dijous, 4 d’agost de 2011

La corda fluixa


Autor desconegut

Avança el trapezista fent tentines. Amb l'esguard a l'horitzó, el passat ja no compta. Però el present l'esparvera. Dubta de la xarxa sota els seus peus. Respira la basarda nerviosa del públic. Falseja un somriure. Alça els braços per seguir endavant. I guaita espantat l'abisme que l'espera.

14 comentaris:

  1. No deu ser del govern aquest que fa tentines?
    Seriosament: impressionant !

    ResponElimina
  2. Esperem que ho tingui per la mà, perquè si no hi ha xarxa, la nata pot ser impressionant.

    ResponElimina
  3. Fa més vertigen el text que la imatge, que ja és dir.

    ResponElimina
  4. Jose Luis el trapezista! massa honor per tan poca cosa, aquest cau des d'un metre d'alçada i es fa mal.

    ResponElimina
  5. De vegades la vida és ben bé així, oi? Caminant per la corda fluixa, deixant enrere la seguretat, i sabent que l'abisme ens espera... Però amb una mica de sort, aguantem l'equilibri i arribem a l'altra banda (de nou, seguretat), taquicàrdics però sencers...

    ResponElimina
  6. no cal arriscar tant...cinturó de seguretat per si la xarxa falla i calma molta calma

    ResponElimina
  7. la vida! i sort que és així! :-)

    ResponElimina
  8. La clau és tenir molt d'equilibri, perquè malgrat que estiguis penjant d'un fil no caiguis...

    ResponElimina
  9. ELFREELANG, tal com estan les coses, podria ser del govern... o qualsevol de nosaltres.

    XEXU, aquest és el problema, que la nata amenaça cada dia una mica més.

    FERRAN, gràcies. Era la intenció.

    PUIGCARBÓ, en tenim uns quants, i si seguim així el gran perill és que ens arrosseguin a tots.

    YÁIZA, ai, bona falta ens fa una mica d'esperança enmig el desencís.

    ResponElimina
  10. GARBÍ, es veu que hi ha un trapezista grec que això de la xarxa no ho veu gens clar.

    KIKA, doncs, què vols que et digui. En aquest cas, prefereixo una vida una mica més avorrida.

    PORQUET, tots plegats ens estem marejant una mica, em temo.

    TUMATEIXA, jo no en tinc, però me n'agafa cada cop que llegeixo el diari o veig les notícies.

    BCN M'ENAMORA, benvingut/da. El problema és que, ara per ara, d'equilibri anem més aviat justets.

    ResponElimina
  11. Hola! Sóc nova al teu bloc.
    Quina foto, glups! Quins p.... més verds per pujar allà dalt i arribar a l'altra banda!
    Jo també sóc Lleó, filòloga ( anglesa ) i poetessa a estones. El teu bloc està molt bé, i les fotos són fantàstiques.
    Passa per casa meva, a veure si t'agrada...
    Salut!

    ResponElimina
  12. CANTIRETA, benvinguda. La foto em fa tot l'efecte que té truc, però segueix sent impresionant.
    No dubtis que hi passaré.

    ResponElimina