dimecres, 4 de gener de 2012

Apilant la llenya


Incendi forestal a Xile - EFE - Arxiu

Les xifres oficials parlen de prop de quinze mil hectàrees cremades, però algunes fonts apunten a més de vint-i-tres mil. Sigui com sigui, l'incendi que està assolant el Parc Nacional Torres del Paine des del 27 de gener continua actiu i els forts vents no semblem anunciar una solució imminent. Ja s'ha declarat la zona catastròfica, però les veus més crítiques de Xile acusen directament les autoritats per manca de prevenció, per resposta lenta i mal coordinada, per males decisions, per veure's superades pels fets i, en definitiva, per ineptitud davant el desastre. Res nou.

El parc, amb prop de 240 mil hectàrees, està declarat reserva de la biosfera per la Unesco des de finals dels anys setanta, i és una de les joies turístiques de Xile. No obstant, per més que representi un espai de biodiversitat mediambientalment fràgil, un reclam turístic important i una font d'ingressos gens menyspreable pel país, el cert és que hi treballen tot just 30 funcionaris.

La reflexió és òbvia. Sembla ben fàcil reduir despeses en l'administració prescindint de les feines de prevenció mediambientals tal com s'està fent avui a casa nostra. Ara per ara, vivim de rendes. La terra entoma les nostres accions com pot, i amb prou feines. I quan tot se'n va en orris, correm a buscar responsables. Però mentrestant la Generalitat continua aplicant retallades a la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments (DGPEIS). A Xile el foc ja està cremant. Aquí, de moment, només apilem la llenya.

15 comentaris:

  1. És una situació complicada, de moment anem mirant fins on es pot estirar la corda sense que es trenqui. Estaria bé saber aquest punt per no arribar-hi, dir 'ara que van maldades, reduïm despeses fins a cert punt i tot es mantindrà igual'. El problema és que per conèixer aquest punt hem de deixar que la corda es trenqui. Però llavors les conseqüències són força pitjors.

    ResponElimina
  2. Un bon exemple per palesar la situació que podem arribar a viure al nostre país, en la conjuntura retalladora actual. Tan de bo no haguem de lamentar focs, ni als boscos ni enlloc, tan terribles com aquest a Xile.

    ResponElimina
  3. Em sembla que haurem de deixar la nostra visita per més endevant...

    ResponElimina
  4. Els boscos estan ben adobats i acumulen suficient llenya apilada per tal de fer-los cremar fàcilment i amb continuïtat. Només cal una sola guspira i una mica de vent que l'acompanyi.

    Les paraules són sobreres, no cal dir res més ni atribuir responsabilitats en cas d'una catàstrofe imminent.

    ResponElimina
  5. Aquest estiu, era a casa, i de cop i volta el cel es va tornar gris, semblava la fi del món. Era un incendi que tornava a arrasar el poc bosc que s'havia reforestat, ja que feia 20 anys ja havia quedat assolat.
    Si ens foten de tot arreu, ara no els vindrà a esmerçar partides per a la prevenció. Ho fan amb la salut, que cony els importa el bosc!!! Però, ara podem estar tranquils tenim el govern "dels millors"!!!

    ResponElimina
  6. Un arbre, un bosc, els nostres amics, veure'ls cremar davant la impotència i dir, sí, si ho podíem haver evitat, podíem haver estat preparats. Però, es clar, d'alguna part treuen els diners. De medi ambient, d'educació, de sanitat.

    Els quedarà un pressupost moníssim.

    ResponElimina
  7. No és tan sols el problema de les retallades. La ventada de fa dos anys va literalment arrasar algunes zones boscoses dels voltants d'on vist i el que va quedar malmès llavors, va anar per terra amb la nevada d'un any després. I gairebé tota aquesta llenya encara és al mateix lloc. Els ADF van netejar els camins i algun propietari sí que va treure els arbres caiguts del seu terreny, però la resta... No vull ni pensar què passarà si algun dia hi ha un incendi per aquí.

    ResponElimina
  8. en temps de vaques grasses es fan barbaritats, però en època de crisis el que es fa no té nom.....resem perquè no passi res i els estius siguin suaus.

    ResponElimina
  9. XEXU, em penso que això d'anar posant a prova la corda és una temeritat. Al final, sempre acaba per trencar-se per un lloc o altre.

    FERRAN, molt em temo que ens acabarem lamentant d'una o altra manera. L'exemple del foc és colpidor, però la manca de prevenció afecta a molt més que els boscos.

    ARIANA, suposo que el nostre viatge s'haurà de cenyir a l'Argentina. Però vaja, això rai.

    VIOLETA, les paraules mai no sobren quan es tracta de denunciar abans no passi. El jo ja ho vaig dir no serveix de res, però posar totes aquestes coses sobre la taula és una necessitat.

    ResponElimina
  10. DAFNE, hi ha coses que són absolutament indignants. Sanitat, salut, educació... i anar passant.

    BELÉN, uns pressupostos dignes del seu tarannà. Ja se sap, les retallades sempre són pels altres.

    LLUÏSA, tot plegat és un disbarat i requerim d'un canvi radical ja o en patirem les conseqüències.

    GARBÍ, no crec en les oracions, i menys quan es tracta de fer les coses ben fetes. Si vas acumulant números, sempre t'acaba tocant una rifa o altra.

    ResponElimina
  11. els incendis a l'estiu ja son com una tradició de casa nostra, què posarien els telenotícies a l'agost sinó?

    ResponElimina
  12. saber que les Torres del Paine s'estan cremant és una tragèdia molt gran. Tan es qui en sigui responsable, xq tots som responsables del què fem.

    Certament les retallades arriben a tot arreu. A veure què passarà a l'estiu. No m'ho vull imaginar.

    ResponElimina
  13. Bona la metàfora de la llenya.
    La podríem aplicar a altres àmbits, també.

    ResponElimina
  14. PONS007, si només fossin els incendis encara, però la cosa va més enllà. És la deixadesa general que ens abocarà al desastre.

    RITS, tragèdia evitable. Això és el que fa més ràbia.

    JORDI, sí, massa fàcil d'aplicar a molts àmbits, em temo.

    ResponElimina
  15. El pitxor és que retallen del que no han de retallar mentre en altres aspectes (com deia la meva avia), tot va a l'ample...

    ResponElimina