dimarts, 20 de desembre de 2011

Bloc en venda


For the Love of Money - Sterling E. Stevens

Quan em van parlar d'afegir publicitat al bloc per una mica de xavalla, no m'ho vaig prendre seriosament. Sincerament, em sembla enutjós trobar-me publicitat de pagament als blocs que visito. I sovint, a més, la manca de control suposa conflictes irònics amb el tarannà de l'espai. Una cosa és posar enllaços basats en interessos personals i l'altre és obrir una finestra a l'atzar. Així, per ser coherent amb mi mateix, no em quedava alternativa més enllà del rebuig.

Fa temps també em van parlar d'incloure un apunt amb bones crítiques d'un model de vehicle concret a canvi d'uns calerons. Ni tan sols vaig preguntar xifres. I sovint rebo correus oferint-me suposats avantatges a canvi de publicitat en aquest espai. Recordo especialment un correu que vaig rebre fa poc. M'oferia una subscripció a un programari específic d'un sistema operatiu privatiu a canvi d'una mica de publicitat. La petició era ben curiosa. Havia d'incloure unes paraules exactes: el nom del programa, certes paraules, i un parell d'adjectius concrets que el seu sistema s'encarregaria de localitzar automàticament. Em va semblar insultant. No es tractava que el text fos feridor. D'acord, les suposadament magnífiques avantatges de disposar d'aital producte eren una mena d'apologia de l'estupidesa, però no és això el que em va molestar. Em va empipar que m'oferissin fer publicitat d'un producte basat en un sistema que no utilitzo i que no m'agrada. Simplement donant una ullada a la barra lateral d'aquest bloc es pot entendre que en sóc enemic declarat. Una simple ullada i ni això. Ho sento senyors, no tots tenim un preu.

I la culpa és vostra, estimats/des lectors/es. Quan no em llegia ni ma mare això no passava. El bloc no para de créixer i, encara que l'amoixi menys que mai, les estadístiques de visites no paren de créixer. A molts de vosaltres us conec, almenys en part, i hem comentat moltes coses al llarg del temps. Però molts d'altres ni tan sols sou seguidors declarats. No hem canviat un sol mot ni apareixen les vostres cares als comentaris. Però veig les traces de les vostres petjades, entrant i sortint furtivament. I potser se m'acuden maneres un tant estranyes de donar-vos les gràcies.

22 comentaris:

  1. Caram... doncs a mi no m'ha arribat mai cap d'aquests correus!!! Deu ser que a mi no em segueix ni cristo!!! ;p

    No sabia que hi havia aquesta mena de pràctiques comercials... la veritat és que reconec que a vegades vaig amb el lliri a la mà per la vida...

    ResponElimina
  2. Això deu ser perquè ets un paio important i influent, jo no he rebut ofertes de cap tipus, no em volen ni per tancar el blog! Però tot això que m'estalvio. Sort que ets un paio íntegre, que si no encara t'hauries venut a Microsoft... ai, es podien dir marques?

    ResponElimina
  3. Jo crec que no parlava de microsoft... que ha dit alguna cosa dels ai-trastets. Oi? ;)

    Bé, aquestes coses passen (no és el primer cop que ho sento), i va amb cadascú decidir què vol per al seu bloc, i què prefereix. Enteresa personal, o un pessic de calerons?

    Au doncs, a rebre moltes ofertes més! (I rebutjar-les totes, clar!)

    ResponElimina
  4. (llegir amb cara de Mas polonès)...
    ... blocaire mediàtic!

    I ja som tres pringats que mai hem rebut un mail d'aquestos. Joan, tú deus tenir àngel! (ja m'explicaràs com t'ho fas. Aviat ;)

    ResponElimina
  5. Quatre, tres pringats i una pringada. Jo vull que m'ofereixin l'oro i el moroooooooooooooo. Znif :(

    S'agraeix, però, la deferència, perquè si hi ha publi, és que em ratllo cosa mala eh! :)

    ResponElimina
  6. Hi ha un bloc que segueixo i racomano que es diu 70's i tracta de la nostra infantesa (dels que erem nens als anys 70). Un editor li ha proposat al Sergi, l'autor del bloc de fer-ne un llibre. Quan ja anava a signar el contracte va veure una clausa que posava: "haurà de tancar el bloc i no escriure res més del tema". Ell va dir que no, aleshores ja no hi ha llibre.

    Llegiu-lo: http://setenta-s.blogspot.com/


    Sort que com tu Joan, el Sergi no s'ha venut , s'ha mantingut en allò que li agrada i que és l'origen de la seva activitat: escriure amb total llibertat.

    ResponElimina
  7. uff! menys mal! pensava que m'havia de disculpar per venir per aquí :-)

    ResponElimina
  8. PORQUET, la primera vegada em va sorprendre tant com a tu, paraula. I mira, no crec que cap dels qui ploreu per aquí tingueu res a envejar-me. Suposo que hi ha altres factors que hi incideixen.

    XEXU, ui, els termes em queden grossos, sens dubte. Per tancar tampoc em vendria, ni parlar-ne. I sí, sóc ubuntaire. Visca el programari lliure!

    YÁIZA, els ai-trastets (hehehe) són una altra secta de pagament. Això sí, tenim enemics comuns. Pel que fa a les ofertes, he de dir que ha estat molt fàcil rebutjar-les. A veure si es decideixen a posar-m'ho més difícil, coi.

    FERRAN, m'estimo més les dimonietes, si es pot triar. I insisteixo que no crec que tingui molt a veure amb les xifres. Mooooolt aviat.

    CLIDICE, i què en faig jo del moro? Ai, millor segueixo escrivint.

