dijous, 3 de novembre de 2011

Records que no recordo


The Same But Different - Erica Marshall - muddyboots.org

No sé quants anys fa que tinc el costum d'escriure a tort i a dret. Escric el que em passa pel cap, el que he viscut, el que m'han explicat, però també escric faules, contes, llegendes i relats. Les paraules sorgeixen d'un insondable pou del subconscient on tot es barreja i pren formes inesperades. El mateix fet l'explico d'una manera i l'escric d'una altra. Sovint el reescric d'una tercera, i més tard, encara l'utilitzo de rerefons inspiratiu per desenvolupar una altra idea lleument relacionada.

El cas és que m'acusen d'afegir-hi formatge, de concedir-me llicències artístiques. No ho nego del tot. De vegades la narració et porta per viaranys que requereixen encarar-ho d'una manera concreta per donar un punt d'interès. La tria de les paraules, l'enfocament, els subjectes... tot plegat defineix una història a la ment del receptor que no coincideix exactament amb allò que va succeir. I de fet, és impossible fer-ho d'una altra manera. La interpretació personal varia. El que avui entenc així, d'aquí uns anys ho entendré aixà. I tu, amb unes altres experiències vitals, ho entendràs encara d'una forma semblant, però substancialment diferent.

El temps passa, la memòria es difumina, però les paraules romanen fossilitzades. Allò que vaig escriure incideix en el que recordo. I potser ho modifica, ni que sigui mínimament. Aquell gest, aquella olor, aquella sensació... Han passat pel sedàs dels anys i, filtrats per la lletra, tenen ara un gust diferent. I de sobte te n'adones que t'està passant com amb aquella suada història de quan eres menut. Te l'han explicat tantes vegades que ja no saps si la recordes o recordes els records dels altres. I aquest cop, l'altre ets tu mateix.

17 comentaris:

  1. Penso que deixar una cosa escrita ajuda a mantenir un record més fidedigne. Si només hi vas pensant al final no saps què era real o què has anat inventant amb el temps per omplir els buits. Si llegeixes una cosa de fa deu anys, si és que no te'n vas anar per les branques, segurament veuràs matisos que t'ajudaran a remuntar molt millor el temps. Això és el que jo penso, però és que crec que jo no escric res superflu ni amb llenguatge massa embolicat, almenys quan escric sobre mi. Només púrament el que és, i com estic. No sé, cadascú escriu la seva vida com vol.

    ResponElimina
  2. Els records, que ens semblen immutables, també es poden fabricar. I no està ni bé ni malament, és així. Encara que, alguns, amb la vostra fèrtil imaginació, sou els que forniu de móns alternatius a la resta, escrivint-los, a la nostra mida, i pel nostre gaudi.

    ResponElimina
  3. Ara, de gran, he tingut més d'una vegada (tot i que no gaires) aquesta experiència. La de no saber si, efectivament, el record que tot just acabava d'evocar era meu, o si més aviat era el record d'algú altre, familiar o no tan familiar, que havia deixat una empremta fonda en el meu esperit.
    El que no sé és si això, portat fins a un punt extrem, no ens mena a la desmemòria o a la inconsciència.
    No ho sé.

    ResponElimina
  4. Doncs a mi m'agrada com t'expresses, afegin-t'hi el barroquisme que creguis necessari. De fet, crec que forma part de la gràcia de l'art d'escriure, expressar de forma elaborada coses que potser es podrien resoldre amb poques frases.

    Jo, quan reviso escrits de fa temps, no sé perquè però m'envaeix certa sensació de vergonya, a vegades no m'hi reconec o penso que ara no escriuria allò ni de conya o no ho escriuria d'aquella manera.

    Però de fet forma part del meu passat i, per tant, de la meva vida i sí que em pot ajudar a entendre la meva pròpia evolució i maduresa (si és que madurem d'alguna manera! ;p)

    ResponElimina
  5. A mi em sap greu haver començat a escriure tant tard....els meus records alfabètics no seran mai des de la més tendre infància que seria molt demanar, però que si estaria bé.

    ResponElimina
  6. Costa a vegades d'esbrinar si el record, es teu, d'un altre o tergirversat pel pas del temps. Però a mesura que et vas fent gran te'n venen més de records de menut.El més antic que tinc fins ara és de quan tenia quatre anys

    ResponElimina
  7. XEXU, és cert que el text ajuda a mantenir els records, però només aquells que has escrit i tal com els has escrit. Quan escric la meva realitat no m'invento res, però inevitablement ho faig des d'una posició que té a veure amb qui sóc, amb com penso, amb com veig el món. Quan la perspectiva canvia, les paraules ja no són tan fiables.

    CLÍDICE, m'ha passat de no ser massa conscient si un record és meu o d'algú altre que me l'ha explicat. Amb coses menudes, és clar, però no deixa de ser preocupant. Diuen que quan llegim se'ns activen les mateixes àrees del cervell que quan recordem. De vegades la imaginació fèrtil és una selva desbordant on costa trobar la mongetera.

    JORDI, el meu envelliment en aquest aspecte deu ser prematur. Desmemoriat en sóc una estona (un motiu més per escriure), i inconscient també. I ben feliç. Sí, deu ser inconsciència. Sort que sé ser selectiu.

