dilluns, 27 de febrer de 2012

Argentina on the rocks


A la Laguna de los Tres, amb el Fitz Roy al fons

Tres dies més de muntanyes, senderes i camins, trepitjant pols, herba i gel. Hem estat allotjats a El Chaltén, el poble més jove de l'Argentina. De fet, no es tracta ni tan sols d'un municipi ja que, sense aquesta distinció oficial, no disposa d'escola, ni d'hospital, ni policia, ni ajuntament... En realitat és una mena de campament base, una base d'operacions per a totes les expedicions de muntanya, un nucli turístic on tot està pensat per al repòs del caminant. Allotjaments, restaurants, botigues de queviures, oficina de guies, agència turística organitzant excursions, etc. I tot plegat dins els límits del parc nacional de Los Glaciares.

Estem a la zona nord, i aquí no hi ha glaceres de la popularitat del Perito Moreno, però en canvi hi ha la glacera més gran de tot l'Argentina, la glacera Viedma, sobre la que aquest mateix matí hem fet una excursió impressionant. Aquí la popularitat l'aporten les muntanyes. El pic més alt és el Fitz Roy, amb els seus 3.405 metres d'altura, però massa sovint està envoltat de núvols que dificulten les condicions i la seva visibilitat. El vent senyoreja la zona, i els locals ens mostren contínuament el seu desconcert per aquests tres dies de calma, desconeixedors de la nostra bona fortuna amb les condicions meteorològiques. A l'oest del Fitz, hi ha el Cerro Torre que, malgrat els seus escassos 3.102 metres, és tota una llegenda dins el món de l'escalada per la seva complexitat. I esquitxant la serralada un munt de camins i senderes, llacs i pujols pels quals rondar fins a l'extenuació en l'eterna recerca del camí com a meta. Per aquí encara no he sortit a córrer, però anem reforçant cames a base de muntanya. 22 km fins Laguna torre, 25 km per Laguna de los Tres, grampons a la glacera Viedma i una passejada de 8 km més cap al Chorrillo del Salto. No diríeu mai que es tracta d'una cascada, oi?

Menjar a la motxilla i unes bones botes, poca cosa més es necessita. Perquè encara no us he explicat el millor, el més sorprenent. Deia en el darrer apunt que aquesta terra té quelcom de primari, de salvatge. Doncs bé, aquí no cal portar aigua. D'excursió sense aigua? Com és possible? Doncs perquè tota l'aigua del parc és potable, tota. Directa de glacera, pura i neta, sense cap contaminant. Només cal acostar-se a un /arroshíto/ i ja. Tal com va ser arreu. Tal com ja no és enlloc. O gairebé enlloc. Al peu de la glacera, amb gel escamotejat a cop de piolet, ens hem pres el millor Baileys de la nostra vida. On the rocks, per descomptat.

13 comentaris:

  1. és que ens feu tantes dentetes!
    però són tan boniques!

    quina meravella nois!
    abraçades i petons!

    ResponElimina
  2. Uf!!!!! No vegis com se m'estan allargant les dentetes.... la foto és espectacular i amb tot el que expliques ja m'estic posant més que nerviós! Això ha de ser un paradís per als amants de la muntanya!!!! (vaig a treure bitllet ara mateix!).

    És una sensació extraordinària quan vas agafant aigua dels rius, rierols i saltants que et trobes a la muntanya. Aquí només es pot fer quan ja et trobes en alçades que saps que no hi ha ramats. Quan ho pots fer a mi m'agafa com una mena de comunió amb la muntanya difícil d'explicar.

    Tros de viatge... si senyor!

    ResponElimina
  3. As-pac-ta-cu-là la foto, Joan, meravellosa!! A mi també m'esteu allargassant les dents fins a uns extrems realment indesitjats: començo a ratllar el terra de casa. Prou, prou, prouprouprou! (però disfruteu molt, això sí, vosaltres que podeu!!!)

    ResponElimina
  4. Brindem amb l'aigua neta, tan pura. I la imatge.

    ResponElimina
  5. Abans de dir-te que la imatge que ensenyes és absolutament espectacular i que de la manera que ho expliques gairebé em venen ganes de posar-me a fer trecking (he dit gairebé), deixa que faci ús de la meva deformació professional... això de beure aigua 'salvatge'... no us comporta alguns desordres intestinals? L'aigua no és igual a tot arreu...

    Per cert, que la foto és espectacular i que gairebé em venen ganes de posar-me a fer trecking (he dit gairebé).

    ResponElimina
  6. el blau de l'aigua es photoshop, no?

    ResponElimina
  7. Genial! Més enveja. Gens sana. Argh!!!!! Jo hi vull anar!

    Amunt al Pirineu també es pot veure aigua del riu. Per sobre de les valls, clar. No és tan i tan fàcil de trobar com on sou vosaltres... però és ben bona! L'únic problema és la falta de sals minerals de l'aigua, problema que suposo que també teniu vosaltres. Per una mica no passa res, però si només has de veure això se li ha de posar alguna cosa! (per exemple... tang!). Si no... cagarrines! =)

    ResponElimina
  8. Megda agago de fej un surc al treng amg les dents....

    Quina enveja :-) Gaudiu! Gaudiu!

    ResponElimina
  9. Jo no sóc de muntanya, ni motxilles, ni senders... però veient la imatge, em fan venir ganes d'agafar unes bones botes!!!
    El més important és tot allò que viviu plegats i que formarà part de la vostra història per sempre!!! Gaudiu dels bons moments!!!!

    ResponElimina
  10. Ostras noi, quina sort!
    això és una preciositat!!

    ResponElimina
  11. Collons, que em venen ganes de venir. Vosaltres aneu fent, que jo m'ho penso. A veure si l'Artur em deixa a l'atur, i llavors tot serà més fàcil.
    Salut!

    ResponElimina
  12. MAR, me n'alegro de veure-us les dentetes ben sanes.

    PORQUET, tal com ho descrius. Pura comunió.

    FERRAN, caram, he menystingut l'efecte vampíric.

    JORDI, ai, l'aigua neta. Escassa i preuada.

    XEXU, l'aigua de desglaç pur no porta res que et pugui regirar l'estómac. I això és fantàstic.

    ResponElimina
  13. PONS, res de retoc, ni Photoshop ni unes simples corbes de color, res de res. Paisatge pur.

    YÁIZA, d'això... em sembla que això de les sals no ho acabes de tenir molt clar. No, aquí no cal afegir res, i no, res de cagarrines ni cap altre trastorn. Magnífic.

    DAFNE, la nostra història comença a tenir un bon gruix d'històries, i espero poder seguir-la engreixant molt i molt. Gràcies.

    TUMATEIXA, realment espectacular, sí senyor.

    LLUÍS, ai, faràs tard, però què caram, per anar de vacances bé s'ho val. Molt recomanable.

    ResponElimina