dijous, 6 d’octubre de 2011

X


A light in Rockefeller's attic - Justin Kern

El canemàs ha quedat blanc, trist, sol i oblidat. Amb el negre acomiadat, ningú ha tocat la meva ploma colpidora i les lletres han deixat de tocar la seva melodia. La casa sembla buida, però segueix oberta a tothom. Això sí, he deixat de passejar-m'hi i només el mobiliari recorda que una vegada vaig estar per aquí. Les petjades sobre la pols no són les meves, i les altres només denoten una lleu remor. No he llençat engrunes en altres paratges i el turista s'ha extraviat.

Surto del cau i em sorprèn la fredor de la llar. Alguns m'heu pogut intuir en aquells sorolls estranys que furguen dins la nit. Crec que he trobat el mapa, però el tresor segueix amagat. Les meves visites a les golfes i al soterrani són cada cop més habituals, però no sé si faig cap avenç. Ho provo, si més no. Segueixo a la recerca sense saber si vaig amunt o avall. I sense tenir gens clar si aquest to de pell cada vegada més pàl·lid hi té res a veure.

Hauré de seguir cercant la incògnita.

7 comentaris:

  1. Busca-la, que de vegades ens és esquiva, però la trobaràs, segur, tard o d'hora.

    ResponElimina
  2. Quan puges a les golfes vas amunt. Quan hi baixes, vas avall. No sé si t'ha servit d'alguna cosa... :-)

    ResponElimina
  3. Caram, a mi si que m'has deixat amb una bona incògnita. No sé ben bé que dir-te més que no defalleixis en la recerca. Tard o d'hora podràs alliberar (despejar en diríem) aquesta incògnita!

    ResponElimina
  4. tenir un objectiu, busquis el que busquis, et dona vida...

    ResponElimina
  5. això ja passa a vegades... les coses van i tornen sense que s'esperi ni es pugui predir... no et crec predut del tot!

    ResponElimina
  6. Amb una bona escombra ja veuràs que bé que queda tot ;-)

    ResponElimina
  7. XEXU, la tinc localitzada. Però de vegades no sé pas si seré capaç de desxifrar-la. En això estic esmerçant esforços.

    JORDI, gràcies per la teva lliçó de sàvia simplicitat. De vegades ens compliquem la vida solets, oi?

    PORQUET, les incògnites s'aïllen. I tard o d'hora sabreu de què parlo.

    TUMATEIXA, l'objectiu és al punt de mira i el dit al gallet. Ara, que no sé ben bé si hi ha bales al carregador.

    KIKA, no estic perdut del tot, només que de vegades certs camins es fan més llargs i feixucs del que un espera.

    DOOMASTER, en aquest cas no em sembla l'estri més adequat, però s'agraeix la suggerència.

    ResponElimina