dilluns, 14 de novembre de 2011

Xip groc


Foto de Carlos Sánchez

Tot i que fa mesos que he recuperat el vell costum de sortir a córrer regularment, encara no havia tingut la oportunitat de tornar a la competició. Al setembre vaig completar els Carros de Foc en dos jornades i mitja, trotant a bon ritme pel Parc Nacional d'Aigüestortes i deixant ben clar que la fractura d'estrès era ja només un record del passat però el xip de competició seguia esperant.

Ahir vaig col·locar el xip groc a les sabatilles. De nou, per fi. Cursa del Clot – Camp de l'Arpa – La Verneda. Anava només amb la intenció de gaudir-ne però, ja se sap, un cop allà l'ambient t'empenta i comences a prémer l'accelerador. Les curses ja ho tenen això, que amb l'ambient, el públic i tot el que les envolta, ets sents amb un no sé què a l'estómac com si t'hi juguessis res. Somrius, xerres mentre escalfes una mica, gaudeixes de l'ambient obertament i alhora notes una mena de tensió que t'obliga a provar de fer-ho bé, a donar-ho tot. Sona el tret de sortida. Amb trabuc, que per això som a una cursa popular. I de sobte tota aquella tensió s'aboca com si fos l'aigua que vessa d'un got tombat, fluint. I comences a córrer de memòria. I no sabeu les ganes que en tenia.

19 comentaris:

  1. com deia Serrat, cada loco con su tema. Si t'agrada fes-ho, còrrer no és lo meu.

    ResponElimina
  2. Però al final com va anar?.....bona cursa, espero

    ResponElimina
  3. Com t'entenc. Sóc corredor, però de muntanya. L'asfalt el toco a l'hivern, perquè a dalt dels cims fa fred. Fer uns carros de foc a l'hivern, impensable! Benvingut de nou. Salut i kms!

    ResponElimina
  4. Ben tornat ! (Jean Bouin el 27?.... jo serè a la Mitja Marató de Tarragona aquell dia).

    ResponElimina
  5. Ostres tio, Carros de foc en dos dies i mig? Quina passada!!! I quan vas fer a Clot? Segur que tiempazo, no te'l guardis, confessa.

    Com diu el Txab, Jean Bouin el 27. Jo hi vaig

    ResponElimina
  6. molt bé! felicitats! me n'alegro molt de que tot vagi tornant a la normalitat! :-)

    ResponElimina
  7. FRANCESC, de vegades la bogeria s'encomana. Vigila.

    GARBÍ, sí, molt bona cursa. Estic treballant molt més fons que no pas velocitat amb la marató de nou en ment, i em sentia lent. Però vaig fer molt millor temps del que esperava.

    JORDI, ai, uns carros amb raquetes serien tot un què...

    TXABI, sí, aquest any seré a la Jean Bouin. No la corro des que era un nen!

    BELÉN, és que amb la de 24H encara no m'hi atrevia, tot i que era el pla inicial. No em guardo res: 42'24", que no està malament per anar a badar, però encara lluny dels 40'03" que em fan somniar en baixar dels 40' en breu. Ens veiem el 27, doncs.

    KIKA, gràcies. Hi ha normalitats que anyorava.

    ResponElimina
  8. Penso que ara sí que pots dir que la lesió ha quedat enrere, ara toca seguir entrenant i seguir gaudint. Estic segur que ha estat dur aquest temps, però ara només queda mirar endavant.

    ResponElimina
  9. Jo la trobo a faltar molt, la competició. Surto a córrer amb regularitat, això sí, i pel meu compte. Però ho enyoro. I sempre penso que un dia d'aquests hi tornaré. Però no. No acabo de posar-me al nivell necessari. En fi! Celebrem que tu n'hagis pogut tornar a gaudir. Les sensacions són extraordinàries. Qui no ho ha tastat, no sap pas el que es perd!

    ResponElimina
  10. Deunidor, una marató té tel·la! a mi m'agrada fer esport i vaig regularment al gimnàs. Una vegada vaig anar a una cursa del meu barri, que era de 4 km, i vaig tenir la mateixa sensació que descrius: em sentia una atleta super professional i veure els veïns que m'animaven i cridaven i l'ambient de companyonia em va encantar. Ara bé, vaig demostrar que no estic gens en forma, perquè vaig tenir agulletes durant una setmana. M'ho vaig passar fatal després... així que no hi he tornat. Jo sóc més de dansa i de ball que de córrer, la veritat! :)

    ResponElimina
  11. XEXU, sempre procuro mirar endavant, i la velocitat m'ajuda, que si mirés enrere em fotria una bona patacada!

    JORDI, si enyores la competició hi ha moltes curses per a oblidar el neguit. Apunta't a una milla, un 5.000 o una marxa popular per algun d'aquests pobles de les teves recerques. El nivell no és excusa, que n'hi ha per a tots els gustos.

    ANNA, veus, jo la dansa i el ball només des de la platea. Però, caram, si balles amb una mica d'intensitat també pots acabar ben cruixida.

    ResponElimina
  12. Calla, calla, que l'any passat vaig fer raquetes i no em va acabar d'agradar gaire...

    ResponElimina
  13. Enrere queden aquelles setmanes (o mesos; van ser mesos, oi?) de desagradable enclaustrament. C'est fini, en Joan torna a prendre els carrers. Bentornat!

    ResponElimina
  14. JORDI, va, potser sí que he exagerat una mica...

    FERRAN, aquells mesos es van fer durs, però diuen que el que no et mata et fa més fort. I apa, preparant una altra marató.

    ResponElimina
  15. Enhorabona mestre! Jo vaig anar a la de la Sagrera i, malgrat l'error que van tenir en el recorregut de la cursa vaig fer millor marca personal! Són els fruits de l'entrenament per a la possible assitència a la meva primera marató (la de Barcelona). Encara no m'hi he decidit però estic fent programa d'entrenament enfocat a ella. Ja veurem...

    Jo ja estic apuntat a Nassos i a Sant Antoni!

    ResponElimina
  16. Quan el cos demana córrer, se l'ha d'acontentar: et sents fletxa disparada per l'arc i ja no pots tornar enrere.
    Olga

    ResponElimina
  17. FERRAN, ai, gràcies.

    TUMATEIXA, gràcies també, sí.

    PORQUET, caram, un primerenc! Ep, molts ànims. Qualsevol dia d'aquest ens trobem a una cursa, ja buscaré un porquet veloç!
    Ara mateix només estic apuntat a la Jean Bouin, la Mitja de Granollers i la Marató de Bcn, però...

    OLGA, miraré de ser la fletxa i fixaré l'objectiu.

    ResponElimina