divendres, 30 de desembre de 2011

Una veritat de mentida


Imaginary Friend - Marta Bevacqua

–Què, escrius alguna cosa o què?
–Però si no paro d'escriure! Si escric més que mai!
–Ja, però no ho veu ningú, això.
–Encara.
–Doncs encara, però no ho llegeix ningú.
–Encara.
–Val, sí, d'acord. Però penja alguna cosa al bloc, no? Ni que sigui per entretenir l'audiència.
–A l'audiència, com tu dius, no se l'ha d'entretenir. Això ja ho fan a la tele. Es tracta d'oferir alguna cosa.
–I què? Res a dir?
–És que no se m'acut res per explicar en un apunt breu, estic en altres guerres, ara.
–Doncs no ho sé, inventa't alguna cosa.
–No sé mentir.
–Doncs explica alguna veritat.
–Mai no he dit una sola veritat, jo.
–Ai...
–Ni tan sols ara.
–Un moment, si us plau. Vaig a suicidar-me i ara torno.
–Amb dièresi.
–Què?
–Que suïcidar-se s'escriu amb dièresi.
–Però si t'estic parlant!
–Ai, perdona. T'he llegit el pensament.

dimarts, 20 de desembre de 2011

Bloc en venda


For the Love of Money - Sterling E. Stevens

Quan em van parlar d'afegir publicitat al bloc per una mica de xavalla, no m'ho vaig prendre seriosament. Sincerament, em sembla enutjós trobar-me publicitat de pagament als blocs que visito. I sovint, a més, la manca de control suposa conflictes irònics amb el tarannà de l'espai. Una cosa és posar enllaços basats en interessos personals i l'altre és obrir una finestra a l'atzar. Així, per ser coherent amb mi mateix, no em quedava alternativa més enllà del rebuig.

Fa temps també em van parlar d'incloure un apunt amb bones crítiques d'un model de vehicle concret a canvi d'uns calerons. Ni tan sols vaig preguntar xifres. I sovint rebo correus oferint-me suposats avantatges a canvi de publicitat en aquest espai. Recordo especialment un correu que vaig rebre fa poc. M'oferia una subscripció a un programari específic d'un sistema operatiu privatiu a canvi d'una mica de publicitat. La petició era ben curiosa. Havia d'incloure unes paraules exactes: el nom del programa, certes paraules, i un parell d'adjectius concrets que el seu sistema s'encarregaria de localitzar automàticament. Em va semblar insultant. No es tractava que el text fos feridor. D'acord, les suposadament magnífiques avantatges de disposar d'aital producte eren una mena d'apologia de l'estupidesa, però no és això el que em va molestar. Em va empipar que m'oferissin fer publicitat d'un producte basat en un sistema que no utilitzo i que no m'agrada. Simplement donant una ullada a la barra lateral d'aquest bloc es pot entendre que en sóc enemic declarat. Una simple ullada i ni això. Ho sento senyors, no tots tenim un preu.

I la culpa és vostra, estimats/des lectors/es. Quan no em llegia ni ma mare això no passava. El bloc no para de créixer i, encara que l'amoixi menys que mai, les estadístiques de visites no paren de créixer. A molts de vosaltres us conec, almenys en part, i hem comentat moltes coses al llarg del temps. Però molts d'altres ni tan sols sou seguidors declarats. No hem canviat un sol mot ni apareixen les vostres cares als comentaris. Però veig les traces de les vostres petjades, entrant i sortint furtivament. I potser se m'acuden maneres un tant estranyes de donar-vos les gràcies.

dilluns, 12 de desembre de 2011

Més enllà del pinzell


 
     Matinada Blaugrana - José Costa - Skaboy

Més enllà del pinzell
queda el canemàs
de blancs trencat.

Potser plora,
i minva,
sol.

divendres, 2 de desembre de 2011

Roba molla


De la sèrie Breath - Tomohide Ikeya

Quant les noies li van parlar de la feinada que els esperava amb el festival de roba molla, ràpidament s'oferí a ajudar-les. S'imaginà una festassa de samarretes enganxades a la pell... I va acabar fent la bugada.