divendres, 16 de març de 2012

Occir la paraula


Remember the word - Ersin Ertürk

Al principi fou el verb, l’eina, la matèria, el tot. I el verb era amb els déus que l’empraven i modelaven el món amb el seu so. I el verb era paraula dels déus, era els déus, paraula que s’inscrivia al moll de l’os. I cantava a la natura i al cor dels homes lliures. La paraula era creació, naixement, futur. Ho era tot.

Però les pomes han caigut, malmeses, podrides. I l’infern fa olor de sutge. La música ja no se sent, i la carn bleïda es desprèn de l’os mentre els cossos, socarrats i inermes, cauen a l’oblit sense saber què els ha mort. La paraula ha deixat de sonar, la seva música ja no s’escolta, i sense música que el peixi l’esperit ha caigut a l’ombra del silenci.

La sentència s’ha executat i ja no hi ha pandora. No ens queda penyora i no tenim nous pecats per alimentar. La paraula ja no és música. Les cordes no fimbren, només resisteix l’estrident apologia de l’estupidesa. Res més a dir.

5 comentaris:

  1. I quan la paraula cedeix terreny, l'estupidesa regna al seu aire.

    ResponElimina
  2. La paraula és l'arma de l'esquerra, deia una política espanyola que va ser ministra de defensa.

    ResponElimina
  3. M'has deixat sense paraules.

    Donava per fet que l'Argentina t'hauria aportat energies renovades per afrontar l'estupidesa imperant. Necessites primavera, Joan (jo també).

    ResponElimina
  4. FRANCESC, els déus no em preocupen gaire, la veritat.

    PORQUET, darrerament tinc la sensació que l'estupidesa no només regna sinó que encara en fa gala.

    HELENA, ai las. No es pot esperar gran cosa d'aquells que opten pel fusell.

    FERRAN, porto les piles carregades, però es necessita molt més que això per acceptar l'estupidesa. Ni parlar-ne.

    ResponElimina