dijous, 22 de març de 2012

Essència de Buenos Aires


De la sèrie Essència Buenos Aires - Ariana Casanovas

En quan ens vam xopar de l'ambient de la ciutat l'Ariana va tenir claríssim que volia muntar una sèrie en blanc i negre que mirés de capturar-ne l'essència. Així que, un cop a casa, s'ha dedicat a eliminar el color i encabir les imatges dins un quadre per oferir-vos la seva visió particular de la capital argentina. Podeu trobar-ne el resultat aquí.

D'altra banda, i per no perdre els bons costums musicals, no podíem més que oferir-vos-en un tast a ritme de tango. I aquí el teniu, al ritme de Cambalache, un clàssic entre clàssics escrit al 1934 que ens demostra que, malauradament, les coses sempre han anat si fa no fa igual.

Que el mundo fue y será una porquería, ya lo sé...



12 comentaris:

  1. Mira si no fos per el pont cablejat et preguntaria si hi avieu anat ara o fa cinquanta anys.
    Genials, el B/N sempre serà un altre món.

    ResponElimina
  2. Felicita a l'Ariana... la dels "iaios tangueros" m'encanta.
    Conèixes la versió de "Cambalache" d'en Serrat ?. Molt bona.
    Ja tenim a sobre el diumenge !.

    ResponElimina
  3. "Me quito el sombrero, ¡qué relindas fotos! Brava la Ari, Che!"

    Chau

    ResponElimina
  4. Enhorabona per les fotos. N'hi ha algunes realment genials (jo mai tindré aquesta habilitat, crec). De veritat, m'han deixat bocabadat algunes d'elles!

    ResponElimina
  5. Ara m'has fet venir set.
    I un gran regal, les fotografies.
    PS: encara, ruc de mi, a la recerca de l'article perdut.

    ResponElimina
  6. JOAN, el blanc i negre ja ho té això, li treu anys a tot.

    TXABI, li transmeto les felicitacions, no ho dubtis. Ostres, no sabia que en Serrat n'havia fet una versió, però prometo escoltar-la.

    BELÉN, llegint-t'ho m'hi falta la cantarella, però me'n faig a la idea. Moltes gràcies.

    PORQUET, les fotos són de l'Ariana, la meva dona. Ja sé que sóc parcial, però considero que amb la càmera a les mans (i sense també, però ara no bé al cas...) és molt i molt bona.

    JORDI, que consti que les ampolles eren ben buides. Article trobat.

    ResponElimina
  7. http://www.youtube.com/watch?v=-K2J1HIRviU aqui el podràs escoltar; és un recital a Buenos Aires.
    Salut ! (... i força demà !)

    ResponElimina
  8. Trobo molt interessant veure què passa quan es treu el color. Andrei Tarkovski deia que el color molesta perquè no aporta res a la imatge i en canvi distreu. Jo no sabria què dir, però és obvi que sense color la imatge guanya en profunditat espiritual i "diu" més clarament. Pots felicitar l'Ariana de part meva, sincerament.

    ResponElimina
  9. TXABI, gràcies per l'enllaç. Tot i així, em temo que em quedo amb l'original.

    LLUÍS, m'agraden les fotos en blanc i negre, però no per això oblido el color, el meu món en té. De vegades el color fa nosa però d'altres és part del missatge. Transmeto les felicitacions.

    ResponElimina
  10. Son molt bones! :-)

    Felicitats per l'Ariana! :-)

    ResponElimina
  11. TUMATEIXA, gràcies, transmeto les felicitacions.

    DOOMMASTER, Venint de tu, té millor gust. La felicito de part teva.

    ResponElimina