dimecres, 11 de gener de 2012

Dormint amb la lluna


Perfect Dream - Agnieszka - Nicolette11

Udolo a la lluna que ve a malprendre'm el son boirós que ja no m'embriaga. La veig altiva, imperial, i sé que és una farsant amb llum que no li és pròpia. Però tant és, m'encisa. Passeja amb parsimònia pel seu camí de nit i jo, com un passerell, no puc deixar de mirar-la. Les pigues li graven una pell emblanquinada i la cabellera de nit comença a amagar-li el front. Avui una mica més que ahir, demà una mica més que avui. I jo me la miro distret i no puc evitar la seva dolça metzina.

Diuen que és mou de pressa, com nosaltres, però li veig la lenta magnificència d'aquella model que travessa la passarel·la vestida de gala, conscient dels ulls que l'esguarden. Juganera, m'esgarrapa les hores de son sense ni tan sols adonar-se'n, però intueixo el seu mig somriure murri i la deixo fer. Les extirpa melindrosa amb coltell d'ivori, i la incisió esdevé mortal. El verí s'escampa amb la mateixa celeritat adormida, i els ulls cauen lentament amb parpella de ploma.

I somnio que descansa al meu costat mentre amb gest amorós m'aboca, endolcides, les hores de son manllevades.

20 comentaris:

  1. I jo, il.lús, pensant-me, convençut, que el seu ball magnificent el ballava només per als meus ulls. I ve-tú aquí que també els teus, ulls, allà en la distància, també en gaudeixen!

    ps: genial el "farsant amb llum que no li és pròpia"!

    ResponElimina
  2. l'encís de la lluna que ens té a tots ben captivats...
    i no deixem d'admirar-la...
    i ella, entre murri i burleta... ens va fent ganyotes mentre avança impertorbable cap al seu destí cíclic...
    ni una mirada, ni un gest la delaten...

    i seguim admirant-la...
    i tot i saber-la farsant...
    seguim encantats per l'embruix de la lluna!

    ResponElimina
  3. Aquesta lluna és una mica promíscua, que també dorm amb mi de tant en tant. Haurem de veure què passa aquí...

    ResponElimina
  4. AQUESTA LLUNA ÉS MES PUTA QUE LES GALLINES. S'ho fa amb tot quisqui, i ves a saber tu que fa per la BANDA AMAGADA.

    ResponElimina
  5. Ei!! M'ha agradat, aquest escrit teu d'avui!! Ai, aquesta Lluna... És alhora la mateixa, però diferent per a cadascú!

    ResponElimina
  6. Haha!! La vena poètica d'en Francesc m'ha fet riure!

    ResponElimina
  7. tothom encisat per una cosa que no tenim a l'abast...potser aquesta és la seva virtut principal.

    ResponElimina
  8. Aquesta lluna, que tothom la vol i ningú l'ha pot haver; sempre ens enlluerna, i ens evoca pensaments que ens fan sentir allò que voldríem.
    Si fos fàcil d'aconseguir, aleshores ningú la voldria, aquí rau el seu encant, m'apropo a les paraules del garbí24!!!

    ResponElimina
  9. La lluna és contradictòria: bella i trista alhora. Amb la imaginació li donem els nostres somnis, ella els pren i al cap d'un temps, torna sempre a recollir-ne de nous.
    No deixis de contemplar-la: és addictiva.

    ResponElimina
  10. I qui no voldria tenir la lluna en un cove... i amorosament amanyagar-la fins a quedar vençuts per la seva atmosfera narcòtica i caure en el son de les estrelles.

    Ai fillet, per això sempre em deuen dir que deixi de demanar-la en un cove!

    ResponElimina
  11. A mi sempre m'ha inquietat que la Lluna no giri com la majoria de cossos celestes, i que ens mostri sempre la mateixa cara. Què amaga?

    ResponElimina
  12. A mi la lluna sempre m'ha semblat molt freda. És curiós que malgrat això, inspiri sentiments tant càlids...

    ResponElimina
  13. FERRAN, que no havies vist el focus solar? És la diva que passeja per l'escenari, ja li pots portar diamants, ja...

    MAR, saps? Pensava que aquest parlar/escriure teu té molt d'aquest aire. Sense majúscules, sense punts finals, com arrossegant les frases amb parsimònia lunar...

    XEXU, ja t'ha sortit la vena? De debò, no entenc com és que us feu els sorpresos si és evident que passeja a ulls de tothom. Coi de llunàtics.

    FRANCESC, no cal que cridis, home. Fet i fet, no s'ho fa pas amb ningú, només s'insinua, així que més que comparar-la amb les gallines (pobres...) jo diria que és una mica escalfabraguetes/escalfacalces.
    I ara em pregunto perquè no hi ha un terme normatiu i en femení al respecte i he d'acabar innovant.

    ResponElimina
  14. YÁIZA, definitivament és la mateixa, segur. Tots els experts coincideixen que només en tenim una. En tot cas, la mirem amb ulls diferents.

    FERRAN (i 2), definitivament, la poesia està infravalorada.

    JPMERCH, l'has clavada. Tot són rumors de la premsa del cor.

    GARBÍ, i tant. Com les estrelles de Hollywood. O és potser per això en diem, justament, estrelles.

    ResponElimina
  15. DAFNE, em quedo amb això que si fos fàcil d'aconseguir, aleshores ningú la voldria per acabar de desmuntar la teoria del Francesc.

    OLGA, tal vegada com la vida. Potser aquest és el seu encant. Sóc llunàtic de mena, jo, però aquesta darrera frase teva m'ha fet esglaiar. L'encís el trobo magnífic, però l'addició, perillosa.

    PORQUET, en un cove! No home, no. Estimar també vol dir desitjar llibertat. I no em diguis fillet, nano, que sona massa paternalista per a un garrí de la meva generació, i els meus pernils no són tan tendres!

    ResponElimina
  16. LLUÍS, som nosaltres que la fem girar sempre de cara, sotmesa a esclavatge. I suposo que, com tots, amaga el que pot.

    TUMATEIXA, freda i distant. I, malgrat tot, els flaixos segueixen apuntant-la i seguim fent-li ofrenes. No tenim remei.

    ResponElimina
  17. Una lluna plena preciosa ha lluit en el cel aquestes darrers dies, nits...de bon grat jo també udolaria....belles paraules!

    ResponElimina
  18. ... i és tan bonica, enoooorme, plena. Com amb les flames d'una llar de foc, m'hi puc passar llargues estones només mirant-la, sense dir ni pensar en res.

    ResponElimina
  19. ELFREELANG, som tots plegats una colla de llunàtics, encisats com estem.

    TXABI, sempre he pensat que la representació natural dels elements (el mar, el foc, el cel, la terra...) té quelcom de màgic que ens atrau sense remei.

    ResponElimina