dissabte, 10 de setembre de 2011

Regal virtual


Humble gift - Mari Elliott

Una volta més d’aquest astre que ens il·lumina. Una altra, i seguim aquí. I som on érem, però millors, més madurs, més sencers, més sòlids. No som aquells nens que érem. No són els anys, bonica, és el rodatge, que deia l’arqueòleg. I ja veus, fent milles per aquest món que s’esquerda mentre l’astre segueix donant voltes i més voltes aliè als nostres maldecaps, a les nostres glòries, als nostres drames. Petits dins l’espai com un granet de sorra. Però és el nostre espai, el nostre granet de sorra. Glòria per ser on som, per ser qui som, per haver-nos conegut i poder compartir una estona en algun racó de món. I tal vegada deixar una petjada que no s’esvaeixi a la sorra d’aquest espai virtual de somnis desperts.

Què caram, hi ha moltes maneres de fer un regal. Anys, anys i panys. Rodatge, onatge. Glòria i drama. Sorra i espai. I la quarta dimensió que passa mentre deixo aquest regal textual de tots els jos que coneixes pels tots els tus que he conegut. Qui sap, tal vegada també per mi. O per celebrar que demà serà més que no pas avui. Sigui el que sigui demà i sense menystenir el que avui hi ha. L’embolcall podria ser una capsa de cartró dolçament embolicada en paper setinat expressament escollit. Un llaç de seda, ferm però subtil, que ho recull tot excepte allò realment important, que no hi cap pas dins d’aquesta capsa. Ni en cap altra, és clar.

22 comentaris:

  1. I de voltes en darà més, moltes més. I naltros també. I a cada volta, seva i nostra, millors, més madurs, més sencers, més sòlids.

    Un regal virtual de 10 per tots els qui seguim donant voltes al seu voltant, i pel que l'ha parit.

    Una abraçada gegant!

    ResponElimina
  2. Que no deixi mai de girar i puguem anar comptant voltes; i mentre ell va fent i nosaltres també, anirem trobant moments que ens portin a compartir el mateix espai i la mateixa gent.

    ResponElimina
  3. ...per ser qui som, per ser com som i per haver-nos conegut i compartit vida...
    Molts petons!

    ResponElimina
  4. Que bé que escrius, Joan! M'ha encantat i perquè, com diuen les berlineses que ens precedeixen, ens puguem retrobar ben aviat: és un luxe compartir amb vosaltres. Petonets!

    ResponElimina
  5. Receptora del regal inesperat. Contenta. Agraïda. Des de tots els meus jos cap a tots els teus tus: mercès!

    ResponElimina
  6. El rellegeixo i em pregunto a què esperes per escriure un llibre, Joan. Ets un crack! (però no t'ho creguis massa que ja ens coneixem, xato ;)

    ResponElimina
  7. bonic, sentit, tendre, ... avui sí que t'he entès... em sembla! :-)

    ResponElimina
  8. el millor embolcall seria entregar el regal amb les propies mans . . .

    ResponElimina
  9. Que estrany que és un llaç de seda, si ho penses: un cuc el va començar, i després els xinesos li van vendre al Marco Polo. Quin camí tan llarg i sinuós. És possible que quan desemboliques un llaç de seda no siguis conscient de tanta ruta...

    ResponElimina
  10. Allò realment important està ple d'intangibles, ple de subtileses de vegades inexplicables.
    Un bon regal, Joan.

    ResponElimina
  11. Avui jo també t'he entès... :P Maco, Joan!

    ResponElimina
  12. El regal de veritat és mantenir mans juntes perquè creixi del mig la flor més eixerida, com la foto que tu has posat...

    ResponElimina
  13. FERRAN, serà qüestió d'anar aprofitant les voltes de l'astre rei per fer alguna cosa digna.

    LLUÏSA, compartir moments efímers ens converteix en recaptadors. Els detalls marquen la diferència.

    MAR, quanta energia, oi?

    NUR, gràcies. Mirarem d'estar a l'alçada de tant sabó.

    DOOMMASTER, doncs gràcies, gràcies.

    ResponElimina
  14. BELÉN, mai no està de més fer contenta l'audiència. Vosaltres em regaleu la vostra paciència legint les meves dèries, així que...

    FERRAN, només diré que potser us sorprenc un dia d'aquests. Sí? Tant se'm nota? ;P

    KIKA, aquest 'em sembla' m'ha semblat terrible!

    PUIGCARBÓ, els millors regals no es poden embolcallar...

    LLUÍS, curiós bagatge, sí. Digne d'un nus gordià.

    ResponElimina
  15. EULÀLIA, i no obstant, sempre mirem d'explicar l'inexplicable. Som un cas.

    RITA, ei! Feia temps que no passaves per aquí! Gràcies. Sigui per l'escrit o per mi ;P

    BARCELONA M'ENAMORA, el regal de veritat el reps cada dia a bocinets petits esmicolats, sense embolicar, i l'has d'agafar directament d'un gest, d'una frase, d'una mirada...

    ResponElimina
  16. Un regal preciós l’obsequiat. I una enveja (de la sana, que també existeix encara que no ho sembli) llegir-te.

    ResponElimina
  17. Quin regal més maco hi pot haver que dir: m'alegro d'haver-te conegut i de ser al teu costat?? Hi ha petites coses a la vida que costen poc de fer i que a canvi provoquen algo molt bonic, com fer feliç a algú cada dia. I això és genial! m'ha agradat llegir-te! :)

    ResponElimina
  18. els regals, si es fan de cor, sempre fan il·lusió.

    ResponElimina
  19. ÒSCAR, vaja, el teu comentari també és un regal pel meu ego.

    ANNA, benvinguda. Els petits gestos són la clau de la felicitat, oi?

    JORDI, gràcies. En quan els emboliqui, per aquí els trobareu.

    TUMATEIXA, fer les coses de cor és una fòrmula infal·lible.

    ResponElimina