    ResponElimina
  8. PORQUET, caram, suposo que l'etiqueta de barroquisme li escau a les meves lletres, però no ho pretenc pas. És cert que m'agrada obligar a pensar una mica, requerir una implicació del lector, però el barroc em sembla excessiu per a la comunicació. Penso, més aviat, que es tracta d'oferir un ventall, de transmetre també emocions dins les paraules, i les emocions s'han de pair. Una paraula no fa aflorar ni una llàgrima ni un somriure, és massa breu, però un paràgraf potser sí.

    GARBÍ, t'asseguro que els meus escrits primerencs no m'atreviria a publicar-los. Tots tenim un passat (i una prestigi que mantenir).

    FRANCESC, els records són una mica com els somnis, vagues i plens d'imprecisions sovint absurdes. Reconstruir-los no deixa de ser un risc.

    ResponElimina
  9. Estimat Joan, ens anem fent de pedaços que trobem pel camí, però és que abans ja ens han fet de pedaços quan hem rebut aquests gens i no aquells altres.
    De manera que el que has de fer, és escriure i anar-te inventant, com feia Pessoa amb tot aquells heterònims que, almenys, l'acompanyaven per la vida.
    Pensa que a vegades aquests pedaços formen tapissos bellíssims.
    Olga

    ResponElimina
  10. Tots ho fem més o menys...cada cop que ens expliquem una part, un fragment viscut el tornem a reinventar, a recrear, ens tornem a explicar i a explicar-nos i aquest significats i significants que anem variant diuen , molt, de com anem canviant de sensacions, de pensaments, de situacions...al capdavall viure és explicar-nos novel.les, contes, acudits, de vegades aventures, de vegades poesia, i de tant en tant drames ...o comèdies

    ResponElimina
  11. Trobo que és molt bona cosa escriure el present, per així al cap dels anys, poder recordar com ens sentíem i vivíem una determinada situació. A mi m'agrada molt poder llegir textos de quan tenia 14 i 15 anys, i veure la innocència i la manera com veia el món. En els nostres escrits, més enllà del que nosaltres vulguem expressar crec que queda gravat entre línies com érem, les pors, les esperances i il·lusions, l'engruna d'allò que somiàvem ser i fer....i tot això em sembla que queda impregnat a les lletres, independentment del que nosaltres escrivim.

    Que t'acusin del que vulguin, tu segueix escrivint com et surti que justament per això serveix escriure. No entenc que vulguin posar modals a l'escriptura...a volar.

    ResponElimina
  12. Qui escriu... ? tu... ? doncs escriu què, com i del que vulguis.... collons!

    ResponElimina
  13. Aquella imatge d'una celebració d'aniversari dels nostres 6 anys, la tenim fidedigna o la recordem a través de les (poques, en aquells temps) fotos que els pares guarden en preuats àlbums? De fet, importa?

    Per suposat que pots afegir formatge als teus escrits, només faltaria: són teus i hi tens tot el dret. I mira, amb formatge o sense aquí tens uns quants incondicionals, que escrit rere escrit passem a veure què ens expliques. Serà perquè ens agrada el fons, o el formatge, o potser totes dues coses.

    T'animo a continuar escrivint com i sobre allò que t'abelleixi. Llegir-ho ens agrada.

    ResponElimina
  14. Segurament tots expliquem les coses (quan escrivim) de manera molt objectiva i tens tota la raó en que, amb el temps, sense que ens adonem de com passa... anem fent canvis...

    ResponElimina
  15. No hi ha res més traïdor que la memòria ia això que jo em tinc per una persona amb memòria prodigiosa. Mal m'està dir-ho.
    Si ho escrivim també poervertim el record, perquè escriure és triar, i triem d'entre tot el que recordem allò que volem destacar, si a sobre li posem més pa que formatge... bé, aquets que tenim la dèria d'escriure em temo que ja ho tenim això..però tant li fa.

    ResponElimina
  16. OLGA, seguirem inventant-nos, doncs, a l'espera d'aquest tapís.

    ELFREELANG, sovint crec que vull una vida avorrida. Res de novel·la, molta poesia, poqueta aventura, el drama com més lluny millor, i la comèdia, distreta.

    BCN M'ENAMORA, tens tota la raó. Sovint un text diu més d'aquell qui l'escriu que no pas del que explica la història. Ja ho diuen, que escriure és una mica com despullar l'ànima al públic.

    ResponElimina
  17. TXABI, caram, no és que m'acusin directament de res. Tampoc no em deixo, però sovint m'han comentat això del farcit. No és cert. Només que si tinc pa, pernil dolç i formatge no està de més gratinar-lo una mica i fer-lo més presentable, oi?

    FERRAN, ja saps que no tinc gaires problemes d'autoestima. Sempre m'ha agradat molt el formatge, i mira, calentó i desfent-se passa la mar de bé.

    TUMATEIXA, no crec que siguin canvis voluntaris, és només un petit matís, un angle que canvia tot just el parell de graus que determinen el nostre propi canvi.

    EULÀLIA, jo sóc desmemoriat de mena, però mira, no em queixo. Si fes com aquell de Memento em podria construir un món a mida, però quan escric en primera persona acostumo a ser malaltíssament sincer. Pa poquet, que és una enganyifa, però tot el formatge que sóc capaç d'arreplegar. No és culpa meva si la sinceritat està sobrevalorada.

    ResponElimina