dimarts, 17 de gener de 2012

La memòria de la meuca


Elizabeth Short - Laura Ferreira

No coneix descans, ni pena, ni perdó, car la seva és una història de drames continus. Ignorada i rebutjada va fer camí com va poder per tal de sortir endavant. Però mai va saber trobar altres viaranys i, així, mai no tingué esperances de futur. Ningú es sorprèn de la seva fi. Agredida i mutilada. Es veia venir, pensaran alguns.

Es vestiran d'hipocresia i dol, recitaran quatre mentides, tancaran la caixa, i l'oblidaran. Però en vindran més. I cada una d'elles rebrà el mateix tracte. Vexada i morta, la maquillaran per quatre rals. Com una meuca barata.

La meuca vam ser nosaltres. Som nosaltres. Falta saber si serem nosaltres. La seva memòria és la nostra.

10 comentaris:

  1. Doncs potser estàs parlant d'algun torturador que ha mort recentment, però a mi m'has fet pensar en Amy Winehouse...

    ResponElimina
  2. No estc malament per veure-hi un apunt politic no?

    ResponElimina
  3. El drama rau en tots aquells que podien fer, i davant del prec, mutilen; i després s'omplen la boca amb bones paraules fent veure que els importa. Quan hom mor, no valen les paraules!!!

    ResponElimina
  4. Tinc un poema sobre això. Vols que el publiqui? M'agrada molt, és cru i precís, que és el que cal.

    ResponElimina
  5. S'hi poden incloure moltes coses dins aquest cabàs: la política, la constitució, dones maltractades, la història...

    En tot cas, ras i curt, aspre i dur!

    ResponElimina
  6. Uish, aquesta imatge em fa pensar en una temporada de Nip Tuck en què mutilaven noies que s'havien fet cirurgia estètica... Esgarrifós!

    ResponElimina
  7. La curta memòria de la meuca, sembla ser la que tenen alguns insignes demòcrates del nostre país. Si més no això sembla, després d'escoltar les seves lloances al ja mort exministre franquista que va saber canviar de xaqueta i arribar a president de comunitat autònoma, d'un poble al qual va acabar parlant en la seva llengua gallega.

    Ecs.

    ResponElimina
  8. XEXU, podria estar parlant d'algun torturador. Ves a saber.

    GARBÍ, no, no estàs pas malament. Tot just polititzat.

    FRANCESC, sí. És clar. Però no et mulles gens ni mica, tu.

    DAFNE, les paraules han de sortir abans, però el que ens defineix són els fets. Cal actuar abans, també.

    ResponElimina
  9. CANTIRETA, què és això de demanar permís? Endavant! O és que ens penses deixar ara amb la incògnita?

    PORQUET, darrerament crec que anem molt curts de memòria, i la que tenim està bastant fotuda... És la prostitució dels ideals.

    YÁIZA, l'Elizabeth Short és més coneguda com "La Dàlia Negra", i és la víctima d'un dels assassinats més mediàtics de la història. Segur que els guionistes de la sèrie coneixien la història.

    FERRAN, una de les interpretacions que esperava arrencar. Ens tornem indignes d'escoltar aquestes bestieses. Ecs, sí.

    ResponElimina