Erupció del Grímsvötn – Jon Gustafsson – Reuters
Segons el Termcat es tracta d’una paramnèsia que consisteix a percebre que allò que s’és vist per primera vegada ja havia estat vist anteriorment. El rellevant del cas és la nota afegida que diu que aquest fenomen pot aparèixer en persones sanes o bé associat a un trastorn mental.
El Grímsvötn, volcà islandès de nom impronunciable, escampa les seves cendres pel cel europeu, les companyies d’avió diuen que no passa res, però mentrestant fan cara d’estrènyer el culet. I en un altre derivat d’aquesta part inferoposterior del tronc, els culers s’ho miren esperant no haver d’alterar els plans en el seu desplaçament europeu. I tot plegat, em recorda alguna cosa indefinida.
Em va passar quelcom semblant amb les onades gegantines, els desatres nuclears o els terratrèmols recents. Massa sovint. Núvols i onades que s’escampen. Perill mortal. Vides humanes. Però no, no passa res, són fenòmens aïllats i no hi ha canvi climàtic. Fenòmens que no són repeticions, pura casualitat, que passen a llocs remots amb noms que s’obliden fàcilment. I no obstant, se’m repeteixen un i altre cop al cervell com imatges televisades. I em pregunto quina mena de trastorn és el meu.