diumenge, 5 de febrer de 2012

Mitja Marató de Granollers 2012


Fotografia d'Ariana Casanovas

Ja us ho he dit més d'un cop: la mitja marató és la meva distància preferida. Vint-i-un quilòmetres i noranta-set metres. Una distància prou llarga com per requerir de cames i resistència però també per a posar-hi seny, gestionar les forces i utilitzar l'estratègia. També he dit algun cop que sóc corredor d'hivern, que les altes temperatures m'aclaparen i que el meu rendiment millora amb el fred. Avui s'esperava un matí gèlid però el sol ha fet acte de presència i al final la cosa no ha estat tan greu. Hem sortit a tres graus i mig, però a mesura que anava avançant el dia, el cel s'encapotava i les temperatures anaven lleument a la baixa. Les previsions havien estat molt pitjors, així que podem dir que hem estat de sort.

Com sempre, he sortit sense pretensions, simplement a rodar que l'objectiu prioritari a hores d'ara és doblar la distància el vint-i-cinc de març. Però un cop al ball s'ha de ballar i com m'he sentit còmode he anat prement l'accelerador de mica en mica. Aquesta mitja és de les millors d'Europa i ho demostra any rere any. Molt ben organitzada, amb una gran tradició, un ampli suport popular i de les poques ocasions que tenim els afeccionats de competir amb els millors corredors del món. El suport de la gent és increïble, amb tothom abocat a aplaudir, els nanos estenent les mans... I no sabeu com motiven els crits d'ànim quan les cames comencen a pesar.

He completat la cursa en 1:35:22, a un ritme de 4:31 el quilòmetre. No em puc queixar. M'he quedat a tot just dinou segons de la meva millor marca. No estic sent gaire constant amb els entrenaments, però les cames encara responen.

18 comentaris:

  1. Bravo campió!!! Un temps boníssim!!! De fet, la meva marca en mitja es mou per aquí però fa anys que no m'hi acosto doncs tampoc sóc molt constant amb les mitges (com a mínim, ben entrenades).

    La mitja de Granollers la trobo una bona cursa però tampoc tan espaterrant com molta gent en parla (jo només l'he feta un any). No ho sé, sí que hi ha gent a Granollers i a la Garriga però durant la resta de recorregut... I precisament el recorregut a mi no em mata.

    També et dic que potser estic molt enamorat de l'ambient que vaig viure l'any passat a la Behobia. Va ser brutal. Plovent tota la cursa i una gentada de por, corrent i animant! Jo mai havia viscut una cursa amb aquesta intensitat. Des de llavors que totes les curses em semblen molt escasses en animació!

    Però bé, el tema és seguir corrent amb la Marató al cap! Jo avui he fet 20 quilòmetres rodant a ritme de marató pel litoral barceloní. Força bé! Cada dia em trobo més còmode tot i que em continua mancant fer una tirada més llarga per a provar si el meu cos (i cap!!!!!) poden aguantar el que serà la meva primera marató!

    ResponElimina
  2. Carai, que professional! Entre el que expliques tu i el que explica el Porquet... mare meva. Jo ja ho dic, corro fins a la parada del bus i ja esbufego. Res, a mi deixeu-me caminar i prou. De totes maneres em sembla molt interessant el que suposa correr curses de llarga distància... la preparació ha de ser física i mental, saber calcular forces... tot plegat, no és fàcil. Ah, i un cop vaig estar investigant la Behovia de la què parlar el Porquet i em va semblar una cursa duríssima! Hauria d'entrenar TANT simplement per poder-la acabar...!!

    ResponElimina
  3. Caram, trobo que està molt bé. Si estàs prop de les teves millors marques col dir que la lesió està completament superada i oblidada. Si hi poses una mica més d'entrenament segur que et pots superar a tu mateix, que suposo que és el més desitjable. A més, cal pensar en les grans cites que venen. T'hi trobaràs amb en Porquet allà?

    ResponElimina
  4. T'ho dic a l'alemanya: respekt! Us admiro, Joan, als qui podeu fer aquestes marques i explicar-ho. No he corregut mai una marató, jo, ni mitja ni un quart, i només de pensar-hi se m'accelera el cor.

