divendres, 30 de desembre de 2011

Una veritat de mentida


Imaginary Friend - Marta Bevacqua

–Què, escrius alguna cosa o què?
–Però si no paro d'escriure! Si escric més que mai!
–Ja, però no ho veu ningú, això.
–Encara.
–Doncs encara, però no ho llegeix ningú.
–Encara.
–Val, sí, d'acord. Però penja alguna cosa al bloc, no? Ni que sigui per entretenir l'audiència.
–A l'audiència, com tu dius, no se l'ha d'entretenir. Això ja ho fan a la tele. Es tracta d'oferir alguna cosa.
–I què? Res a dir?
–És que no se m'acut res per explicar en un apunt breu, estic en altres guerres, ara.
–Doncs no ho sé, inventa't alguna cosa.
–No sé mentir.
–Doncs explica alguna veritat.
–Mai no he dit una sola veritat, jo.
–Ai...
–Ni tan sols ara.
–Un moment, si us plau. Vaig a suicidar-me i ara torno.
–Amb dièresi.
–Què?
–Que suïcidar-se s'escriu amb dièresi.
–Però si t'estic parlant!
–Ai, perdona. T'he llegit el pensament.

19 comentaris:

  1. ¿ La síndrome del "full en blanc" ?
    ¡ Bon any nou, Joan i companyia ! (perquè... pitjor que aquest que deixem enrere no serà,oi que no ?)

    ResponElimina
  2. Posposa el suïcidi per un altre moment, i segueix escrivint, alguns et llegirem la paraula i d'altres el pensament.
    Quina gràcia que m'ha fet, un final apoteòsic, jajajaa :)))

    ResponElimina
  3. –A l'audiència, com tu dius, no se l'ha d'entretenir. Això ja ho fan a la tele. Es tracta d'oferir alguna cosa. aixó és una gran veritat. Potser per aixó la miro tant poc, més que entretenir-me, m'avorreix.

    Bona sortida i entrada d'any!

    ResponElimina
  4. jajajajaa, molt bo!!!! Ara jo no sé què he fet... t'he llegit l'escrit o el pensament? Una abraçada i Molt Feliç Any Nou!

    Xin Xin!

    ResponElimina
  5. "Ximpleries" que posen somriures a la cara d'altri NO poden ser "ximpleries", crack! (perdó, això no deu pas ser normatiu, però tú ja m'entens!).

    Ah, i... d'això... molt bon any, Joan!

    ResponElimina
  6. Molt Bo!!
    Espero que el 2012 puguem compartir moltes més ximpleries i NO ximpleries!
    Bon Any!!!

    ResponElimina
  7. Una mica tiquismiquis, corregint fins i tot les dièresis orals, però té gràcia aquest diàleg, suposo que amb tu mateix. Molt bona entrada d'any!

    ResponElimina
  8. Joan, tu segueix escrivint, ja sigui de cara al públic, o de cara a un mateix! El que compta és seguir mantenint viva la flama lletraferida!

    Per cert! Aniré a la "meva cursa", és més, d'aquí a unes hores vaig a "Nassos"! A veure si aguanto, però, que vaig amb una poteta un poc fotudeta!

    Bon any nou, Joan!

    ResponElimina
  9. em sembla que molts ho hem fet això de parlar amb nosaltres mateixos sobre res, la diferència es a vegades decideixes que no val la pena publicar-ho, i altres vegades dius: que collons...

    ResponElimina
  10. Faltes d'ortografia de pensament!!! Oi,oi això em fa pensar en allò de "he pecat de pensament, d'obra i d'omissó" que dèiem a missa. He fet una falta d'ortografia de pensament, mossèn, quans parenostres hauré de resar.

    Bon any i espero que vingui ple de pecats i faltes.

    Per cert Joan, m'han regalat "El correr Chi", ara treballaré les coses que m'has dit aquests dos mesos amb el llibre.

    ResponElimina
  11. Hummmmm... Que pensi "suïcidi", amb dièresi, cent vegades. Ala. Bon any nou, Joan!

    ResponElimina
  12. Jo me volia "automutilar" de relatsencatala.cat perquè no'm llegix ni ma mare...prò l'any que ve sirà un altre any... Una abraçada d'any nou!

    ResponElimina
  13. TXABI, darrerament no sé què és un full en blanc. Massa lletra, diria. Bon any, sí. I mira, a nivell personal pròxim no em puc queixar gaire del 2011. Quines coses, oi?

    DAFNE, ui no, espero que no em llegiu el pensament, que hi tinc algunes mentides de veritat. Hehehe.

    FRANCESC, aquest és el problema, que quan mires només d'entretenir sense oferir res, acabes avorrint. La tele, a cas és més aviat un objecte de decoració. Bon any!

    VENTAFOCS, heu llegit l'escrit i, en tot cas, el pensament que s'hi reflecteix. D'altra manera no hauríeu entès res, que tinc una ment molt tortuosa, jo. Bon any!!

    ResponElimina
  14. FERRAN, les etiquetes són impròpies per definició, evidentment. Pel que fa al terme crack, és un cas ben curiós. Tot sabem que és un anglicisme que han popularitzat els comentaristes esportius referint-se a algú que destaca en la seva especialitat. Però no, no és normatiu. De fet, la forma normativa crac, que s'utilitza sovint, està recollida al diccionari com a "persona d'escassa vàlua", és a dir, tot el contrari. Curiositat lingüística.

    TUMATEIXA, de vegades, les ximpleries són més interessants que la realitat. Espero que les meves segueixin oferint-vos alguna cosa.

    XEXU, hehehe. L'has clavat. La idea de l'apunt va sorgir quan algú amb un nivell de català justet va pronunciar la paraula suïcidi. Vaig pensar que l'hauria escrit malament. I mira, una cosa porta a l'altra...

    PORQUET, la flama és eterna i més gran que nosaltres mateixos. Morro per nassos. Ens veurem el 22?

    ResponElimina
  15. PONS007, què collons, no vindrà d'una ximpleria més. Exactament això.

    BELÉN, a missa no m'hi han vist gaire, però si els pecats de pensament compten... bufa. Ostres, una nova adepta Chi-runner! Per mi va ser una gran descoberta, aquest llibre.

    JOAN, millor que no hi pensis, ni amb dièresi ni sense. Bon any!

    CANTIRETA, doncs ja som al 2012 i el sol ha sortit pel mateix lloc. Però què caram, procurarem que brilli més.

    ResponElimina
  16. Bon 2012, Joan. Encara que sigui a cops de dièresi.

    ResponElimina
  17. Si és que... n'hi ha que som perapunyetes amb l'ortografia! =P

    ResponElimina
  18. JORDI, bon any, sí, tot i que em temo que els cops que rebrem no seran pas ortogràfics.

    YÁIZA, sí, n'hi ha que som molt perepunyetes. Molt.

    ResponElimina
  19. Caraaam... però molt, eh!!! =P (nota mental... la segona, amb e).

    ResponElimina