divendres, 21 d’octubre de 2011

Tornem-hi


Whitstable Storm - Gary Phillips

Una tempesta feréstega s'abraona sobre la menuda closca de nou. El tripulant comença un tràfec incessant per buidar l'aigua mentre la nau, desproveïda de la fermesa del timó, es lliura al sacseig de les ones. El temporal continua ferm, concentrant-se enfurismat, i les forces del mariner comencen a mostrar escletxes. El temps passa, la tempesta continua, i el risc de naufragi converteix l'escena en un marc de drama a càmera lenta. La determinació és l'únic ancoratge que evitarà el desastre.

Però te n'has sortit.
–Més o menys.
Què vol dir això?
–Que segueixo navegant en una closca de nou.
No t'entenc.
–Res, coses meves. Etapes que s'han de superar per seguir endavant.
I pel que fa al bloc... tornes?
–No.
No?
–No, de cap manera.
Però si sempre havies dit que no marxaries ni amb lleixiu.
–Per això dic que no torno. Mai me n'he anat.

17 comentaris:

  1. No, no, marxar mai. Un ritme més baix, això és tot. Però qui ha parlat de marxar?

    ResponElimina
  2. Relat en present, el present històric. Endavant! Aquí seguim.

    Per cert Joan, a la cursa de Cornellà vaig entrar a meta somrient.

    ResponElimina
  3. es pot abaixar el ritme,pero mai deixar de pedalejar

    ResponElimina
  4. Segur que el tripulant tindrà prou força amagada per aguantar una mica més; les tempestes no són eternes.

    ResponElimina
  5. Tu sempre seguirás endavant
    Núria

    ResponElimina
  6. Permet-me aplaudir aquest tros de relat, sobretot les frases finals.

    ResponElimina
  7. Tenir un bloc és "accedir a un món al qual difícilment renunciaràs", per molts temporals que et trobis.

    ResponElimina
  8. GARBÍ, doncs, gràcies, no cal dir res més.

    XEXU, tampoc he marcat mai un ritme gaire regular, però això de tenir lectors que es preocupen per tu quan no escrius, quasi que espanta i tot.

    BELÉN, caram. Anàlisi metodològic inclòs.
    Me n'alegro d'això de Cornellà. No pas pel somriure, que no deixa de ser anecdòtic. Me n'alegro que te'n sentis orgullosa, aquest és el camí, recordar el somriure.

    FRANCESC, ... o de navegar. Tot sigui per seguir endavant.

    LLUÏSA, el tripulant és un tros d'animal que no es rendeix fàcilment. Persistirem, que deia el mestre.

    ResponElimina
  9. NÚRIA, mentre el cos aguanti que res t'espanti. Fama de ceballut que tinc, caram.

    JORDI, permís concedit. Només en van dos, però els diàlegs interiors s'estan convertint en un recurs? Veurem.

    HELENA, el temporal és el temps que ens toca viure. I si naufraguem, doncs ja inventarem el submarí blocaire.

    FERRAN, res d'espant. Seguirem picant pedra, però m'han reclamat altres projectes i altres camins en aquest mar de lletres. Veurem si arribem a tots els ports.

    ResponElimina
  10. Doncs res a capejar el temporal, que diuen. Seguim el ritme, poc o molt, el seguim...

    ResponElimina
  11. Joan, no sé si n'estaves al cas d'aquest bloc:

    http://elcatalacomcal.blogspot.com/

    ResponElimina
  12. TXABI, ok. I gràcies per l'enllaç, no el coneixia.

    EULÀLIA, de vegades cal buidar aigua, d'altres remar a contracorrent i unes poques, deixar que el vent ens meni. Però seguim endavant, sempre endavant.

    ResponElimina