxada, amiga, tendra o tibada. La temporada s'ha de viure socialitzant els sentiments del blaugranisme del poble. La Penya Bogarde posa tots els seus "ets i uts" al servei del poble i comptem amb tú, tú i tururut violes i bon ví!

    ResponElimina
  14. et volem a can Bogarde...la teva ploma pot il·luminar el debat col·lectiu del barcelonisme de pedra picada i lírica espavilada!

    Salut!

    ResponElimina