dissabte, 3 de setembre de 2011

L'apunt amb el títol més llarg de tots els títols que es fan i es desfan o, com a mínim, amb el títol més llarg que s'ha publicat mai al Cops de Ploma, o com no dir quasi res en un apunt perquè ja s'ha dit quasi tot en un títol absurd completament experimental que és molt més llarg que l'apunt en sí, el qual, no obstant, conté l'essència del missatge que es pretén transmetre i que ha estat expressament oblidat dins aquest encapçalament maratonià


Bright Pills - Ion-Bogdan Dumitrescu

Sí, dos-cents amb aquest.

17 comentaris:

  1. Felicitats pel títol-apunt! dos-cents... dues-centes enhorabones....

    ResponElimina
  2. Jo canviaria de medicació, o almenys la dosificació, ja deia Shakespeare; "lo bó, si breu dues vegades bó" o era Fernando Esteso que ho deia?

    ResponElimina
  3. Una manera ben original de celebrar els 200 apunts.

    ResponElimina
  4. “Blocaire, no hi entrades... les entrades es fan escrivint; al escriure es va fent un el seu blog i, al girar el cap, és veuen les dues-centes entrades que ja mai més escriuràs. Blocaire, no hi entrades, les entrades es fan escrivint...” (sí, ja sé, ja sé...)

    ResponElimina
  5. Després del títol aquest que has posat, entenc això de les pastilles....

    Felicitats pels 200!

    ResponElimina
  6. El títol més llarg que he llegit, sí senyor!
    ...no tindràs pas una aspirina per aquí?

    ResponElimina
  7. Les entrades són comprimits, càpsules de saviesa.

    ResponElimina
  8. Dos-cents? Ja fa camí de dos-cents posts que disfruto els teus escrits experimentals? I sembla que fou ahir! Per molts anys!

    ResponElimina
  9. Moltes felicitats! Doncs jo seguiré passant a buscar aquestes càpsules que ens dones en forma de paraules, que sempre tenen algun efecte: fan riure, pensar, conèixer, etc.

    A pels 300!

    ResponElimina
  10. Et sona allò de "lo bueno si breve..." ;)
    El cos del post contrarresta el títol, sí.
    I, au, a seguir, que això no ha estat res.

    ResponElimina
  11. Ara sí, Joan: després d'aquesta marató de medicaments se m'ha passat la depilantropia de l'altre dia.

    ResponElimina
  12. ELFREELANG, doncs dues-centes gràcies...

    PUIGCARBÓ, la medicació actual ja m'agrada, però gràcies pel suggeriment. Jo diria que la frase és d'un tal Gracián...

    LLUÏSA, gràcies. De vegades s'ha de sorprendre al personal, que si no se't relaxa.

    TXABI, home, m'hauria estimat més allò de blocaire, són els teus apunts el camí i res més, però entenc que és massa rotund. ^^

    XEXU, hi ha píndoles per a tots els gustos. Ja sé que algunes t'amarguegen però si segueixes per aquí serà que no et fan mal, oi?

    AGNÈS, remena, remena, que segur que trobarem alguna cosa pel mal de cap, també.

    ResponElimina
  13. HELENA, caram, m'acabes de desmuntar l'apunt sencer reduint-lo a la mínima expressió. D'això se'n diu anàlisi precís d'intencionalitats. O terrorisme.

    FERRAN, sí nano, sí. Ja veus, el temps passa que vola i això comença a semblar un racó decent i tot.

    BARCELONA M'ENAMORA, ui, paciència. M'estimo més anar fent. 201, 202... No m'obsessionen les xifres, tot arribarà. Mentre no tinguin efectes secundaris nocius seguirem intentant-ho.

    EULÀLIA, sí, diria que ho he sentit en alguna banda ;P
    Això del títol més llarg que l'apunt és una mena de ritual del blocaire sacríleg. Un deure, quasi bé.

    JORDI, t'has empassat totes les píndoles de cop? Animal! Un metge, que vingui un metge, que tanta lletra no pot ser bona (i si és la meva, imagina...)!

    ResponElimina
  14. És, Joan, ÉS un racó decent i aquí ens tens a cada apunt!

    ResponElimina
  15. Aquest títol si que crida l'atenció. No pots evitar fer-hi una ullada...
    i que segueixin dos-cents i dos-cents i dos-cents...

    ResponElimina
  16. felicitats i per molts apunts més! :-)

    ResponElimina
  17. FERRAN, a hores d'ara és un racó de-dos-cents. ^^

    TUMATEIXA, un títol ben cridaner, sí. Seguirem per aquí.

    KIKA, gràcies!

    ResponElimina