dilluns, 21 de novembre de 2011

Última pantalla

Pegaso Models - Miniatura esculpida per Andrea Jula i pintada per Diego Ruina

A la primera pantalla hi havies vist jugar els avis, de joves. Fa temps pensaves que eren porucs, que el seu estil era massa prudent, tot just de supervivència. Però has crescut, i te n'adones de com se les gastava l'enemic a aquelles alçades. Ara els entens, i els admires per haver estat capaços d'anar avançant, de fer-se forts malgrat les dificultats, de passar al segon nivell.

Vas créixer amb els pares resignats a seguir jugant una segona pantalla que semblava no acabar-se mai. De menut pensaves que jugaven d'esma, sense esperances, simplement per allargar la partida una mica més. Sabien que la pantalla final els quedava lluny, però tu sempre has pensat que els quedava gran. Tot i així avançaven, de vegades justets, de vegades sobrats, i anaven progressant poc a poc estovant l'enemic.

Però tu ets diferent. Tu vas créixer amb la llavor de la llibertat, conscient del sabor de la mel als llavis, sabent que el futur s'escriu des del present. Et van criar des de ben petit enmig del joc. Has estudiat les tàctiques, t'has après el manual. Reculls les armes que t'han preparat. No et sents a punt, però la segona pantalla s'ha acabat i ara és el teu torn.

Última pantalla. L'enemic és més fort que mai. Tu també. Et queda una vida. No pots salvar. T'ho jugues al tot per al tot. Giravoltes lentament el coll per alleujar tensions mentre amb una mà prems l'altra per fer petar els artells. Tot a punt. Sents el pes de la responsabilitat, però també el suport dels teus. Són allà al darrera, amb el cor encongit però ple d'esperança. T'han llustrat l'armadura i t'han ajudat a cenyir-te l'espassa. Acarones el pom i recordes la inscripció de la filigrana que han forjat a la fulla. No saps si ets tu o és la terra qui ha de despertar, però saps del cert que ets el ferro. Forjat a foc lent, trempat amb cura. Confien en tu. No els pots fallar. Som-hi.

14 comentaris:

  1. som-hi doncs!
    a per la pantalla final!
    ara més que mai, no els podem fallar!

    ResponElimina
  2. Quin resum de la història dissortada del nostre país! Potser aquesta darrera pantalla s'assembli a la primera. Cal donar un final diferent, aquest cop.

    ResponElimina
  3. El problema més greu és que no hi ha cap pantalla bona......si passem aquesta, com serà la propera?

    ResponElimina
  4. No hi ha res més decebedor que arribar a l'última pantalla, en qualsevol joc. La gràcia és que el joc duri i superar-ne les distintes proves, potser perquè una propera generació el continui jugant, modificant-lo mentre dura.

    ResponElimina
  5. MAR, et veig amb molt d'entusiasme. Que no defalleixi.

    FRANCESC, al final aquesta serà la única opció. Tot o res.

    EULÀLIA, el guió s'ha quedat estancat, però mentre que abans no hi havia sortida, ara alguns actors es neguen a fer el paper que l'autoritat els dicta. Canviarem el final o serà el nostre.

    GARBÍ, si passem de pantalla, no, espera, QUAN passem de pantalla el joc serà un altre. Segur.

    CLIDICE, però la satisfacció de la feina completa on queda? Les coses s'han d'acabar, per més romàntic que sigui mantenir el joc. I en aquest cas o l'acabem o acaben amb nosaltres.

    ResponElimina
  6. L'última pantalla no ha arribat encara, n'estic convençut. Queda molta partida per jugar, i malgrat l'atac ferotge d'elements diversos, aconseguirem tirar endavant i superar les dificultats. Ei, de debò, n'estic convençut.

    ResponElimina
  7. El teu post respira convicció, esperança i sobretot ganes de lluitar. Intentarem no defallir i continuar el camí que van encetar, però ara comencem a estar el moment que cal fer un cop al cim de la taula i deixar les coses clares, sinó seguirem passant pantalles sense arribar mai al punt final, que ha de significar el nostre renéixer, per fi, lliures.

    ResponElimina
  8. No sé si serà ben bé com ens l'esperàvem, aquesta última pantalla.
    Els monstres que hi sortiran seran espaordidors, això sí.

    ResponElimina
  9. hem de seguir lluitant en totes les pantalles que vinguin, ànims!

    ResponElimina
  10. FERRAN, doncs jo crec que les coses han entrat en una nova etapa, i espero i desitjo que sigui la darrera i definitiva. Vull jugar a Europa.

    BCN M'ENAMORA, dona, convicció i esperança molta, però ganes de lluitar... El que passa és que estic convençut que ens caldrà lluitar. I moooolt.

    JORDI, segur que tindrem sorpreses, que els pitjors monstres els tenim dintre, però d'això es tracta, de refer-se i sortir-se'n per damunt de tota adversitat.

    KIKA, sí, d'acord, però començo a veure el final, i vull avançar decididament d'una vegada.

    ResponElimina
  11. No m'agraden massa les lectures èpiques de la vida o de la realitat. L'èpica em sembla la cosa més inversemblant quan parlem de la vida i del món. Jo diria que no hi ha èpica ni valents ni covards, ni cap gran batalla. Ni ferros trempats. Anem fent. Sene oblidar que som un mamífer, i que d'entre els mamífers ampoc no som el que s'ho ha muntat millor.

    ResponElimina
  12. FERRAN, si cada dia som uns quants més no ens caldrà gaire paciència més.

    LLUÍS, l'èpica és un recurs, un motor, i no es pot negar que, sota determinades circumstàncies, ha funcionat com a espurna per a moltes coses. No crec en l'heroi per l'heroi, però sí crec que tots portem una mica de valents i una mica de covards, i que les circumstàncies del moment fan que aflorin algunes d'aquestes facetes. El tremp és un símil, i molt nostrat, per cert. Anar fent, en canvi, és un recurs universal. Que ens equivoquem? Segur. Tant com qualsevol altre. Gràcies per aclarir-me això dels mamífers, de vegades he pensat que érem més aviat un insecte. I suposo que hem fet com tots, muntar-nos-ho tant bé com hem pogut/sabut.

    ResponElimina