divendres, 16 de setembre de 2011

Mantega i acer


Carrots and knife on cutting board -Don Mason

Polpa de mantega contra acer. Fulla badant la carn. Ràpid, ras i curt. Fred punyent convertit en calor ardent en un instant fugisser. Sang vessada i un crit lleu. Cinc punts de sutura.

El cos és polpa de mantega contra l'acer. Delicat, fràgil. Però sofert i resistent contra el dany. Una setmana i com nou.

19 comentaris:

  1. Fffffff... quina mala ponta té això. Si el ganivet era com el de la foto...

    ResponElimina
  2. ETS TAN POLIT QUE HAS NETEJAT LA SANG DEL GANIVENT DE LA FOTO . . .TOT UN DETALL PER ALS IMPRESSIONABLES.

    ResponElimina
  3. Si que esgarrifa, si.
    Espero que no hagi sigut massa greu. Has de reconeixer que ets una mica pupes, quan no es la cama es el dit... ves amb mes compte...

    ResponElimina
  4. Amb 5 punts ja val la pena... cuida't!

    ResponElimina
  5. Ahrg!!! Parfavó, quina angúnia :-(

    ResponElimina
  6. aix!!! I la fiblada que t'envia al cervell!!!

    ResponElimina
  7. Bé.....cinc punts és un aprobat, no està malament.....:-) Esperem no sigui res greu

    ResponElimina
  8. Trobo que et lesiones sovint, no? Tal com van les coses, vès que no et facin fora de la Seguretat Social per donar massa gasto.

    ResponElimina
  9. Déu n'hi do 5 punts. No t'hi poses per poc tu... :)

    Cuida't!

    ResponElimina
  10. ... t'has mirat la sola de la sabata ? Ves que no hagis pitjat rés.

    ResponElimina
  11. t'has tallat? avui si que t'he entès? vaja, hauria d'estar contenta però em sap greu... deu haver fet mal això! :-)

    ResponElimina
  12. Els cirurgians s'ho passen pipa, posant punts als dits... ull, que és feina delicada, eh! Jo no crec que m'hi arribi a dedicar, però si en pogués posar algun, ja estaria contenta!

    ResponElimina
  13. Ostres, que t'hagin hagut de posar cinc punts, devia ser un tall considerable.

    Que es curin ràpid i bé! I que no et facin gaire mal quan te'ls treguin!

    ResponElimina
  14. Per esvair dubtes, sí, em vaig tallar el tou de sota el polze en un intent de llescar altres materials, un petit accident domèstic de cuina . Res greu.

    HELENA, em temo que aquestes que esmentes són de mal remei. Cosir no les repara.

    JORDI, un tallet de no res. La resta és literatura.

    XEXU, el ganivet era molt més gran que el de la foto, però no semblava tan amenaçador, la veritat.

    PUIGCARBÓ, la foto ja era així. Però aquí està la gràcia, oi? Aquesta imatge junt amb el text és esfereïdorament suggeridora.

    TUMATEIXA, caram. Sóc corredor de fa anys i no havia tingut una sola lesió. I és el primer accident domèstic que tinc a casa meva. I fa més de 10 anys que hi visc. D'això a ser un pupes hi veig una certa distància. Tampoc no cal fer-ne un gra massa.

    ResponElimina
  15. JPMERCH, ostres, no crec que coli, però vaja.

    VENTAFOCS, el metge que em cosia deia que això dels punts està molt mitificat. Que no es pot mesurar una ferida pel número de punts perquè segons la zona en fan molts de petits...

    FERRAN, només va ser un moment, i ja gairebé ni em molesta. Tant de bo tots els problemes siguin així d'efímers.

    EULÀLIA, sí, una sensació curiosa. Sents la fulla i no ho entens. Ni tan sols fa mal, d'entrada.

    GARBÍ, ai, un aprovat ben justet. I en aquest cas, millor anar ben curt. M'estimo més el zero absolut!

    ResponElimina
  16. LLUÍS, que no, que ha estat casualitat. Mira, em feia gràcia estrenar el nou servei d'urgències nocturnes per explorar sobre el terreny. Llàstima que vam acabar sopant beeeen tard.

    RITA, ja que t'hi poses, t'hi poses. Fer les coses a mitges no va gaire amb mi.

    TXABI, les soles encara fan bona olor. No passa res. Dos detalls no evitaran que em senti afortunat.

    KIKA, t'estàs acostumant o m'estic estovant? Hauré de tornar a la criptologia.

    YÁIZA, el metge havia cosit ferides als Balcans. I segur que molt més lletges que no pas la meva.

    BARCELONA M'ENAMORA, estem en aquest procés. Gràcies.

    ResponElimina