diumenge, 25 de setembre de 2011

Visc que no visc


Naked April - Nuclear Seasons - Deyan Stefanov

Visc que no visc de viure la vida dels dilluns que fins dijous s’estira.
Visc que no visc d’oxigen entre l’asfalt i el ciment que triomfen mentre el rellotge s'ensenyoreix de vida.
Visc que no visc esperant l’espera del sempre enyorat divendres que no arrenca fins l'oblit nebulós del seu migjorn.
Visc sense vida perseguint les hores que sempre avantatgen la cursa amb el seu ritme constant.
Visc que no visc enllà entre records i anhels, en futurs somnis i passats somriures.
Visc que no visc d’anhel de cap de setmana, de festius i rendes, i vivint vacances que encara m'esperen.

Visc que no visc provant de viure a cada instant de vida.

13 comentaris:

  1. Si la darrera frase se't compleix, queda justificada la teva absència per aquí. Però tampoc s'ha de deixar que les obligacions ens ofeguin. Llavors segur que la frase no es complirà.

    ResponElimina
  2. No viure és senzillament no poder fer el que volem, dintre les nostres possibilitats, i en intentar-ho està la sortida.

    ResponElimina
  3. Malgrat els inconvenients i els dies pesats hem d'intentar treure'n alguna cosa de profit de tots i cada un d'ells, de dilluns a diumenge. És la nostra vida i l'hem de viure!

    ResponElimina
  4. Viure per viure el cap de setmana (i festes de guardar).

    ResponElimina
  5. Confio en que això teu, espero que momentani, només sigui "astènia de tardor recent estrenada"...

    ResponElimina
  6. Provant de viure a cada instant de vida, no es viu? Sí que vius, sí!

    ResponElimina
  7. El meu pare ens parlava d´un amic que tenia un curiós calendari:
    Dilluns per fer festa,
    dimarts per descansar,
    dimecres per anar al cine,
    dijous per anar a ballar,
    al divendres preparar-nos
    per dissabte anar a cobrar,
    i diumenge com que es festa
    no ens cal pas treballar!

    I també diu que va morir de gana!
    Hahahah, de fet, tots esperem el divendres amb candeletes!

    Salut...

    ResponElimina
  8. Carpe Diem, que diuen...
    Crec que tots ens sentim més o menys identificats. Com a mínim jo, sí.

    ResponElimina
  9. XEXU, és cert, estic mig desaparegut de la virtualitat. Altres realitats m'han tingut ben ocupat, però no tinc cap intenció de deixar-me ofegar, tranquil.

    FRANCESC, caram, la frase t'ha sonat lapidària. Per mi millor si és un somriure entre ganyotes.

    GARBÍ, viure provant de viure també és vida.

    PORQUET, sí, és clar. Però la setmana és el gest d'esprémer la taronja, i el cap de setmana un suc recent fet.

    JORDI, així de senzill, i ja m'has fotut enlaire tot l'apunt.

    ResponElimina
  10. TXABI, la tardor, ara per ara, segueix ben amagada. Haurem d'anar-la a buscar que s'està endarrerint massa.

    FERRAN, viure provant de viure sempre és un gest positiu. Implica esforç per anar a més, inconformisme positiu...

    JUDIT, benvinguda. El meu pare en canta una versió semblant: "El dilluns és per fer festa, el dimarts per descansar, el dimecres per anar al cine i el dijous per festejar, el divendres passar comptes i el dissabte anar a cobrar, i el diumenge treballaria si no fos per descansar". Saviesa popular, ves.

    EULÀLIA, amb això de treballar per viure - viure per treballar, ens han clavat un gol per tot l'escaire. Cada cop que algú anomena aquesta pantomima "societat del benestar" se m'acut pensar en els indis americans, per exemple. Sí, pobrets, abans que els convertíssim al nostre sistema eren ben desgraciats...

    ResponElimina
  11. Sempre ens fem un embolic entre la vida biològica i el significat de la vida. La biològica és una cosa ben justeta, i el significat potser no el té, no ho sabem. La solució més freqüent és quest viure en el futur de les coses que viurem, o bé en el passat de les coses que vam viure. Em fa gràcia això del Carpe Diem, perquè si alguna cosa resulta impossible és el present.

    ResponElimina
  12. LLUÍS, el present és tan efímer que en cridar-lo ja és mort, així que no perdrem el temps buscant respostes. Més aviat mirarem d'evitar les preguntes i encara gràcies.

    ResponElimina