dimecres, 7 de març de 2012

En barrina


Hannes Arch piloting a Zivko Edge 540 V3 at the airshow in Kirchheim, Upper Austria - H. Raab

–Bienvenidos a Espanya –m’etziba el paio uniformat tot just baixar de l’avió.
–Ja hi som –em sento dir burleta mentre arrufo el nas.
No, les coses no han canviat gaire en els darrers quinze dies. Esperar una altra cosa és simple romanticisme. Ben mirat, les coses no han canviat gairebé gens en els darrers temps, però avui tornen a anar en dansa els dubtes sobre un model que ha estat ben vàlid durant gairebé trenta anys.

El 1983 es va engegar el programa d’immersió lingüística sense gaire enrenou. El model ha funcionat durant trenta anys. Però a la merda el model. D’aleshores ençà, les dades indiquen que ha estat un gran èxit, però sembla que no hi ha cap interès en mirar-se les dades lingüístiques. A la merda les dades. Es tracta de fer política lingüística evidentment orientada cap a la centralitat de l’estat minúscul que ens tracta de conquesta. I la plena conquesta d'un poble tossut es fa a poc a poc. Dades? Quatre casos han posat en entredit el nostre model. Quatre. En canvi hi ha 125.953 alumnes valencians que durant el curs 2010/2011 no van poder ser escolaritzats en la llengua que van sol·licitar. D’aquí que 4 valguin més que 125.953. I a la merda les matemàtiques. El pla està ben clar. Primer es segreguen les línies, ja hi som a mig camí. I després es va arraconant la quota forana. Aquí al costat mateix, sembla que funciona bastant bé.

El vol s’ha acabat. Els míssils han sortit amb l’objectiu de fer sang i d’abatre la nostra llengua. Tocada. Cau al buit. En barrina. L’altra dia l’Évole li deia a en Pujol que la independència semblava una pel·lícula d’acció. Talment amb la supervivència de la llengua. Ja se sent la música èpica, no ens queden crispetes i som a l’escena final. Però que quedi clar que agafarem el comandament i remuntarem el vol, in extremis si cal. No ens queda altre camí perquè, com va dir Tàcit, la marca de l’esclau és parlar la llengua del seu senyor.

17 comentaris:

  1. Agafarem el comandament, remuntarem el vol i a la merda Espanya ... perdó peró algú ho havia de dir.
    Núria

    ResponElimina
  2. no pateixis que si amb una guerra no ens varen fer callar menys ho faran tocant els collons

    ResponElimina
  3. doncs, si: a la merda tots ells, a la merda espanya!

    ResponElimina
  4. És tan, però tan indignant que continuïn provant-ho, un cop i un altre, i un altre i encara una vegada més... Uns putus feixistes, és el que són.

    ResponElimina
  5. ... no ho aconseguiran; la nostra llengua és viva, perquè viu amb nosaltres. Això sí, no afluixem !
    (t'ho diu un escolaritzat/universitzat en "castellano puro y duro" dels anys 70 i principis dels 80, que ja vaig tenint una edat).

    ResponElimina
  6. A la merda, i ben lluny! Per higiene!

    ResponElimina
  7. Escolta. Si ens imposen el castellà, independència. I a prendre per cul ja, amb la immersió lingüística! El que volem és normalitat lingüística!

    (Perdona que sigui malparlada, però... m'exalto)

    ResponElimina
  8. si es que el castellà està perseguit a catalunya...

    ResponElimina
  9. Com deia la meva àvia, això és "la comèdia de Falset"!!! Ja n'hi ha prou de tribunals i haver de viure d'aquesta manera. Jo vull que la meva llengua sigui respectada perquè és la meva, i si tanta molèstia som, collons que ens deixin anar, que ja sabrem com fer-nos-ho, i sinó segur que n'aprendrem ràpid!!!
    Estic tipa de sentir els pares en les entrevistes dels seus fills, parlant el castellà, gent més jove que jo, nascuda aquí i que no els rota parlar el català!!!!

    ResponElimina
  10. M'agrada el rebroll d'optimisme final. Però que consti que alguns ja s'han cruspit les crispetes tot veient "la comèdia de Falset".

    ResponElimina
  11. Això d'anar rebent patacades dia sí dia també, arriba a erosionar el més ferm.
    Et sents insegur, que et seguen l'herba sota els peus o en arenes movedisses.
    El mal és que no veig una decisió efectiva per encara d'una vegada la situació, ni en els polítics ni en la nostra gent.
    Ens anem mobilñitzant, alçant banderes i fent sortir gegantons, sí, ¿i què?
    No tinc ni sé la fórmula per fer "endarrere aquesta gent tan ufana i tan superba."
    Olga

    ResponElimina
  12. NÚRIA, res de demanar perdó. Ja ho hem fet massa sovint i tampoc no ha servit de res. Ara ens cal anar pel dret.

    JOAN, fa massa temps que es dediquen a tocar els collons i ja n'estem fins el capdamunt.

    KIKA, no sóc gaire donat a l'insult, però tampoc tinc cap intenció de deixar-me trepitjar. I si cal engegar-los, que cal, doncs...

    FERRAN, és el que passa quan no hi ha tribunals que jutgin i ens inventem una transició de fireta. Sense vergonya.

    TXABI, no, no afluixarem. Som tossuts de mena, però començo a estar ben fart d'haver de reivindicar allò que m'és propi.

    ResponElimina
  13. DOOMMASTER, si al segle XX vam passar d'una dutxa setmanal a una quasi diària, a veure si amb aquest tema també millorem la higiene. Que ja toca.

    YÁIZA, tots plegats tenim motius per exaltar-nos. I cada dia em costa una mica més acceptar el "pas a pas". Ja som prou lluny. A què esperem?

    PONS, perseguidíssim. Mira que pretendre educar els nens catalans en català... on anirem a parar!

    DAFNE, no em molesta que no vulguin parlar en català. Em molesta, i molt, que no vulguin que jo el parli. Amb una frontera ho resoldríem aviat, això sí. Aquest és el problema. Com que no admeten el concepte Catalunya, no poden admetre el concepte català, cosa que no passa a França o Alemanya. Sabies que els nens francesos estudien en francès? I els alemanys en alemany! Mira que no fer-ho en castellà! Quin greuge!!

    ResponElimina
  14. JORDI, sóc optimista de mena. No cal patir per les crispetes, al contrari. Centrem-nos en la pel·lícula i deixem-nos de distraccions que ja hem perdut massa temps amb aquest tema. Les crispetes només enganyen l'estómac. Volem el plat principal.

    OLGA, les patacades constants s'acaben construint un mur de contenció, llegeixis frontera. Potser no tenim la fórmula, però ens caldrà trobar-la. Qüestió de supervivència.

    ResponElimina
  15. Molt ben dit, ja es veu que tornes amb les piles carregades.

    ResponElimina
  16. A mi almenys em trobaran ben atrinxerat, brandant la nostra emblema, i bramant en la nostra llengua.

    ResponElimina
  17. TUMATEIXA, em sembla que ens caldrà quelcom més que un bon joc de piles, però aquí estarem.

    PORQUET, ens trobarem a la trinxera, doncs.

    ResponElimina