dimecres, 31 d’agost de 2011

Depilantropia


Werewolf - Michelle Monique

Un lladruc rabiüt travessa la nit. És ella, però avui no hi ha lluna plena. El seu udol respon a la carta que acaba d'obrir. Per fi ha arribat el pressupost de depilació que havia demanat... i se n'adona que són temps molts durs per la licantropia.

divendres, 26 d’agost de 2011

Desafiant els límits


Oscar Pistorius - Imatge extreta de la seva web oficial

Demà comencen els mundials d'atletisme de Daegu i, durant nou dies, mil nou-cents quaranta-cinc atletes de dos-cents dos països competiran per la glòria. Òbviament, no tots els atletes opten seriosament a les medalles, però l'èxit no sempre es mesura en or. Tothom competirà amb la idea d'aconseguir superar-se a sí mateix, batre la seva marca personal, marcar un nou rècord del seu país o, simplement, fer-se veure en un aparador internacional de prestigi.

Qui ja ha aconseguit estar en boca de tothom sense ni tan sols trepitjar la pista és l'Oscar Pistorius, i és que el velocista sud-africà no és un atleta qualsevol. Va néixer amb absència congènita d'ambdós peronés i amb onze mesos li van practicar una doble amputació de cames per sota el genoll. Tot i així, en la seva adolescència ja practicava rugby, waterpolo, tenis i lluita lliure abans que una lesió el portés cap a la velocitat. La seva irrupció a les competicions paralímpiques va ser fulgurant i actualment ostenta els rècords mundials en categoria T44 (amputats d'almenys una cama per sota el genoll) de 100, 200 i 400 metres, proves que ha dominat amb claredat durant anys.

Però la seva lluita ha estat una altra. Pistorius porta anys intentant demostrar davant el TAS (Tribunal d'Arbitratge eSportiu) que les seves pròtesis de fibra de carboni no li aporten cap avantatge significatiu i que, per tant, pot competir a tots els nivells. La polèmica està servida ja que les opinions, la manera d'encarar els estudis o els grups de comparativa utilitzats en ells són molt divergents i fomenten el debat. De fet, al 2007 la Federació internacional d'atletisme va canviar la seva normativa per prohibir explícitament l'ús de qualsevol dispositiu tècnic que incorpori ressorts, rodes o qualsevol altra element que proporcioni avantatge a qui l'utilitzi davant d'altres atletes que no els facin servir. A principis del 2008 va vetar directament l'elecció de Pistorius per a l'equip sud-africà, però mesos més tard, i davant la impossibilitat de provar que tenia algun tipus d'avantatge, se li va aixecar el veto. Tot i així, aleshores no va aconseguir la mínima per Pequín.

Ara però, les tornes han canviat. Al juliol, Pistorius va aconseguir imposar-se als 400m a Lignano aconseguint, a més, la mínima pels mundials. Des d'aleshores, la polèmica ha estat més viva que mai, però el cert és que a Daegu el veurem competir amb els millors, desafiant els límits de les normes, desafiant els seus propis límits.

No ets discapacitat per les discapacitats que puguis tenir, ets capacitat per les capacitats que tens. Oscar Pistorius.

dimecres, 24 d’agost de 2011

Despertar


                                Awake - Can Akiltopu


Esclat sobtat de matí.
     Aigua freda, pell humida
          a desgrat de la claror.

Tenebra de xafogor
     de sang i suor colpida.
          I un rajolinet de vi.

dijous, 18 d’agost de 2011

Esportivitat i señorio


Messi marca el primer gol - Gustau Nacarino - REUTERS

D'acord, estic content per l'enèsima victòria del Barça de Guardiola. Però em preocupa veure que la imatge que es transmet de l'esport està tacada pel Show de Mou i els seus sequaços. Veure l'entrenador blanc ficant el dit a l'ull d'un adversari seria còmic de no ser patèticament lamentable. Ignoro l'escena, doncs, i em quedo amb en Cristiano de genolls i en Casillas de bocaterrosa mentre el Messies envia la pilota al fons de la xarxa. Impagable.

Però la final d'ahir es recordarà pels lamentables incidents del final del partit. I aquesta és la imatge que tindran els nostres fills. L'himne dels blancs diu coses com 'club castizo y generoso, [...] noble [...] caballero del honor, [...] cuando pierde da la mano sin envidias ni rencores'. Alguns ho han oblidat.

esportivitat f. Qualitat d'esportiu. Conjunt d'exigències ètiques que es basen en el reconeixement i el respecte de les regles del joc i de les relacions correctes amb un adversari, el manteniment de la igualtat d'oportunitats i l'actitud digna en la victòria i en la derrota. Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, 2a Edició.

señorio m. Gravedad y decoro de las personas en la manera de comportarse, propias de señor. Diccionario de la Lengua Española de la Real Academia Española, Vigésima segunda edición.

Si voleu veure un paio ben pagat, a Madrid, vestit de blanc i aixecant una copa, haureu d'anar a la missa del Papa. O acceptar d'una vegada per totes que les copes les aixeca qui se les guanya. 

dimarts, 16 d’agost de 2011

Descans d'estiu


Summer Relaxation - La Rose de Petit Prince - Agathe Legrand

Això de passar l'agost a la ciutat sense gairebé familiars ni amics ens desperta alguna mena de sentiment de reforma que comença a ser malaltís. No ho sé, serà que ens ataca la fal·lera de l'activitat estiuenca, que la sang ens bull i ens indueix a fer i fer i seguir fent, i quan ja hem encarat, gaudit i enllestit el lleure estiuenc ens tanquem a casa a fer reformes.

Fa un parell d'anys ens va donar per pintar el pis sencer, i ara, aprofitant aquesta mica de temps extra que ens dóna la jornada intensiva, ens ha donat per renovar alguns mobles i fer petits canvis on l'escàs pressupost es tradueix en molta dedicació i hores. Vendre mobles de segona mà, netejar, prendre mides, comprar-ne de nous, carretejar amunt i avall per cinc pisos sense ascensor, muntar fusta sueca, buscar quina ferreteria del barri sobreviu oberta, cercar la peça adequada per a donar-li un nou toc a una peça que ja té uns anys, tornar a netejar, tornar a prendre mides, muntar, clavar, cargolar, encolar, pintar, tornar a netejar, redistribuir articles, roba i demés entre els nous espais hàbils. I aprofitar per llençar coses velles que s'acumulaven sense ús.

I tot això sense deixar de llevar-se cada matí a les set i apagar focs laborals que et desborden perquè els teus companys estan de vacances i algú ha de mantenir el país en marxa, i defensant un somriure perquè a les tres sortiràs per la porta a gaudir de moltes hores de sol i temps per fer encara més coses. Qui ho ha dit, que l'estiu és per descansar?

dijous, 4 d’agost de 2011

La corda fluixa


Autor desconegut

Avança el trapezista fent tentines. Amb l'esguard a l'horitzó, el passat ja no compta. Però el present l'esparvera. Dubta de la xarxa sota els seus peus. Respira la basarda nerviosa del públic. Falseja un somriure. Alça els braços per seguir endavant. I guaita espantat l'abisme que l'espera.