    BELÉN, és tard i vol ploure, però prometo que demà li donaré una ullada a l'enllaç que ens proposes. Ni que sigui per proximitat d'idees ja m'has convençut.

    KIKA, ai no. L'estatut de Berlín prohibeix les disculpes entre els afectats. Paraula.

    ResponElimina
  9. Arribo tard, Joan. Però a la fi he arribat. Jo sóc un d'aquests visitants, furtius o no tan furtius, que entren delicadament al teu blog amb el ferm propòsit de millorar les teves estadístiques tant com puc.
    Et confirmo, a més, que també rebo propostes deshonestes com les que tu ens comentes, i que, a banda de les que fan referència al blog, últimament n'he rebuda una d'especialment ofensiva: la d'uns senyors que m'escriuen en anglès oferint-me títols universitaris i de tota mena. Ja només em faltava aquesta! Com si no en tinguéssim prou de veure la impunitat d'aquest engany en alguns regidors -i regidores- de la cosa pública.

    ResponElimina
  10. JORDI, no gaire furtiu, no. Bufa, sort que algú també ha estat temptat! Vinga repartir sabó, però la pudor segueix escampant-se. Tot plegat és bastant lamentable.

    QUETA, benvinguda sigui. Si algun èxit corre per aquí, és el d'aplegar uns seguidors tan macos. Boing, boing.

    ResponElimina
  11. Enhorabona per l'èxit triomfant i enhorabona per la integritat de no acceptar la publicitat. Ah, i sobretot, per gestionar el bloc amb Ubuntu! :)

    De tota manera, si no m'erro, publicitat en col·loquen vulguis o no, oi? Per exemple, a mi em passa que quan intento comentar al bloc del Ferran, sempre se m'obre una finestreta (abans en dèiem pop-up i després finestreta emergent) amb publicitat variada. No us passa a vosaltres?

    ResponElimina
  12. Si que enreda una mica que s'obri una pantalla de qualsevol publi, però et vindriem a veure igualment...

    ResponElimina
  13. hihihi! Això mateix t'anava a dir jo: enhorabona per tenir un bloc tan visitant que fins i tot les marques et contacten perquè els facis publicitat! ;) Et deus sentir ben orgullós, oi? :D Em sembla que em fas una mica d'enveja i tot... '¬¬

    A part de les finestres emergents no desitjades de publicitat, a mi tampoc m'agrada gaire la música automàtica que surt en alguns blocs...

    ResponElimina
  14. Hola a tots, i a tu que n´ets l'amo!!!
    Sovint sóc de les que tombo i no dic res, però ara em torno agosarada i començo a deixar la meva petjada.
    és un plaer llegir paraules tan ben lligades, i que evoquen una necessitat de trobar-les sovint.
    Així, que amb el teu permís, aniré entrant, i com diu la cançó, potser amb timidesa, potser sense saber-ne, deixaré alguna engruna de mi mateixa.
    Salut i els millors desitjos per a tots en aquest 2012.

    ResponElimina
  15. ho reconec, soc un d'aquests furtius xD

    ResponElimina
  16. Fa molt dies, d'això, ¿pot ser que amb el nou any t'hagis convertit a l'euro sotamà?
    No ho sé, no ho sé, però tants dies de silenci em fan mala espina.
    Olga

    ResponElimina
  17. NUR, dona, això de triomfant ho trobo excessiu. Ubuntaire orgullós, sí. I pel que fa a les finestres emergents, molt programes les bloquegen, i adéu maldecaps.

    TUMATEIXA, no cal que patiu. Molt escurat hauria d'estar per plantejar-me això de la publicitat.

    NÚR, ben em temo que per més que la cosa va funcionant prou bé, no és aquest el motiu de l'assetjament publicitari. Sóc dels que té l'ordinador amb el volum apagat per sistema. La música la trio jo.

    DAFNE, una materialització! Benvinguda!! Gràcies per les lloances, miraré d'estar a l'altura. I bon any.

    PONS007, furtiu i breu. Una abraçada.

    OLGA, ai, em sembla que l'any nou encara no ha arribat, però estic tan enfeinat que igual se m'ha passat... Però res greu, al contrari. Feina de gust.

    ResponElimina
  18. Jo fai propaganda de la poesia, i ja veus, les muses estan al Carib, fotent-se mojitos i rient-se de mi. No et vengos, per l'amort de Déu!!

    ResponElimina
  19. CANTIRETA, benvinguda. La imatge de les musses al Carib carregades de mojitos és d'allò més representativa. Haurem de seguir sense elles, doncs.

    ResponElimina
  20. No coneixia el teu blog... ara vinc de casa Xexu :)

    A mi em contacten continuament per posar publicitat al meu blog de cuina. De vegades ho he fet, sempre que he trobat interessant el que he de recomanar, si no em nego a recomanar-ho. La contrapartida és que em donen coses de menjar... i als preus que estan algunes coses sense gluten no els puc fer un lleig...

    Però són coses puntuals i mai ho faig si em diuen el que he de dir. De fet ja hi ha una nova manera de fer publicitat per a algunes agències de marqueting amb lo dels blogs, però sempre és una cosa bastant lliure.

    El que està clar és que el nostre blog ha de ser el que vulguem que sigue :)

    365 contes
    Terra de llibres

    ResponElimina
  21. BAJOQUETA, benvinguda. Si les propostes haguessin estat interessants potser m'ho hauria plantejat, però no ha estat el cas. De tota manera penso que no deixa de ser un condicionant i, en principi, no en vull cap. Justament, tinc aquest espai com a pàgina oberta de llibertat creativa, i aquesta llibertat quedaria escapçada amb apunts dirigits.

    ResponElimina