    No, mira, saps què? vosaltres (tú, el porquet i qui s'hi animi) aneu fent, que nosaltres ja llegirem les vostres cróniques, hihi...

    ResponElimina
  5. deien que n'hi hauria 10.000, que amnb aquest fred deu n'hi do. L'important és participar, i a la marató, o mitja marató encara més. Quan facin una marató de 25 metres, a lo millor m'hi apunto.

    Com diu en Ferran, feu vosaltres la marató pero nosaltres.

    ResponElimina
  6. No m'ha costat gens gens córrer amb el fred. Al contrari, es corria de maravella.

    ResponElimina
  7. JO de moment si voleu us acompanyo amb el meu vici per la bici.....i que ara també resta una mica aparcada per culpa de tanta fred

    ResponElimina
  8. què tindran les mitges que les fa tan atractives? ^^ mon germà també era "mitgeru", fins que un genoll s'ha entestat en fer-li la punyeta. Un temps molt bo, estàs força en forma eh! :)

    ResponElimina
  9. Doncs Déu n'hi do del bon temps que has fet per estar mig desentrenat. Felicitats, campió!

    ResponElimina
  10. I quant has dit que fa mitja marató?...

    ResponElimina
  11. Genial, jo el màxim que he corregut són 10 km, no imagino doblant, i molt menys en aquest temps!!! Un dia, un amic que corre maratons, mitges, i de tot, em va dir, que el que jo feia era un plaer, córrer sense temps!!! Així sempre guanyo!!! Bromes a banda, ENHORABONA!!!!

    ResponElimina
  12. Crits d'ànim, doncs.
    Per a la propera mitja.

    ResponElimina
  13. TXABI, gràcies!

    PORQUET, saps? Em fas pensar que mai no he entrenat una mitja com a tal. Sempre les he utilitzat com a part per a preparar alguna altra cosa, així que no n'he corregut mai cap com a objectiu específic. Ho haurem de solucionar algun dia. Ara per ara, però, la marató torna a ser l'objectiu.

    YÁIZA, les distàncies llargues s'agafen poc a poc. Un quilòmetre després de l'altra. Roma no es va construir en dos dies. La paciència és clau, la planificació també perquè representa entrenar durant mesos per una sola cursa.

    XEXU, el cert és que corro per plaer, i no sóc massa regular amb els plans d'entrenament. Però tot i així, acumulo quilòmetres constantment, i les cames ho noten. Si no passa res estrany, estaré a la sortida de la marató, sí.

    ResponElimina
  14. FERRAN, tot sigui que algun estiu m'animi a fer la marató de Berlín. Diuen que és la millor d'Europa, així que...

    FRANCESC, home, la gràcia de la marató és el repte, i 25 metres ja no ho són, no?

    BELÉN, totalment d'acord. Diguem que la refrigeració ja la portàvem de sèrie.

    GARBÍ, els vicis ho són quan no te'n pots estar ni amb aquest fred.

    ResponElimina
  15. CLIDICE, sempre he fet esport, així que suposo que dec estar en forma, sí. El que no sé és en forma de què... No, sense conyes, crec que si m'ho prenc seriosament ho puc fer molt millor.

    LLUÏSA, el cos és molt agraït, la veritat. Començar es fa feixuc, però el cert és que amb la perseverança els resultats sempre arriben.

    JPMERCH, 21.097 metres, o sigui, poc més de 21 quilòmetres. Poca cosa, la veritat. Però es fan a peu.

    DAFNE, realment, corre sense temps és la millor manera de gaudir-ne. Jo procuro no obsessionar-me massa pels temps, però inevitablement hi acabes fent una ullada. Corre contra un mateix és enriquidor.

    JORDI, les paraules queden en conserva, i així, les puc rescatar en el futur. Guardo els ànims ben fresquets per la propera.

    ResponElimina
  16. enhorabona joan! però llàstima que no vam poder coincidir a la candelera!

    ResponElimina
  17. KIKA, gràcies! Sí, aquest cop no va poder ser, però segur que hi coincidim algun cop.

    ResponElimina